Petita de les Fogaroses, cova
RESERVORI DE FORMACIONS
INTRODUCCIÓ
Amb gairebé 30m de recorreguts, la cova és la germana petita de la cova Gran de les Fogaroses i ambdúes comparteixen un anonimat que ningú ha pactat de forma solemne, però que d'una forma o altre, els coneixedors de la seva existència han anat respectant. Les raons són ben senzilles: a més d'un accés complicat i compromès, la cova Petita de les Fogaroses és un dels darrers reservoris de formacions i espeleotemes que encara es poden contemplar a Sant Llorenç del Munt.
SITUACIÓ
-----------------
DESCRIPCIÓ
Amb una boca estreta però amb uns 11m d'altura, la diàclasi generatriu N80 que també serveix de refugi a una alzina i dos boixos grèvols, s'enfila costeruda uns deu metres fins a trobar peu pla. En aquest punt la galeria descriu un meandre d'uns sis metres abans de reprendre la direcció original, ara amb la paret esquerra completament concrecionada i amb les primeres grans estalactites penjant del sostre. En el punt que redreça la direcció, la galeria presenta el tram més concrecionat, dividit per una bonica columna i diverses formacions on s'hi aixopluguen un bon nombre d'aràcnids. Més endavant el sostre s'acota i trobem el pas més crític a causa d'una carcanada d'estalactites i algun gour que pràcticament segellen el pas. Més enllà la cavitat tanca la direcció N80 amb una formació denticular penjant del sostre i es bifurca en direccions ortogonals, sent la direcció nord la de major recorregut amb uns cinc metres acotats rere un pas estret, i amb un sostre que acaba sent impracticable.
Amb una boca estreta però amb uns 11m d'altura, la diàclasi generatriu N80 que també serveix de refugi a una alzina i dos boixos grèvols, s'enfila costeruda uns deu metres fins a trobar peu pla. En aquest punt la galeria descriu un meandre d'uns sis metres abans de reprendre la direcció original, ara amb la paret esquerra completament concrecionada i amb les primeres grans estalactites penjant del sostre. En el punt que redreça la direcció, la galeria presenta el tram més concrecionat, dividit per una bonica columna i diverses formacions on s'hi aixopluguen un bon nombre d'aràcnids. Més endavant el sostre s'acota i trobem el pas més crític a causa d'una carcanada d'estalactites i algun gour que pràcticament segellen el pas. Més enllà la cavitat tanca la direcció N80 amb una formació denticular penjant del sostre i es bifurca en direccions ortogonals, sent la direcció nord la de major recorregut amb uns cinc metres acotats rere un pas estret, i amb un sostre que acaba sent impracticable.
CROQUIS
..................
..................
CODI CAVITAT
Conca de la Vall d'Horta 09 / 047 (provisional)
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}