Diari d'abord
La Cova Torta, l'esperit subterrani (6)
La cova Torta, l'esperit subterrani (6) una galeria decent
El dia 2-2-2003 es va començar a fer la topografia de la cova i una primera sessió de desobstrucció del pas no. quatre, d'una durada de quatre hores de feina. Es va engrandir el pas, de forma que ja era possible veure com rere l'estretor concrecionada d'uns 50 cm de gruix, la cova continuava almenys tres metres més i, fins on es podia veure, amb major alçada (fotografia, rere el pas 4 ). El dia 9-02-2003 es va acabar la topografia del què es portava descobert, i es tenia la intenció de fer desobstrucció, però després d'una hora de començar-la va saltar la maceta del mànec i ho vam haver de deixar. El 16-02-2003, acompanyat del meu germà Pere, vam estar apunt, després de 4 hores d'intensa tasca, de superar el pas, però la part final encara era un xic estreta. El problema amb les macetes es va repetir, però ho vam poder trampejar. Es podia veure a l'altra banda que la galeria semblava un xic més alta, el sostre dividit en dues parts, i una possible continuació al fons, que semblava tornar a tancar-se, però no completament.
Es va repetir la sensació de corrent d'aire quan s'estampia el pas amb el propi cos. Aquest dia també es va aprofitar per eixamplar folgadament el pas 3.
Un dia plujós, el dissabte 22-02-2003, es va desobstruir per fi el pas 4, després d'una hora de desobstrucció bastant relaxada. Ens trobàvem abocats a una galeria més ample, galeria d'uns vuit metres que passàrem a anomenar 'galeria Pere', entre 50-70 cm, d'amplada, de sostre més alt (2,60m) i, efectivament, dividida en dues parts. Al terra vam trobar una mandíbula de dimensions força destacables (Sus scrofa)* que pel seu aspecte recent, havia d'haver estat portada allí per algun menut rosegador. Als cinc metres una nova intrusió de material argilós, abaixa el sostre a 70 cm, arribant 2,5 m més tard, i en rampa descendent, a una bifurcació perpendicular, els ramals dels quals eren de moment reblerts de sediment fi. La galeria de l'esquerra amida 3,10m, la de la dreta, per on semblava que circulava aire, 3,20m. Però és just a 30 cm d'aquest ramal dret, que s'originava una nova escletxa en la mateixa direcció principal de la cova, on un primer sondeig va donar 4,5 metres més de cavitat! La suma d'aquestes galeries donava 10,80 metres més, que sumades als 7,20 metres de la nova galeria principal, en resultava un tram nou de 18 metres, deixant provisionalment la cova Torta en un recorregut total de 46 metres. Calia esbrinar si rere el que anomenàvem 'corredor de la mort', un tram on quedes encaixat de baixada i amb una esquerda molt pronunciada al sostre que sembla anunciar un desplomament immediat, encara hi havia continuïtat o no. Perquè l'alè de la cova, el corrent d'aire, continuava ben viu i la fotografia a cegues, també ho semblava confirmar.
Es va repetir la sensació de corrent d'aire quan s'estampia el pas amb el propi cos. Aquest dia també es va aprofitar per eixamplar folgadament el pas 3.
Un dia plujós, el dissabte 22-02-2003, es va desobstruir per fi el pas 4, després d'una hora de desobstrucció bastant relaxada. Ens trobàvem abocats a una galeria més ample, galeria d'uns vuit metres que passàrem a anomenar 'galeria Pere', entre 50-70 cm, d'amplada, de sostre més alt (2,60m) i, efectivament, dividida en dues parts. Al terra vam trobar una mandíbula de dimensions força destacables (Sus scrofa)* que pel seu aspecte recent, havia d'haver estat portada allí per algun menut rosegador. Als cinc metres una nova intrusió de material argilós, abaixa el sostre a 70 cm, arribant 2,5 m més tard, i en rampa descendent, a una bifurcació perpendicular, els ramals dels quals eren de moment reblerts de sediment fi. La galeria de l'esquerra amida 3,10m, la de la dreta, per on semblava que circulava aire, 3,20m. Però és just a 30 cm d'aquest ramal dret, que s'originava una nova escletxa en la mateixa direcció principal de la cova, on un primer sondeig va donar 4,5 metres més de cavitat! La suma d'aquestes galeries donava 10,80 metres més, que sumades als 7,20 metres de la nova galeria principal, en resultava un tram nou de 18 metres, deixant provisionalment la cova Torta en un recorregut total de 46 metres. Calia esbrinar si rere el que anomenàvem 'corredor de la mort', un tram on quedes encaixat de baixada i amb una esquerda molt pronunciada al sostre que sembla anunciar un desplomament immediat, encara hi havia continuïtat o no. Perquè l'alè de la cova, el corrent d'aire, continuava ben viu i la fotografia a cegues, també ho semblava confirmar.
* Informacions cortesia de Miquel Nebot (Secció Villalta d'espeleologia, Institut Crusafont de Sabadell, 13-05-05). La peça resta inventariada a la direcció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. També va ser identificada una tíbia de Canis familiaris (gos domèstic) procedent d'aquesta cova.
ENLLAÇOS
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}