Puigdoure, balma de
BALMES AMB AIGUA CORRENT
INTRODUCCIÓ
El record que tenia de la font de Puigdoure era una balma parcialment obrada i amb aspecte d'haver estat en ús fins a temps recents. Vaig interpretar que la font de Puigdoure podia ser aquesta mena de colada a un costat de la balma oberta, i aquí ho vaig deixar córrer; la meva fe en les fonts del massís havia minvat molt, i ja no era - com les deus - gens abundosa!
Per això, quan el Ramon Suades em mostrà una cisterna plena a vessar d'aigua vaig ser incapaç d'ubicar el lloc! De les imatges que m'envià l'única cosa que podia reconèixer era la cova obrada de Puigdoure.
El record que tenia de la font de Puigdoure era una balma parcialment obrada i amb aspecte d'haver estat en ús fins a temps recents. Vaig interpretar que la font de Puigdoure podia ser aquesta mena de colada a un costat de la balma oberta, i aquí ho vaig deixar córrer; la meva fe en les fonts del massís havia minvat molt, i ja no era - com les deus - gens abundosa!
Per això, quan el Ramon Suades em mostrà una cisterna plena a vessar d'aigua vaig ser incapaç d'ubicar el lloc! De les imatges que m'envià l'única cosa que podia reconèixer era la cova obrada de Puigdoure.
SITUACIÓ
A l'oest del promontori de Puigdoure. Quan ens situem damunt mateix de la casa de Puigdoure, marxarem per roqueter direcció nord oest, baixant lleugerament per una traça de corriol que entra al bosc, fins a trobar el trencall que marxarà cap a la cara oest del turó de Puigdoure, planejant primer, i de baixada el tram final. El primer que trobarem és la obrada cova de Puigdoure i més enllà, successivament: la balma de Puigdoure (dues balmes, en realitat), la Font de Puigdoure encerclada per un mur de pedra amb escala (també de pedra), i la Cisterna de la Font de Puigdoure.
DESCRIPCIÓ
Després de la cova trobem una balma dividida en dues parts, probablement coincidents amb sengles diàclasis generatrius, de forma que la meteorització ha anat excavant el nivell de gresos vermells i també ha posat de relleu les diferents diàclasis que la sotgen i que, almenys en el cas de la cisterna, encara són ben actives.
Ambdúes balmes atenyen més de 36 metres de pòrtic, sense comptar els sostres de la cova, la font i la cisterna.
La primera balma és la més profunda, amb uns 11,2m de recorregut, amb una alçada d'uns 6m x 1m al fons, tenint part del fons obstruït per murets de pedra seca. A sengles costats de la balma hi trobem feixines, una de les quals reposa damunt allò que feia anys m'havia semblat que podria haver estat la font de Puigdoure. El sostre de la balma està abundosament tintada de sutge.
La balma contigua, notablement més petita amb 2,5m d'alçada a la boca x 30cm al fons i un recorregut d'uns 10m, presenta un fons també segellat per murets de pedra seca. Una columna de gres vermell és el darrer testimoni de resistència a l'erosió. La humitat i l'excavació del sòl en aquesta zona de la balma, suggereixen que en època de pluges l'aigua podria inundar aquesta part.
Tot plegat, sembla que les aigües d'aquest sector tendeixen a acumular-se més com més al nord va, a favor del capbussament general del massís, alimentant d'aquesta forma la font i la cisterna de Puigdoure.
Després de la cova trobem una balma dividida en dues parts, probablement coincidents amb sengles diàclasis generatrius, de forma que la meteorització ha anat excavant el nivell de gresos vermells i també ha posat de relleu les diferents diàclasis que la sotgen i que, almenys en el cas de la cisterna, encara són ben actives.
Ambdúes balmes atenyen més de 36 metres de pòrtic, sense comptar els sostres de la cova, la font i la cisterna.
La primera balma és la més profunda, amb uns 11,2m de recorregut, amb una alçada d'uns 6m x 1m al fons, tenint part del fons obstruït per murets de pedra seca. A sengles costats de la balma hi trobem feixines, una de les quals reposa damunt allò que feia anys m'havia semblat que podria haver estat la font de Puigdoure. El sostre de la balma està abundosament tintada de sutge.
La balma contigua, notablement més petita amb 2,5m d'alçada a la boca x 30cm al fons i un recorregut d'uns 10m, presenta un fons també segellat per murets de pedra seca. Una columna de gres vermell és el darrer testimoni de resistència a l'erosió. La humitat i l'excavació del sòl en aquesta zona de la balma, suggereixen que en època de pluges l'aigua podria inundar aquesta part.
Tot plegat, sembla que les aigües d'aquest sector tendeixen a acumular-se més com més al nord va, a favor del capbussament general del massís, alimentant d'aquesta forma la font i la cisterna de Puigdoure.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de Matarrodona 05 / 066 (provisional)
Conca de Matarrodona 05 / 066 (provisional)
ENLLAÇOS