4/025 Barraca de la Lloba

Barraca amb la volta completament ensorrada que domina el paisatge a ponent de l'ermita de Sant Feliu de Vallcàrcara. Malgrat la proximitat amb la barraca no.73 del Grill, aquesta construcció va passar completament desapercebuda de l'estudiós Jesús Ballestar mentre confeccionava els seus mapes de barraques llorençanes.
La construcció destaca per la bona qualitat dels materials que, sobretot formant lloses, van facilitar molt la tasca de restauració. En l'etapa final de rebliment amb pedruscall i proveint-nos del roqueter immediatament inferior, vam ensopegar amb una pedra molt curiosa, que l'arqueòleg Artur Cebrià (del SERP-UB) va identificar com un fragment de destral polida pertanyent al període calcolític. Avui la peça és als magatzems del Museu d'Història de Sabadell i va anar d'un tris que no l'afegíssim al cubell del reble.
Va ser aquest lloc alterós un indret sagrat a la prehistòria, o era el pagès del tros qui duia al damunt la protectora pedra de llamp, fins que se li va trencar...?
És probable que al segle dinou aquest tros de terra amb la seva barraca de pedra seca - que forma part de la ruta de pedra seca Marató de barraques i casucs - fos cultivat per l'espardenyer Magí Armengol i Busqueta de cal corder, del carrer Raval (avui tram final del carrer Nou, a la casa actualment coneguda com cal liron). L'any 1854 a hisenda constava que el Magí cultivava...10 trossos!, un d'ells a l'indret de l'Hostal del Llop, a l'Ermengol.
La Maria Serra i Cot i Pregona, muller i vídua del Joan Riera i Rovira àlies garsa - veïns de vinya amb el Magí -, sí que va morir ferida d'un llamp un fatídic 15 de maig de 1834. Tenia 60 anys, i almenys en l'interval d'un segle, va ser l'únic cas a Sant Llorenç Savall.
SITUACIÓ
Quan haurem deixat enrere la restaurada barraca del Grill, propera a la nostra pista, pararem atenció al següent crestant carener - a la nostra dreta - pel qual es pot ascendir fins a la barraca de la Lloba, fora de camí i seguint alguns pins que es van salvar de l'incendi de 2003.
Barraca als quatre vents de mida força estàndards que vam localitzar l'any 2010, completament ensorrada a excepció de la jàssera. La volta de la construcció es devia enfonsar en haver cedit - gairebé completament - la paret de llevant, recolzada en un gran bloc basal. Amb els dos grans muntants, l'entrada es clou amb dues llindes paral·leles força primes. Per les pedres que encara es conservaven damunt d'aquestes dues jàsseres, seria factible pensar que fins la pedra clau podria haver estat un tancament en cremallera. Sortosament, entre la pedra caiguda hi vam trobar molta llosa plana i prou lleugera com per poder afrontar la rehabilitació en solitari, cosa que no es podria haver fet si totes les pedres aterrades haguéssin estat com els enormes blocs que s'aprecien a la base de la barraca.
Paga molt la pena arribar al lloc on és la barraca i embadalir-se contemplant-ne les vistes.
CARACTERÍSTIQUES
Apadrinada - sí
CODI BARRACA
CROQUIS
L'HOSTAL DEL LLOP
"Històriques ruïnes situades al serral de Traens, termenejant amb Granera. A la seva època, els traginers amb llurs cavalleries hi feien parada. Alguns documents en parlen, allà pels anys 1300, però cal suposar que els enderrocs, que avui trobem són mil·lenaris.
Les restes de les parets es troben situades al voral del camí ral, que ve de la ciutat de Vic."
VERGÉS i SOLÀ. Lluís. FORANIES i ALTRES COSES de SANT LLORENÇ SAVALL. 1971.
"Dubtem de si aquest topònim correspon a una edificació o més aviat a un paratge. No n’hem trobat documentació tot i que algun autor sosté que hi hauria restes al serrat de Traens, vora l’antic camí ral a Vic.
Hostal del Llop: Partida de terra on s’hi plantà vinya."
VALLS i VILA, Jaume ONOMÀSTICA LLORENÇANA. Inèdit. 2005
GALERIA D'IMATGES
TANCANT LA FALSA CÚPULA
EL RAFAEL, PADRÍ DE LA BARRACA
De cara a barraca (76) Era l'Hostal del Llop el nom d'una vinya?
La barraca de la Carena Gran (Vilatersana)

