Diari d'abord

De cara a Barraca (70) vinyes de 1ª,2ª, 3ª i 4ª

 
 
A l'hora de pagar tributs sobre els beneficis obtinguts amb les vinyes, aquestes és classificaven en quatres classes. No és clar que la qualitat del vi tingués relació amb aquestes quatre categories, perque desconeixem el Reglament que establia les bases d'aquesta classificació, però l'any 1863 l'Ajuntament de Sant Llorenç Savall i la seva Junta pericial van protestar 'alto y formal' per la supressió comptable de la vinya de 4ª classe, la que donava menys beneficis*. I els arguments que donà foren: "en este término és de absoluta necesidad el tenerla só pena de matar el cultivo de las tierras flacas que tenemos especialmente de viñas ya muy pasadas y situadas muy lejos de la población, pues hay muchos que las tienen á mas de una hora de distancia ¿ Y que culpa tiene en esto el propietario ó cultivador si tiene la tierra suya mala y de peor calidad? ¿ No tiene ya en esto bastante castigo en tenerla así? ¿ No vale mas á la Nacion que puedan cultivarse estas tierras y poder percibir de ellas alguna contribucion que no que tengan que abandonarse y quedar no mas que yermas?" Així doncs, llunyania del cultiu i antigor dels ceps poden ser dues pistes per explicar la categoria d'una vinya.


b112 10 large
Malgrat que la resposta del funcionari d'hisenda sigui que amb la reclassificació la diferència contributiva és de poca importància, el cert és que ben aviat es començaran a abandonar les vinyes més perifèriques: llogar mules i conductors, llogar portadores i veremadors fent-los transitar per camins dolents ja no sortirà a compte. Amb la desaparició de la 4ª classe de vinya probablement començaran a desaparèixer les vinyes dels confins del terme. Per contra, s'aprofitaran a fons les terres més pròximes, com és el cas d'aquesta barraca de vinya bastida l'any 1861 al sector del torrent de Mascarell: la barraca del Victo el Campaner. Fins el 1863, a Sant Llorenç Savall la 4ª classe representava 842 quarteres i 10 cortans de vinya, aproximadament un 28% del total d'aquest cultiu dins el terme, dada que tradueix l'esforç de la pagesia llorençana per plantar vinya en llocs ben distants, indrets amb terres molt magres. "N
ingun mérito ni habilidad és el hacer producir tierras fértiles y de buenas condiciones: solo el que hace salir el jugo de las esteriles é ingratas es el digno de mejor suerte"- sentenciava l'ajuntament.

b112 1er small

  Malgrat les relatives bones condicions de la barraca 112 del Victo el Campaner, han calgut 12 jornades matinals per consolidar-la. La primera jornada ja va deixar clar que la pedra que faltava no era enterrada ni havia caigut amb el pas del temps, havia estat sustreta. Calia doncs, trobar una bona pedrera (i un carretó per traginar-la). A tocar de la pista vam trobar una paret de roca esllavissada que proveïa bona quantitat de reble i, més amunt, dos amuntegaments de rocs provinents d'alguna obra.
Pel costat de llevant de la construcció (fotografia superior), ben aviat es va veure que tot el volt no pertanyia a la barraca sinó a una feixa adosada. Per armonitzar el conjunt final, calia adobar el tram de marge.
La darrera jornada, l'agost de 2014, vam plantar lliris amb el padrí de la barraca, en Xesco Roma.
Esperem que el resultat faci semblar que l'hem pujat de categoria.
 
 

 

* Fins el 1863 es comptava que una quartera de vinya llorençana donava aquest ordre de beneficis, segons la categoria: 1ª CATEGORIA  60 (lliures) 2ª CATEGORIA 40, 3ª CATEGORIA 20, 4ª CATEGORIA 15. 
 
FONT- ARXIU de la CORONA D'ARAGÓ.


PUJANT PARET

b112 2n small
 
REBLE AL SOSTRE

b112 3a small

ADOBANT EL MARGE

b112 6 small


b112 vinya

CENDRES

b112 8 small

 

b112 9 large

TERRA

b112 abans de lliris small

SERP

b112 pell de serp small

LLIRIS

b112 lliris small

EL PADRÍ DE LA BARRACA

b112 lliris 2 small

OBJECTE FUS NO IDENTIFICAT

b112 fus 2 small

EL MASCARELL EXUBERANT

b112 exhuber small

 

 

 

 

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza