Itinerari 5. El Bosc Màgic

Aquesta ruta l'hem feta amb els petits. És ideal per iniciar la canalla a caminar per Sant Llorenç del Munt, i també per entrar en algunes interioritats gens complicades. Muntanyes màgiques i també coves màgiques...
 
 
CAPÍTOL 5 EL BOSC MÀGIC DE LA SESTA FORÉSTEGA (suggeriment pel mes d'abril)
 
 

Heu pensat a dur infants avui? Magnífic. Us heu d'arribar a l'indret de La Falconera, on podeu aparcar els vostre vehicles. Que cadascú porti la seva motxil•la amb un frontal, l'aigua i els entrepans. Esteu apunt? Feu atenció doncs, que hem de seguir uns senyals verds molt  poc visibles que ens duran al Bosc Màgic. El camí baixa suaument, creuant rocaters i alzinars. Deixeu que els infants s'orientin. Si troben els senyals verds, gairebé ells sols us duran pel bon camí. Compte que sortirem a un rocater, on hi ha una cruïlla poc marcada on hem de seguir per la nostra dreta. Ja sabeu què és una fita? Els cadells de tots els éssers vius són especialment vulnerables. El món els va gran i passen molta por. Davallem. Trobarem un trencall a la nostra dreta assenyalat amb vermell. Quin camí havíem de seguir nosaltres? De quin color? El senyal verd, sí senyor. Deixem el trencall vermell i seguim rectes avall. Els infants volen crèixer i arribar a ser com nosaltres, perquè ens veuen molt segurs de nosaltres mateixos. Ens imiten. Ens necessiten però voldrien no haver de dependre de nosaltres. Passem pel costat d'un petit antic abalmament amb les restes d'un mur. És la antiga casa del vell druida que es va traslladar a viure a una altra banda. Ara viu més aprop del Bosc Màgic. Compte amb la canalla a partir d'aqui, perquè el camí voreja un marge amb força pendent. Travessem una carbonera. Els infants poden arribar a ser molt cruels si prenen embranzida amb la violència. La violència és un mecanisme molt primari per atemorir el contrari, i els petits també en poden  fer ús, sense compassió. Passem pel costat d'uns blocs caiguts, i això vol dir que som a punt d'arribar al Bosc Màgic. Alerta, que el bosc es transformarà en un indret molt especial on podreu jugar tant com vulgueu. Ja hem arribat. Som a  la Sesta Foréstega. Hi ha una taula a base de pedres. Les sestes foren claps de boscos conservats per tal que els ramats poguéssin estar a resguard del sol abrasador de l'estiu. Els nens sempre pregunten el ‘perquè' de tot. Ignoren moltes coses i això els neguiteja. El coneixement és la força més poderosa de la humanitat.  Com?  Sí i tant! Podeu fer un mos aquí, si voleu. Faltaria més. Jo aprofitaria el lloc per, com a mínim, no haver-me d'escoltar durant una estona.
 

 
Quan vulgueu. Què, ja heu jugat prou? Doncs seguim, que anirem a trobar la cova dels Nans dalt de la Muntanya Màgica, uns éssers incansables que no paren d'explorar l'interior de la terra a la recerca de tresors. No patiu, a casa seva no hi seran perquè ja hauran sortit a primera hora i no tornaran fins a la nit. Seguim el senyal verd del camí. Hauríem d'evitar els ‘perquè sí' i els ‘perquè ho dic jo', els ‘calla' i altres crits violents que predisposen els infants a defensar-se i a desobeïr els nostres criteris. Oferiu-los opcions perquè triin. Canalitzeu la seva frisança. Us endureu més d'una sorpresa, si ho feu així. Arribem a un collet amb la cota 711, on hi ha una cruïlla de quatre camins. De bon matí, els nans en fan servir un camí diferent cada vegada que baixen de la seva muntanya. Nosaltres anem a fer el cim del turó del Pujol de La Mata, la nostra ‘Muntanya Màgica' on els nans hi tenen la llar. Farem algunes petites ziga-zagues i travessarem algun rocater. Quan serem gairebé a dalt ens trobarem amb una de les escales de ferro, unes nanses que us permetran grimpar fins el cim. Abans de pujar-la seguirem arran de cinglera per la nostra esquerra fins a trobar l'entrada de la cova del Pujol de La Mata, la cova dels Nans. Una cova amb diverses entrades i sortides que cada nan utilitza a conveniència. Compte amb l'espadat a l'altra banda, que ningú s'esveri!

