Blocus de la Castellassa, balma del
Els Carboners del Sot de Matalonga
INTRODUCCIÓ
Aquest bloc balmat fou descobert el 30-3-2019 mentre repassàvem la munió de vestigis del temps del carboneig que sovintegen al Sot de Matalonga, al terme de Castellar del Vallès. Hi han indicis que ens fan pensar que la balma, a més d'haver servit de refugi als carboners, també devia haver servit de refugi d'emboscats, durant la guerra civil. El balmat amaga a les entranyes un petit passadís d'uns sis metres remuntants que desemboquen en una altra sortida - la sortida d'emergències - com m'agrada anomenar-la. Hi ha com a mínim dues balmes de carboners a la zona, a banda del Blocus: la balma del Cubell i la balma dels Bidons.
Aquest bloc balmat fou descobert el 30-3-2019 mentre repassàvem la munió de vestigis del temps del carboneig que sovintegen al Sot de Matalonga, al terme de Castellar del Vallès. Hi han indicis que ens fan pensar que la balma, a més d'haver servit de refugi als carboners, també devia haver servit de refugi d'emboscats, durant la guerra civil. El balmat amaga a les entranyes un petit passadís d'uns sis metres remuntants que desemboquen en una altra sortida - la sortida d'emergències - com m'agrada anomenar-la. Hi ha com a mínim dues balmes de carboners a la zona, a banda del Blocus: la balma del Cubell i la balma dels Bidons.
SITUACIÓ
Si seguim el camí del Sot de Matalonga fins a la capçalera, trobarem una pista de desemboscar molt fressada que marxa pel costat hidrogràfic esquerre. Després d'un fort giravolt la pista segueix un tram recte i passa pel costat d'una barraca de carboners molt ben conservada. La pista revolta la capçalera d'un torrent i aviat retorna de baixada. En aquest punt d'inflexió nosaltres sortirem amunt, fora de camí, fins a encalçar un corriolet que planeja per sota la Castellassa del Dalmau i que ha estat recentment recuperat i senyalitzat. Nosaltres el creurem perpendiculars cap a la cinglera de la Castellassa, anant a trobar el límit del bosc amb el rocater i decantant-nos cap a la punta sud de la Castellassa. El Blocus és al capdamunt d'un petit torrentet, en aquest límit entre la franja erma del peu de la Castellassa i el bosc de sota.
Si seguim el camí del Sot de Matalonga fins a la capçalera, trobarem una pista de desemboscar molt fressada que marxa pel costat hidrogràfic esquerre. Després d'un fort giravolt la pista segueix un tram recte i passa pel costat d'una barraca de carboners molt ben conservada. La pista revolta la capçalera d'un torrent i aviat retorna de baixada. En aquest punt d'inflexió nosaltres sortirem amunt, fora de camí, fins a encalçar un corriolet que planeja per sota la Castellassa del Dalmau i que ha estat recentment recuperat i senyalitzat. Nosaltres el creurem perpendiculars cap a la cinglera de la Castellassa, anant a trobar el límit del bosc amb el rocater i decantant-nos cap a la punta sud de la Castellassa. El Blocus és al capdamunt d'un petit torrentet, en aquest límit entre la franja erma del peu de la Castellassa i el bosc de sota.
DESCRIPCIÓ
Balma que aprofita un o dos blocs caiguts de la cinglera. Fa tota la sensació que la part balmada del bloc, va ser expressament excavada per donar més cabuda als estadants però tampoc molta més, perquè no arriba al metre d'alçada i a dins no supera el metre i mig. A l'exterior trobem troncs tallats a destral, el plat d'una paella sense mànec i també una ampolla de cava. Possiblement aquesta part més exterior fos tancada amb pedra seca. Un cop dins, a més del sutge del fum que devia escapar pel túnel, en un costat trobem una mena de rebost natural on hi vam trobar dipositat un os gran. Túnel amunt veiem la llum d'un segon accés molt amagat per la vegetació circumdant. El túnel desemboca en una saleta de metre vuitanta d'alçada i a la nostra dreta un cau que aviat es torna impracticable. A l'exterior, a la banda ponentina del bloc, trobem un bonic exemplar de pinassa que s'hi refrega.
Balma que aprofita un o dos blocs caiguts de la cinglera. Fa tota la sensació que la part balmada del bloc, va ser expressament excavada per donar més cabuda als estadants però tampoc molta més, perquè no arriba al metre d'alçada i a dins no supera el metre i mig. A l'exterior trobem troncs tallats a destral, el plat d'una paella sense mànec i també una ampolla de cava. Possiblement aquesta part més exterior fos tancada amb pedra seca. Un cop dins, a més del sutge del fum que devia escapar pel túnel, en un costat trobem una mena de rebost natural on hi vam trobar dipositat un os gran. Túnel amunt veiem la llum d'un segon accés molt amagat per la vegetació circumdant. El túnel desemboca en una saleta de metre vuitanta d'alçada i a la nostra dreta un cau que aviat es torna impracticable. A l'exterior, a la banda ponentina del bloc, trobem un bonic exemplar de pinassa que s'hi refrega.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de les Carenes de l'Illa 11 / 044 (provisional)
Conca de les Carenes de l'Illa 11 / 044 (provisional)
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}