Quim Solbas, cova avenc 1.0

 

quim solbas avenc  medium

(croquis topogràfic provisional)
 

CERCUS VIM TROBUM


 
El dia 15 de maig de 2011 en Quim Solbas pren nota d'haver vist de lluny estant una possible entrada de cova. No serà fins el dia 23 d'octubre que arribarà fins al lloc, confirmant que es tracta d'una nova cavitat. Aquell dia entra fins el punt que la cova s'estreny i calcula uns 14 metres de recorregut. El 1-11-11, dia emboirat de tots sants, el Quim acompanya l'autor d'aquesta pàgina per tal d'aixecar topografia de diverses cavitats de la zona. Disposat a entrar a la cova amb els estris de topografia, per a sorpresa nostra, trobem que la cavitat s'eixampla després del pas estret i a la dreta neix una rampa que fineix en un pou de dimensions impactants. La ressonància del primer sondeig amb pedres augura la presència d'una gran cavitat. El dia 20-11-11 l'equip d'exploració s'amplia  amb S. Vives, E. Badiella, M. Anglés i R. Suades i ja han decidit el nom de la cavitat abans d'entrar. El primer a baixar el pou és l'Eduard Badiella i ben aviat se'l sent a cridar a través del walkie-talkie que 'hi ha una sala tan gran com el Daví' que dins hi ha 'la colada més maca de Sant Llorenç!' Es troba una gran sala amb una paret de 24 m d'altura completament concrecionada i diverses capelletes concrecionades i encara actives. Al sòl de la cavitat i lluny de la base del pou es troben les restes senceres d'un ovicàprid, una cabra domèstica adulta, restes esparses d'ossos i al punt més profund de la cavitat una capa d'argil·la amb ossos. Ramon Suades elabora un acurat reportatge fotogràfic i Marc Anglés consolida la instal·lació del pou amb material inoxidable, es fa un primer esbós de la topografia i es fa un enregistrament en vídeo. S'acorda tornar-hi per precisar la topografia, cercar possibles continuïtats i fer un reportatge més complet de la cavitat.

 
 
SITUACIÓ
 
Hi ha una  descripció més completa i una topografia més acurada a l'ARXIU del CET. Cavitats com aquesta només es troben cada 10/15 anys, així que d'entrada farem que funcioni el boca orella amb els amics i coneguts perquè, com un regal,  en gaudeixin ells primers i així successivament. I sens dubte, més endavant donarem a conèixer la situació d'aquesta primeríssima, també 'en obert'. Però no lliurarem dades GPS a Internet, sent a més, un prec del descobridor que fem extensiu a tots els que visiteu la cavitat i/o disposeu de les dades GPS. Com sempre, desitjaríem que una cavitat trobada el 2011 mantingui el bon aspecte que ja devia tenir l'any -1000 i esperem que així sigui durant 1000 anys més. Les restes de la cabra, ja identificada com a domèstica per M. Nebot i Julià Gonzalez, resten encerclades de pedres al mateix lloc al fons de la cavitat, per tal que continuïn sent un símbol fràgil de l'estat i evolució de la cavitat. I per últim, també desitjaríem que en la mida que fos possible, l'avenc Quim Solbas fos una de les primeres cavitats sense fums ni  carburers!
 
 
 

 
DESCRIPCIÓ
Rere una petita cavitat d'uns 14 m de recorregut i de direcció N30 s'arriba a una rampa ortogonal N300 que desemboca en un pou d'uns quinze metres de profunditat. És un fet gairebé inèdit a Sant Llorenç que una cova i un avenc es donin la mà. La base del pou queda centrada en una sala en forma de T i d'unes dimensions aproximades de 30 metres per 20. La paret nord, d'uns 24 metres d'altura apareix concrecionada de dalt a baix formant una colada espectacular el cim de la qual anomenem 'El Púlpit' i que és accesible seguint la via 'Gaiatu'. Al centre d'aquest eix apareix un gran topi. A les puntes de la forma T trobem una gatera d'uns 10 metres de recorregut, força activa i concrecionada i al damunt de la qual es forma una xemeneia força alta i concrecionada i amb un tap de sediments força inestable, explorada per Tomàs Roy (S.I.S) durant la segona visita. Al costat oposat una rampa descendent on a més de l'esquelet d'un ovicàprid, trobem un doble fons de cavitat molt argil·lós i sense continuïtat. L'eix principal de la forma T de direcció sud  i a prop de la base del pou, trobem la sala blanca per la tonalitat de les formacions blanquinoses força actives, així com un terra reblert de perles. Aquesta galeria blanca fineix núa de formacions i en rampa descendent.
 

 
 
CROQUIS
 
 
 
----------------------------------------
 
 

 
 
CODI CAVITAT
 
----------------------------------------
 

 
ENLLAÇOS
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza