005 Barraca de la Serra de Riquer
ENTRE MURA I TALAMANCA
INTRODUCCIÓ
Barraca enrunada situada en un indret molt accesible de la carena de Riquer (o Riguer). El tramat dels paraments extraordinàriament gruixuts (0,90m) i fets amb pedra petita suggereix que la barraca fou bastida per un professional de la pedra seca.
SITUACIÓ
Baixant del Coll de Lligabosses per la pista forestal asfaltada cap a Mura s'arriba a un tram molt recte de baixada. De les dues pistes que marxen a la nostra dreta, prendrem la inferior. En el moment que la pista revolta en direcció oest nosaltres seguirem pel llom d'aquest estrep de la Serra del Riquer. En poc més de 40 metres trobarem la barraca.
DESCRIPCIÓ
CARACTERÍSTIQUES
Tipologia- C4V (Circular als quatre vents)
Altura barraca màx.(h) - 1,30m
Amplada barraca (a) -2m
Llargada barraca (ll) - 2,10m
Altura porta (ph) - -
Amplada porta aprox. (ap) - 0,76m
Amplada muntant (am) - 0,90m
Orientació porta - N92 (E-S)
Situació- Solei, propera a una pista.
Llinda- -
Tapadora - -
Objectes- cocó per l'aigua.
GPS - si
Estat - Aterrada (A). La pedra és a lloc.
Data - 13-5-2013
CODI BARRACA
Mura
Numeració absoluta - 005
CROQUIS
Al Bages la pedra destinada a ser treballada era normalment pedra sorrenca, anomenada també gres, perdra saldó i pedra arenisca. El seu origen geològic són les sorres sedimentades al mar que cobria Catalunya Central a l'Eocé, fa entre 35 i 40 milions d'anys. Aquestes sorres es van convertir en roca gràcies a la calcita, un mineral que actua com un ciment natural que uneix els seus grans.
Els estrats gruixuts i amb pedra de bona qualitat es van explotar i alguns encara s'exploten a la rodalia de Manresa, Monistrol de Calders, Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. Fins ben entrat el segle XX les construccions més rellevants de Manresa con la Seu, els Jutjats, l'ajuntament, la cova, el Pont vell i el Pont Nou es van fer amb aquesta pedra.
Els estrats gruixuts i amb pedra de bona qualitat es van explotar i alguns encara s'exploten a la rodalia de Manresa, Monistrol de Calders, Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. Fins ben entrat el segle XX les construccions més rellevants de Manresa con la Seu, els Jutjats, l'ajuntament, la cova, el Pont vell i el Pont Nou es van fer amb aquesta pedra.
APRENENT GEOLOGIA AL BAGES. Girabal Guitart, Josep. Aprofitament tradicional dels materials geològics. El treball dels Picapedrers. 2006-2007
GALERIA D'IMATGES
CARA EST
ABANS D'ESTASSAR
CARA OEST
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}