Sellarès, Balma del 1.1

MURS, MARGES I UNS MISTERIOSOS FORATS PICATS

INTRODUCCIÓ

El 12 de maig de 2020 el Xavi Pereira localitzà les dues balmes obrades adjacents en un indret que alguns mapes indiquen amb el topònim dels cingles del Sellarès, cognom molt arrelat a la zona. A Talamanca sovintegen les balmes, però poques abasten les dimensions d'aquesta i, a més, amb restes d'haver estat obrada i, per tant, d'haver estat utilitzades pels pagesos locals. Allò que crida més l'atenció però, són els forats picats que trobarem a l'únic accés racional per assolir les balmes. Ara com ara, aquests forats picats son una incògnita.

SITUACIÓ

Partint del darrere del castell de Talamanca, seguirem la pista que mena al Molí Menut. Del Molí i el seu rellotge de sol amb la inscripció "Dic les hores d'esperança quan la mola fa farina, també les tinc d'enyorança quan el sol no m'il·lumina" travessarem la Riera de Talamanca i ens enfilarem pel costat hidrogràfic dret del torrent de Gobians. La pista puja i tomba cap a la nostra esquerra: deixarem el trencall de l'esquerra i seguirem per la pista que revolta i puja al Serrat de la Mansa on hi ha una barraca a frec de camí. Seguirem rectes enfilant la pista cap al nord i quan fa un primer revolt cap a la dreta, pararem atenció a un corriol que surt per la nostra esquerra, que ens enfilarà cap a la punta rocosa del Mirador de Talamanca. Un cop a la base del mirador, resseguirem a peu de cinglera cap a la nostra dreta. Passarem de llarg l'esquelet del que havia estat un parament a frec de paret, travessarem un tram llarg força abalmat (a qualsevol altre lloc del parc i per molt menys, aquest tram balmat de la cinglera del Sellarès, ja tindria nom!). Seguirem per la base del cingle direcció est fins a trobar un munt de lloses per on podrem remuntar fins a la balma de la Lleixa (esquerra) i la balma del Sellarès (dreta), que es troben alçades un sis metres per damunt del peu de cingle.

DESCRIPCIÓ

Balma obrada de grans dimensions - gairebé 60 metres de llum! - perfectament orientada al sud i closa per sengles parets de pedra seca als extrems. De la paret d'entrada, el parament (60cm) que toca a la paret de la balma sembla que podria haver estat un recollidor de les aigües de degoteig de la paret lleugerament concrecionada de la balma, tal i com sí sembla provat que passa a la Balma dels Gobians. El punt més profund de la balma (9m) també està obrat amb paraments formant un tancament probablement destinat al pagès/vinyater; les dimensions d'aquest tancament dins la balma recorden molt les d'una barraca de vinya margera i, de fet, sota les balmes fins a la torrentera, és ple de grans marges de pedra seca. Un parament gruixut (65cm) molt desmanegat sembla voler tancar la balma pel costat est, tot i que la part balmada continua més de 10 metres enllà, colmatada de sediments. El sòl de la cavitat sembla haver estat atalussat com demostrarien les rengleres transversals de pedres que encara hi podem trobar a la zona d'habitatge. La concentració més gran de sutge la trobem prop del tancament i, a sota mateix, trobem una pedra ben grossa formant una taula. Gairebé tot el precipici de la balma està coronat amb pedra seca, però ni per la pedra que resta a l'interior ni per la pedra que hom pot trobar a peu de cingle, es podria suggerir pas que la balma fos tancada a gaire alçada, la qual cosa podria indicar que originalment la cavitat era aprofitada per a tancar-hi bestiar i per tant, amb el tancament just per cobrir aquesta necessitat. I possiblement després, amb l'esclat de la producció de vi, sengles balmes foren re-aprofitades com a refugi per a dos parcers.
El gran misteri que no vam saber resoldre els espeleopringuers convocats el 13-12-25 per visitar les balmes és: què representen els forats picats a les lloses de l'accés a les balmes...? Van ser picats quan les lloses encara formaven part del sostre de la balma, potser per apuntalar-les...?
Hi ha cinc forats concentrats a l'extrem d'una de les lloses, dos dels quals totalment cantoners a la llosa, com volent formar part d'un encaix. Es van trobar un parell més de forats aïllats entre les grans lloses caigudes. Era tot plegat una forma d'arranjar parapets per contenir una rampa de terra per accedir a les balmes...? eren marques dels picapedrers per trencar pedra i adobar marges de pedra seca*...? o en realitat havien estat picats a l'anvers de les lloses, quan aquestes encara formaven part del sostre...?
Si teniu cap altra idea, aquí estem per escoltar-les!

* en aquest sentit, l'Antoni Ferrando em fa arribar unes imatges de La Pobla de Cèrvoles (Les Garrigues, 2014 butlletí no.22 Secció Excursionista del CA Espluguí) amb lloses amb marques de tascons per a l'extracció de pedra per part dels picapedrers. És allò més semblant al que trobarem a la Balma del Sellarès. Moltes gràcies!

ESPELEOGÈNESI (pel Marc Anglés i Vila)

La balma del Sellarès es forma en una sèrie detrítica de barra de desembocadura del front deltaic del sistema de Sant Llorenç del Munt. La morfologia d'aquestes barres és molt laminar (extensió lateral decamètrica (dam) - hectomètrica (hm),) el que determina l'amplitud de la balma que s'ha format a favor de l'erosió dels materials lutítics de la base. Els gresos constitueixen la paret i el sostre de la balma.

CROQUIS