Estaca, balma de l'
Una estaca i molt sutge
INTRODUCCIÓ
Gros esvoranc obert a la cara sud del carener de l'Esquena d'Ases, llur característica més notable és una mena d'estaca entaforada a la punta sud. La gran quantitat de sutge acumulat al sostre indica que la balma va tenir un ús continuat com a refugi, probablement per part dels carboners. El Sot de la Bóta és un enclavament dominat pel roure de fulla petita i el lloc fou històricament explotat per la seva preuada fusta. La prova de tot plegat n'és l'ampli repertori de places carboneres, barraques, camins de desboscament etc que hom pot arribar a trobar a les seves entranyes.
Gros esvoranc obert a la cara sud del carener de l'Esquena d'Ases, llur característica més notable és una mena d'estaca entaforada a la punta sud. La gran quantitat de sutge acumulat al sostre indica que la balma va tenir un ús continuat com a refugi, probablement per part dels carboners. El Sot de la Bóta és un enclavament dominat pel roure de fulla petita i el lloc fou històricament explotat per la seva preuada fusta. La prova de tot plegat n'és l'ampli repertori de places carboneres, barraques, camins de desboscament etc que hom pot arribar a trobar a les seves entranyes.
SITUACIÓ
Passat el Km 13 de la carretera Terrassa-Talamanca hi ha un petit aparcament . D'allí neix un corriol que davalla al peu del Roure Escurçoner. D'aquest punt hem de prendre el camí que puja paral·lel a la Canal de les Teixoneres, direcció est. El camí principal tomba a la dreta i remunta el llom carener de l'Esquena d'Ases per situar-se en el vessant del torrent del Sot de la Bóta. Quan estarem a l'alçada del sortint rocós anomenat El Tap, sortirem per la nostra esquerra i pujarem travessant rocaters fins a trobar-nos gairebé a peu de cingle. Ara veurem clarament l'esvoranc de la balma. Remuntarem per la canaleta que passa per dessota i en el punt que estarem a l'alçada de la cavitat, amb molt de compte, flanquejarem per la nostra esquerra cap a la balma.
DESCRIPCIÓ
Balma excavada a favor d'un petit estrat de gresos vermells, probablement per meteorització combinada amb alguna possible fractura de direcció N292. Tot i que la cavitat ateny uns 10m de profunditat, 6m d'amplada i el pòrtic fa uns 3,5m d'alçada, en tan sols un metre i mig de recorregut el sostre s'abaixa fins a 1,5m, i als 7m de fondària el sostre queda reduït a escassos 30cm. A banda de l'estaca i el sutge, hom hi ha trobat un jaç de palla, restes de fogaina i plàstics. Hem descartat que aquesta cavitat pugui tenir res a veure amb la Balma Soleia del Sot de la Bóta descrit al catàleg del CMB, llur altura no superaria el metre d'alçada i a 20 metres 'por encima del camino carretero que discurre por este pequeño valle'.
CODI CAVITAT
Conca de les Arenes, Sant Llorenç 13 / 071 (provisional)
BIBLIOGRAFIA
Catastro Espeleológico de la Provincia de Barcelona Vol.II. Club Montañés Barcelonés. 1963. p.52
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}