Diari d'abord

Arqueologia, paleontologia i medi natural en cavitats a Catalunya

A qui li importa si un jaciment arqueològic, uns ossos d'interès paleontològic o una espècie nova d'invertebrat és advertida per un boletaire, un pagès o un espeleòleg? Probablement a ningú, mentre siguin els especialistes els qui finalment disposin de la informació resultant. Però està clar que hi ha un col·lectiu, el dels espeleòlegs, que està notablement més exposat a aquest tipus de descobriments casuals en un medi com és el cavernícola, un medi que ni els arqueòlegs ni els paleontòlegs ni els entomòlegs etc estan acostumats a sovintejar i encara menys a descobrir. Per raons com aquesta la Secció Villalta d'Arqueologia i Paleontologia de la Federació catalana d'Espeleologia ha organitzat el Simposi "Arqueologia Paleontologia i medi natural en cavitats a Catalunya' per tal d'esbrinar si aquestes diferents disciplines de la ciència veurien amb bons ulls que p.e.  aquesta Secció fés de pont entre el món de l'espeleologia i la ciència, mirant de consensuar unes directrius o pautes perque aquest trasvassament d'informació es pogués fer en les millors condicions possibles sense malmetre el contingut ni el continent d'aquestes troballes. Tant des del Servei de Biodiversitat de la Generalitat, com de l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya i també de l'Institut Català de  Paleontologia es van mostrar ben predisposats a aportar la seva experiència per a redactar aquest protocol d'actuació. Tots, excepte el Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, que va excusar la seva presència el mateix dia del simposi.

simposi01 large

A la trobada es van donar a conèixer algunes lleis de protecció vigents amb les quals aquest protocol que s'ha de redactar hi hauria de trobar l'encaix sense malmentre'n l'esperit original, que és el de preservar el patrimoni cultural (material i natural). De bestreta ja es va apuntar la necessitat de preservar l'entorn immediat de les troballes, el context, la curositat en referenciar la situació de la/es peça/ces trobades, fotografies amb referències d'escala, prioritzant en primer terme la no extracció dels materials del seu lloc d'origen etc. Des de Medi Natural es va posar especial èmfasi en aquelles espècies protegides de l'ambient cavernícola que properament es donaran a conèixer en una actualització del llistat global de les espècies a protegir. Com a referència general: està totalment prohibit causar la mort d'éssers vius, excepte aquelles espècies d'interès cinegètic i particularment en aquells permisos concedits exclusivament amb caràcter d'estudi científic. En aquest sentit ja vam poder saber que el coleòpter Troglocharinus kiesenwetteri del Montseny figurarà entre les espècies d'invertebrats a protegir en aquest proper llistat. També es van donar a conèixer exemples de col·laboració exitosa entre els diferents col·lectius implicats, com va ser el cas de la troballa a gran profunditat d'un crani de linx, avui objecte d'estudi de referència per a la conservació d'aquesta espècie en perill d'extinció per problemes, entre d'altres, de consanguinitat.
Penso que la celebració d'aquest simposi clamava el cel. Era de sentit comú plantejar-lo. Esperem que s'arribi a unes conclusions clares ( i també de sentit comú ) que puguin ser àmpliament difoses i acceptades entre els col·lectius implicats, i que els espeleòlegs deixem de cursar la habitual sospita d'envaïr el territori d'altres disciplines cada cop que referenciem una troballa d'interès. En definitiva l'espeleologia, com l'excursionisme, forma part de les arrels d'algunes disciplines científiques i al meu entendre hauria de quedar al marge de qualsevol connotació esportiva malgrat que avui, i per raons purament administratives, encara pengi del Consejo Superior de Deportes. En la meva opinió els espeleòlegs no explorem cavitats per fer esport, sinó per conèixer. I encara que inevitablement hem de fer molt exercici, espero no veure mai l'espeleologia ni l'excursionisme competint en cap convocatòria dels Jocs Olímpics.
L'enhorabona als organitzadors per oferir aquesta oportunitat de bastir ponts entre diferents disciplines del coneixement. Ni els temps actuals (ni tampoc els temps de crisi) poden fer pensar que la unió no farà la força.




Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza