Diari d'abord

TRAZAS DE LECHE: la poca traça del sector alimentari

En els moments ensopits que passem cruspint alguna menja moderna i industrial, sovint ens entretenim a mirar-nos els embolcalls serigrafiats a tot color, embolcalls brillantosos que quan més criden l'atenció és sobretot quan s'amunteguen en una deixalleria. Però no sol acabar aquí l'observació degustativa i lectora. Si el sucre i els additius del producte ens mantenen més estona en la maniobra de deglutir, també ens acabem empassant la nota dels ingredients. En aquest apartat ara està de moda que gairebé tots els productes tinguin TRAZAS d'alguna cosa. I no és pas que les companyies alimentàries hagin decidit rebaixar la quantitat dels ingredients al nivell ínfim d'haver d'anomenar-los TRAZAS. No, no. Aquests són ingredients que, per una raó més de caire entròpic i/o imprevisible, han anat a parar allà on no tocava. No consten a la fòrmula qualitativa. Avui dia, si pertanys al 99% de la humanitat que no tolera la lactosa ni el sèrum de llet, ni la proteïna làctica, ni la llet desnatada en pols, ni les aromes amb llet, ni tantes altres fòrmules químiques inventades per donar sortida al gènero làctic, les companyies han elaborat el terme TRAZAS DE LECHE. I les TRAZAS les trobes encara que sigui dins un substitut de la llet tan conegut com és ara la soja. Però és igual. N'hi ha que per dissimular diuen: ESTA FÁBRICA TRABAJA CON LECHE, HUEVOS, CACAHUETES. I t'ho diuen així com de passada. No és que t'estiguin dient que són uns desendreçats, no.  Tampoc és que de tant en tant caiguin  espontàniament tèmpans de llet en pols dins una marmita de gelatina o dins la barreja d'un fuet, del foie-gras o damunt els daus de gall dindi ó... No. És que el treball va com va, i la cuina industrial no té temps de formular tots els ingredients incontrolats que circulen per les seves sitges i acaben envasats a qualsevol banda. Estem de sort que no hi trobem TRAZAS DE BALA o TRAZAS DE GERENTE o de PEGAMENTO COLA o DINERO, perquè està clar, a les fàbriques es treballa amb moltes coses que, o bé no es poden païr o bé són directament tòxiques. I abans de dir-ne RESTOS, DESPERDICIOS O RESIDUOS, en diuen TRAZAS. Tot plegat deu ser la particular idea de reciclar que n'han tret moltes empreses alimentàries: "si hem de llençar el tóner d'una fotocopiadora espatllada, abans s'aprofita dins una marmita de xocolata cremosa que no en un abocador! ATENCIÓN: PUEDE HABER TRAZAS DE TÓNER o ESTA FABRICA TRABAJA CON TONER". I tira avall, que la digestió sempre fa camí de baixada!
nota- hi ha més gent intrigada pel tema....

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza