3/012 Barraca del Pascol de Baix 1.2

(cliqueu sobre la foto per veure l'estat original)

UNA BARRACA QUE AMENAÇAVA D'ESFONDRAR-SE

INTRODUCCIÓ

Barraca als quatre vents de grans dimensions i propera a la pista que ressegueix els límits de la finques del Genescà i Saladelafont. Una de les seves parets havia perdut gairebé tot el contrafort, i aquest fet provocava que la paret sencera basculés perillosament cap a l'interior.
És molt probable que aquesta barraca fos del Josep Lladó i Serracarbassa àlies Pascol de Baix (també coneguda com cal Pascol del Burro), al carrer Nou no. 6, casa a on avui hi ha una botiga de mobles. El 1831 Josep es casà en primeres núpcies amb la Teresa Valls i Genescà de ca l'Escaiola i el 1850 en segones núpcies amb Paula Borrell i Sanmartí. Cultivaven trossos a la Costa del Rifé (x2), a la Vallxica, als Horts i també a La Codina. Pel nombre d'animals que posseïen (2 mulos i 1 ase) sospitem que també devien fer de transportistes.
Tant els Pascol de Baix com els Pascol Cucut (no. 4 del carrer Nou, avui coneguda com ca l'Emília) tenien un avantpassat comú: en Pasqual Lladó, que cap a l'any 1667 era subhastador (curritoris, en llatí).
Cap a finals del segle XIX, a l'any 1890, l'hereu Magí Lladó i Borrell fou Tinent d'Alcalde de Sant Llorenç Savall.
Aquesta franja de bosc entre el Genescà i Saladelafont, avui confinada entre les dues línies d'alta tensió i la carretera B-124/riu Ripoll abans es coneixia amb el nom de Bosc de Vilatersana; efectivament, a mitjan segle dinou els de la casa Vilatersana tenien terres a l'altra banda del Ripoll.

SITUACIÓ

Partint de la pista que del Pont de la Sala remunta pel costat hidrogràfic dret del torrent de la Sala. La pista puja i fa un revolt pronunciat a la dreta, continuem pujant. Travessarem un xaragall i continuarem pujant fins que trobem a la nostra dreta una entrada al bosc que és el punt on podrem albirar la barraca de vinya i per on remuntarem per trobar-la. Recentement (11/2019) hem estassat el volt de la barraca i hem esporgat alguns dels arbres que us serviran de fites per arribar a la construcció. En qualsevol cas la barraca es troba abans de sobrepassar les dues línies d'alta tensió.

DESCRIPCIÓ

Les pedres basals són grans i informes, i a mida que pugen els paraments les pedres són més triades i molt més ben encaixades. Talment sembla que a l'interior hi hagin dos estils constructius ben oposats. La llinda i la sobrellinda suggereixen un tancament en cremallera però una de les lloses sembla haver desaparegut com per art de màgia, deixant una entrada de llum que no sembla intencionada, i que el 2024 ha estat definitivament coberta. En general l'acostament de les filades o és bastant arriscat o és l'efecte de l'enrunament per la pèrdua de contraforts, en qualsevol cas vam refer tota la paret est esllavissada. A l'interior a més del pedrís trobem el sutge que encatifa el 90% de les barraques llorençanes, una branca que fa de penjador i també un bidó de plàstic, així com envasos d'aigua que han estat retirats.

CARACTERÍSTIQUES

Tipologia- C4V (Circular als quatre vents) 2 muntants, 3Filades fins la tapadora

Altura barraca (h) - 2,01m

Amplada barraca (a) - 2,45m

Llargada barraca (ll) - 2,50m

Altura porta (ph) - 1,28m

Amplada porta (ap) - 0,54m

Amplada muntant (am) - 0,80m

Orientació porta - N175 (E-S)

Situació- Solei, propera a la pista.

Llinda- simple

Tapadora - simple

Objectes- penjador, pedrís interior, sutge, bidons de plàstic.

GPS - sí

Mapa Ballestar- no

Estat - Restaurada (R). La falta de contrapès de la paret de llevant amenaçava d'enderrocar la barraca sencera. Estassada el novembre de 2019 i restaurada definitivament el 30-12-2024.

Data - 3-6-2010
Apadrinada - no

CODI BARRACA

Conca del Torrent de La Sala 03/ 012

Numeració absoluta - 338

CROQUIS

EL PRODIGIÓS CONTRACTE D'EMFITEUSI

En la agricultura ha producido este contrato el prodigioso resultado de que se cultivaran los más recónditos espacios de nuestras montañas, utilizando hasta los intersticios de las peñas, aumentando la población rural y distribuyendo la riqueza territorial en multitud de manos que son otros tantos defensores de la propiedad y de la pública riqueza, haciendo de infelices colonos, cuya vida hubiera sido cruelmente insegura pasando de dueño a dueño, unos arraigados propietarios que cultivan con placer la tierra que les es propia, amándola por ingrata que sea, como cosa nacida de su trabajo y por ellos criada, viendo, con grata felicidad, que muchos eriales han sido convertidos en frondosos campos de cultivo á los que miran como obra exclusiva de su trabajo y de su ahorro. Y nosotros, al recorrer nuestros montes, no podemos menos de exclamar: ¡bendito sea el contrato enfitéutico que tales resultados produce! y lástima grande es que en el Resto de España no se comprenda un medio tan sencillo y tan práctico para enaltecer á los hombres, aumentando la riqueza privada y por consecuencia la pública!

El censo enfitéutico y sus detractores
Roman de Grassot i Elías
Revista La Notaria. Juliol de 1879