7/010 Barraca del Camí de can Sallent

B265 4 Small

UN RASTRE DE BARRACA

INTRODUCCIÓ

Vam saber que aquell pedregar eren les restes d'una barraca perquè fou assenyalada per l'estudiós Jesus Ballestar als seus mapes. Si no hagués estat per ell, hauríem passat de llarg el lloc i encara avui estaríem repassant els nombrosos marges de vinya que s'enfilen muntanya amunt. No es pot descartar que la barraca fós ensorrada en fer el manteniment o eixamplament de la pista que és a frec.

SITUACIÓ

Partint del límit de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amb Gallifa (Vallès Oriental) poc abans del quilòmetre 5 i al lloc normalment indicat als mapes com Pla de les Forques, sortirem per la pista en direcció a la serra de la Codina. Trencarem a l'esquerra al primer trencall indicat per anar a Can Sallent. La pista baixa travessant un torrent i fent un revolt pronunciat a l'esquerra, trobant tot seguit un trencall que surt per la nostra dreta. El seguirem i abans de travessar una línia de mitja tensió, a la nostra dreta i adosada a la pista, hi han les runes de la barraca de vinya del Camí de can Sallent

DESCRIPCIÓ

Per la distribució de les runes s'intueix que la barraca era circular als quatre vents, però poca cosa més podem dir d'aquesta pila de pedres tan malmesa. Si mai s'arribés a reconstruir (la pedra sembla que roman a lloc) segurament s'endevinaria on quedava la porta.

CARACTERÍSTIQUES

Tipologia- C4V (Circular als quatre vents)

Altura barraca (h) - -

Amplada barraca (a) - -

Llargada barraca (ll) - -

Altura porta (ph) - -

Amplada porta (ap) - -

Amplada muntant (am) - -

Orientació porta - -

Situació- Solei, a frec del camí.

Llinda- -

Tapadora - -

Objectes- -

GPS - si

Mapa Ballestar- si

Estat - Aterrada (A). La pedra sembla a lloc

Data - 2-7-2011

CODI BARRACA

Conca de can Sallent 07 /010

Numeració absoluta - 265

CROQUIS

Míldiu, Rot-Gris o rot-bru. La segona epidèmia de la vinya del segle XIX

Pel setembre de l'any 1878 en Planchon va trobar el Mildiu a França en unes fulles de Jaquez.(..) Catalunya va ésser invadida l'any 1884. Al principi els pagesos de la costa atribuïen la malaltia a l'aire del mar i en deien llampadura: els ceps se llampaven.(...) Les collites dels anys 1884 i 1885, en els que no es coneixia cap remei, van quedar destruïdes i el poc vi que va fer-se va ésser de mala qualitat.

(...) A França des de 1884 es generalitzà l'ús de sulfat d'aram per combatre el Mildiu

AGUILERA, Joaquim. MALALTIES DE LA VINYA. Regalos de La Vanguardia. 1899

GALERIA D'IMATGES