Quan estigueu de la visita a la cavitat us estaré esperant a l'escala de ferro, que abans era de fusta.
El nan fuster de tant de tant en tant arranjava un graó espatllat, però de tant fer-se malbé van encarregar el nan ferrer de clavar unes manetes de ferro. Pugem per les preses metàl·liques. Un replanet delicat i...una segona grimpada amb els ferros! El millor és que un dels grans pugi primer i ajudi els menuts. Un cop a dalt del cim us n'adonareu de la bellesa del lloc. Hi trobareu, si encara hi és, una capelleta dedicada a Sant Jordi. I també un llibre de visites. Ho han fet els Amics de la Farigola Contenta, autèntics coneixedors de l'herbei de Sant Llorenç i amb el qual intercanvien opinions. Els nens poden fer dibuixos al llibre, i vosaltres podeu explicar-hi el què us passi pel cap, podeu opinar tan lliurement com ho faríeu a la bústia d'un periòdic. Des d'aquí dalt no us adonaríeu que els nans tenen la llar just a sota els vostres peus. Gairebé ningú ho sap. Aquí dalt, el nan Passavolants hi té el seu observatori d'aus migratòries, i alguna nit puja al cim per fer observacions astronòmiques. A l'hora de sopar els nans comenten el llibre de visites, i d'aquesta forma s'informen de com van les coses dels homes grans, que és com ens coneixen a nosaltres. A l'endemà gairebé tots els habitants del bosc saben el què han llegit els nans. Tornarem pel mateix camí que hem vingut fins al Bosc Màgic. Un cop al bosc tenim dues opcions.

 


 

OPCIÓ 1

 

Just quan el comencem a deixar enrere el Bosc Màgic de la Sesta Foréstega, abans d'arribar als blocs caiguts, algun dels grans us podeu enfilar a la vostra esquerra, a trobar les parets de la cinglera. Primer és probable que us trobeu una foradada * (La Foradada de la Foréstega) i més a la dreta, dalt d'una canaleta emboscada: la cova del Bosc Màgic. Allí hi fa estada el vell druida. És una cova molt curta on podeu entrar drets. Jo no la hauria pas trobada si no fos que el druida m'hi va acompanyar un dia. Després de saludar el vell savi, podeu tornar a baixar al camí, i seguir desfent el camí. El druida es va traslladar a viure en aquesta petita cova per poder estar més aprop del seus amics de la Foréstega. Són la colla d'alzines que formen el Bosc Màgic i que, segons el druida, tenen molt bona conversa tot i que, de vegades, n'hi ha alguna que cruix més del compte. Abans vivia en aquella balmeta que ara tornem a veure arran de camí. Des d'aquesta balma el druida podia conversar amb el més savi i vell de tots els arbres d'aquesta contrada: el Roure del Parrac. Hi va haver un temps molt llunyà, li explicava el gran arbre, que tot el bosc eren roures com ara ell. Però els homes van arribar amb les destrals i no en van deixar gairebé ni un. Amb la fusta havien de fer vaixells i cases, deien. Ell, de ben jove va poder esmunyir-se, i va salvar la vida envoltat d'alzines que el protegiren. De més gran, els homes el van respectar i fins i tot admirar. Es va convertir en un arbre imponent i solitari que solcava el cel amb els seu brancatge desplegat. El Parrac era com un inmens paraigües estès on s'hi guarien moltes criatures en dies de llamps i trons. Des de la seva posició dominant podia anticipar els aconteixements i molts habitants del bosc s'acostaven a demanar-li consell. A través del seu brancatge voleiant al vent, captava tots els sons i murmuris que viatjaven flotant per l'aire. Després d'una estona, potser dies, l'arbre destil·lava una resposta meditada. Diu el druida que una tarda el roure del Parrac, ja vell i molt cansat, li va confessar que havia somniat amb el retorn dels seus al bosc, però deia que això ja no ho arribaria a veure mai. Potser un dia -va afegir el druida, però aquella mateixa nit, un llamp li va segar la vida. Va morir content -assegura el druida- envoltat d'amics i de milions de coses encara per aprendre. Retornem pel mateix camí cap a l'aparcament o bé reculem al Bosc Màgic de la Sesta Foréstega i fem l'opció següent, si no voleu repetir el camí.

 


 

OPCIÓ 2

 

Si voleu conèixer els primers descendents del Roure del Parrac, des del Bosc Màgic hi ha un trencall que passant per la font de la Foréstega arriba planejant fins a la Roureda, on anirem a trobar-nos amb un altre camí que si el seguim sencer a la nostra dreta ens retornarà al trencall assenyalat amb vermell que abans havíem passat de llarg. Un cop allí, agafem el trencall de l'esquerra, de retorn a l'aparcament i sense travessar cap torrent. Recordeu de seguir el senyal verd i deixar a la nostra dreta aquell trencall del rocater.
Segur que els menuts han estat uns bons guies. Els infants ens poden donar moltes sorpreses agradables si els deixem prendre decisions.

 


 
CROQUIS DE L'ITINERARI
 
ruta 5 bosc mgic small
 
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza