4/020 Barraca dels Visigots

B299 portada

A LA CARENA DE LES TOMBES VISIGÒTIQUES

INTRODUCCIÓ

Petita barraca carenera als quatre vents que es trobava en prou bon estat de conservació llevat de la paret est, força esfondrada. El 1854 aquesta construcció podria haver estat del parcer Josep Daví i Gotés, fill de la nissaga de ferrers de nom Sever al número 18 del carrer Nou, i que ens consta que tenia tros a l'Ermengol afrontant amb el Vinardell. La barraca pren el nom del cementiri visigòtic que es troba en el mateix carener de la Serra de Salallassera, i que alguns especulen amb la possibilitat que fossin els primers habitants del terme.
Coincidint amb les creus gravades que sempre es troben a la banda esquerra de l'entrada, aquesta barraca podria ser que també hagués tingut una creu gravada, però no estem en condicions de poder-ho confirmar. D'altra banda sorpren que aquesta barraca tan ben situada al carener no formés part del la primera catalogació que va fer l'estudiós Jesus Ballestar: les barraques que l'envolten sí que les va catalogar ... potser nosaltres vam comptar amb la cremada de 2003 ...

SITUACIÓ

Partint del Pont de Les Conques seguirem la pista de la dreta - direcció a l'Ermengol - que remunta i va fent via paral·lela a la Carena de les Oliveretes, travessant per sota de dues línies d'alta tensió. Quan serem a la cruïlla Ermengol (esquerra) / Salallassera (dreta) prendrem aquesta darrera. Passarem davant per davant de la barraca de la Vinya del Camilo i ben aviat encarem una llarga recta que no farem sencera, donat que caldrà trencar per una pista menys visible a la nostra esquerra. Alerta, si passem pel costat de la barraca de l'Escudella, a la nostra dreta, és que haurem passat de llarg el trencall!
Aquesta pista que cal seguir, va a buscar el carener de la Serra de Salallassera i poc després, quan haurem passat un revolt de gairebé 180 graus, trobarem la barraca a la nostra dreta, al carener mateix.

DESCRIPCIÓ

Barraca de vinya carenera de factura força grollera, alçada sobre grans blocs de gresos vermells que li fan de fonaments i que també són visibles als dos muntants de l'entrada. El tancament des de la llinda fins a la tapadora en canvi, insinua un tancament en espiga a base de bones lloses, fet que devia facilitar una ràpida finalització de la barraca i de retruc, les seves dimensions més aviat modestes. Crida l'atenció el sediment fi que encatifa el sòl de l'interior de la barraca, i també una possible creu gravada a la paret esquerra, tot i que també es podria tractar d'un caprici a base de regalims de fang solidificats damunt la pedra. Tant el cubell de plàstic i com la lona que hi ha a l'interior - probablement d'algun fertilitzant - ens fan pensar que la barraca continuà en ús durant les primeries del segle vint, com gairebé es pot confirmar en totes les barraques dels volts. La barraca l'apadrinà el castellarenc Albert Antonell el mateix desembre de 2015 i posteriorment, el novembre de 2021, després d'una sessió de desbrossada per part de l'ADF local El Pinyó, la barraca fou reapadrinada per la Paula López, membre de l'ADF.

CARACTERÍSTIQUES

Tipologia- C4V (Circular als quatre vents) 4Filades fins la tapadora, 2 muntants

Altura barraca (h) - 1,95m

Amplada barraca (a) - 1,50m

Llargada barraca (ll) - 1,76m

Altura porta (ph) - 0,88m

Amplada porta (ap) - 0,49m

Amplada muntant (am) - 0,40m

Orientació porta - N240 (S-W)

Situació- Solei, carenera, propera a la pista que puja pel carener de Salallassera.

Llinda- simple

Tapadora - simple

Objectes- cubell de plàstic, lona de plàstic, sutge, pedrís interior, possible tancament en cremallera, possible creu gravada a l'interior.

GPS - sí

Mapa Ballestar- no

Estat - Restaurada (R) en solitari, en cinc sessions del mes de setembre de 2015.

Data - 5-8-2010

Apadrinada - sí

CODI BARRACA

Conca de l'Ermengol 4/020

Numeració absoluta - 299

CROQUIS

1854. LA VINYA DEL JOSEP DAVÍ i GOTÉS A L'ERMENGOL

Vinyes de 2, 3 i 4a categories 5 quarteres

Erms de 2 i 3a categories 2 quarteres i 2 quartans
Roques Improductibles 3 quartans

+ També cultivava terres, en propietat al Camp d'en Lluís, i a parceria a Salallassera, Costa del Rector i La Serra. Disposaven d'un ase per a les tasques agrícoles i tenia dues cases: al Raval i al carrer Nou.

El 1848 el Josep es casà amb Madrona Pobla i Busqueta, de cal Tereseta.

GALERIA D'IMATGES

2015 ADOBANT PARET EST