Diari d'abord

De cara a barraca (26) barraca de la basseta

De cara a barraca (26)                                                      Llinda nova, vida nova

 
llinda vella small
No és gens fàcil decidir de desmuntar una llinda que, encara que mal gipada,  aguanta a lloc dins una barraca en runes. No és fàcil, sobretot quan un dels criteris de la secció local Ballestar de Pedra Seca,  és minimitzar al màxim la intervenció de restauració i que surin sempre les característiques pròpies de cada barraca. Però en aquest cas el diagnòstic era ben clar: la llinda, a més de no ser de formes regulars i mostrar una incipient fractura central, s'havia desplaçat del seu lloc a causa de recolzar-se en un fragment de pinyolenc amb moltíssima matriu: amb el pas del temps, la llinda i les forces estructurals pròpies d'una barraca han acabat per premsar aquesta part del muntant i aquest ha cedit mig pam d'una banda, transmentent aquest moviment a la paret corresponent. Aquest petit moviment en una part tan cabdal d'una barraca com és la llinda, podria haver estat la causa que s'enfonsés la volta de la barraca 197. Abans de desmuntar la llinda ha calgut trobar-ne un bon recanvi i dur-la a lloc amb l'antiga tècnica de l'estiràs fet amb càdec. Llavors s'ha fet caure la llinda vella (vosaltres només clicant la foto) donat que era impossible fer-la baixar de cap altra manera sense comptar amb cap grúa ni politja. Contra pronòstic, amb la caiguda la llinda vella no s'ha partit, senyal que no havia estat  mal triada, almenys pel que fa la resistència. I tot seguit i a quatre mans s'ha pujat la nova pedra a lloc. Cal dir que aquesta barraca deu ser de les primerenques del terme: es recolza en grans blocs basals de conglomerat  que es devien trobar originàriament al lloc, sense desbastar i amb una superfície inclinada molt desfavorable en el mateix sentit del pendent, i trobant que en  els paraments hi ha filades superiors on es troben pedres més grans que la part inferior, a més de ser feta amb blocs arrodonits, poc triats. No obstant això la barraca conserva una gran postada per l'aigua i una de petita pel menjar. Una altra curiositat és que a les proximitats de la barraca trobem un torrent molt ben empedrat en forma de canalització. I amb la companyia del sr Ballestar i la Rosa, també hem pogut contemplar dues abelleres a l'entorn proper, la magnífica abellera scolopax i també la abellera catalaunica. Com a cloenda d'aquesta primera jornada de treball en aquesta barraca de vinya, s'ha fet una nota de cata del vi Savall, iniciativa vitícola endegada per l'artista Quelot en terres de  Sant Llorenç Savall i  que després d'uns anys, ja ha començat a donar els seus bons fruits. No us podem adreçar cap direcció perquè vosaltres mateixos en feu un tast, perquè la producció de 2009 ha estat íntegrament venuda i, per sort, també celebrada. En Quelot ha fet bo el seu art, també en format líquid i la opinió general és que va pel bon camí. Salut de ferro!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza