La Cova Torta, l'esperit subterrani (7)

El dia 25-10-2003, un dissabte que va acabar amb recollida de rovellons, amb en Pere i en Sergi Guillemot, a més de trobar un rat-penat de ferradura (el primer dins la cova ) penjat de la saleta Barquinero, vam desobstruir l'inici del ramal dret de la última galeria, de tal forma que vam poder confirmar tres coses: 1. Que l'escletxa que torna a prendre la direcció principal és una galeria practicable amb poca desobstrucció, i 2. que el corrent d'aire, tènue per la igualació tèrmica d'aquestes dates, procedeix efectivament d'aquesta nova galeria. 3. Que la nova galeria engollia tots els 8 metres de cinta mètrica rígida i per tant ja s'assolien la cinquantena de metres de recorregut. De totes formes, també vam poder constatar que aquest tram, de matriu més argil.losa i típicament terminal en les coves de St. Llorenç, no ofereix molta seguretat, donat que sovintejen els despreniments de còdols pel nostre inevitable fregament.
En vam prendre fotografies i vam decidir tornar amb un plantejament estratègic de retirada de sediments per tal que, en un espai tan reduït, no haguéssim d'obstruïr les dues galeries ortogonals.

13-5-2006 Sessió d'Espeleopringuer en Dissabte: Un final de campanyes per la Cova Torta

Acompanyat pels amics Marc Anglès i en Francesc Barquinero, vam assolir per fi la part quasi-terminal de la cavitat, amb un metratge afegit d'uns vuit metres, perfectament practicables. Xifra que finalment i, de forma casual, coincidia amb el primer sondeig fet amb cinta mètrica i que donava tot el que donava de si la cinta: vuit metres. Després d'unes dues hores d'extracció de sediment amb el sistema ‘patentat' de carmanyola, sistema que permet a la persona que efectua la desobstrucció no haver-se de moure per extraure el sediment retirat, el pas no. 5 no va oferir cap més dificultat per mostrar-nos una única galeria ben practicable en progressió estirada i fins i tot amb un punt per poder canviar de sentit, la qual cosa s'agraeix donada la posició descendent del pas 5. En algun lloc del sostre d'aquesta galeria sembla que hi pot haver  alguna obertura per on possiblement encara es filtri aigua. La cavitat sembla acabar amb una obertura molt estreta que insinua voler girar de nou cap a la dreta, però la tasca de desobstrucció no sembla absolutament proporcional a les expectatives. Aquesta és la fotografia del darrer punt visible de la cova Torta. Sí que és perceptible, no obstant, la davallada de temperatura a la part terminal. Tot i amb això en Marc Anglès hi va practicar una primera desobstrucció de sondeig, mitjançant la retirada d'argil•les de la part del sostre, descobrint una visió una mica més àmplia d'aquesta part final, però sense augmentar-ne, com diem, les expectatives de continuïtat. Precisament durant aquest cinc anys que han passat des del seu descobriment, la cova Torta ha estat una mescla ben proporcionada d'expectatives i desobstruccions, on el factor visual ha estat decisiu per determinar-ne la idoneïtat, acompanyat també d'altres factors complementaris com ara corrents d'aire, estalactites excèntriques, sondejos mètrics. Factors tots ells que ara semblen haver-se esgotat del tot en aquest darrer tram. Si, a més a més, atenem el fet que la direcció perpendicular al cingle i de major pendent són factors determinants per una morfologia cada cop més reduïda de la cavitat, pensem que la cova Torta molt probablement ja ens ha ofert tota la part visitable per humans d'una mida tan curiosa com la que tenim. O potser no, i encara quedent galeries que no hem vist. En qualsevol cas, volem donar des d'aquí l'enhorabona a tots els col•laboradors!

NOTA: volem dedicar aquesta sèrie d'escrits sobre la cova Torta al Quim Solbas, ex-veguer del Vallès Occidental i actualment, i segons el meu criteri, la persona en aquests moments més preparada i que millor coneix l'orografia de Sant Llorenç del Munt, amb tota la informació actualitzada en temps real sobre els camins i llocs d'interès de la muntanya. Avui per avui i de llarg, el millor guia del parc natural. Una persona compromesa amb el Parc i que, de segur, apreciarà com ningú ser el primer a poder visitar la cova Torta, honor que li concedim amb molt de gust.  El Quim sap que conèixer el parc no és prémer un botó i esperar que els motors ens desplacin pels llocs. Ell coneix el valor de l'esforç que cal per fer una sola troballa rellevant dins el parc. Quim, que per molts anys poguem trescar plegats per aquesta muntanya !

NOTA 2- properament publicarem la fitxa completa de la cova Torta a la secció CAUS.

{audio autostart}flickr.mp3{/audio}