Blanquera, balma de la 1.0
Mil fonts i...UNA BALMA
INTRODUCCIÓ
La primera (i creiem que única) menció d'aquesta cavitat la fa en Jordi Griera-Cors, quan el 17-5-25 la publica a la wikipedra amb el codi 30960 com a balma murada. La descriu com un habitacle per a calciners que feien la calç en el forn de la Blanquera, situada a pocs metres. Nosaltres creiem que tant les dimensions de l'espai com el gruix i longitud del mur frontal, així com el mur lateral rejuntat amb morter de calç ens fan sospitar un altre ús, p.e. de corral, tot i que jo no descartaria que aquesta balma fos en realitat el mas de l'Speluncha citada per Miquel Ballbè i Boada a partir d'un pergamí de 1215 de l'arxiu de la casa del Puig de la Balma on es llegeix "donació feta per Pere de Speluncha a favor del seu fill Berenguer, del mas Speluncha (del llatí: cavitat, cova) del terme del Castell de Muredine (Mura)". Per pura similitud amb el nom Espinenca, l'autor associa el nom del mas Speluncha amb les properes ruïnes del mas de l'Espinenca (del llatí spinosa: espinós, espinosa). Reforçaria aquesta hipòtesi d'un mas rònec, el fet que sota la balma trobem notables feixes ben esplanades.
Antoni Ferrando i Roig ens comenta que al citat arxiu del Puig de la Balma no hi ha trobat aquesta cita d'en Ballbè, i que convindria no crear confusió amb el mas Espluga; considera que l'espai de la Blanquera té poca entitat com per constituir una casa.
El 16/8/25 en Ramon Suades i en Carlos Pérez hi van fer una primera estassada, comprovant que a les parets hi havia pintades relativament recents així com no van trobar cap teula que confirmés que es tractava d'un mas. El dia de la present topografia, vaig anar acompanyat del mateix Ramon Suades i del Xavi Pereira, que van aprofitar per deixar el mur frontal ben visible per ambdós costats.
La primera (i creiem que única) menció d'aquesta cavitat la fa en Jordi Griera-Cors, quan el 17-5-25 la publica a la wikipedra amb el codi 30960 com a balma murada. La descriu com un habitacle per a calciners que feien la calç en el forn de la Blanquera, situada a pocs metres. Nosaltres creiem que tant les dimensions de l'espai com el gruix i longitud del mur frontal, així com el mur lateral rejuntat amb morter de calç ens fan sospitar un altre ús, p.e. de corral, tot i que jo no descartaria que aquesta balma fos en realitat el mas de l'Speluncha citada per Miquel Ballbè i Boada a partir d'un pergamí de 1215 de l'arxiu de la casa del Puig de la Balma on es llegeix "donació feta per Pere de Speluncha a favor del seu fill Berenguer, del mas Speluncha (del llatí: cavitat, cova) del terme del Castell de Muredine (Mura)". Per pura similitud amb el nom Espinenca, l'autor associa el nom del mas Speluncha amb les properes ruïnes del mas de l'Espinenca (del llatí spinosa: espinós, espinosa). Reforçaria aquesta hipòtesi d'un mas rònec, el fet que sota la balma trobem notables feixes ben esplanades.
Antoni Ferrando i Roig ens comenta que al citat arxiu del Puig de la Balma no hi ha trobat aquesta cita d'en Ballbè, i que convindria no crear confusió amb el mas Espluga; considera que l'espai de la Blanquera té poca entitat com per constituir una casa.
El 16/8/25 en Ramon Suades i en Carlos Pérez hi van fer una primera estassada, comprovant que a les parets hi havia pintades relativament recents així com no van trobar cap teula que confirmés que es tractava d'un mas. El dia de la present topografia, vaig anar acompanyat del mateix Ramon Suades i del Xavi Pereira, que van aprofitar per deixar el mur frontal ben visible per ambdós costats.
SITUACIÓ
Extremadament senzilla, tant, que sembla impossible! Passat el pontet de fusta sobre la riera de Nespres, sota l'església, seguirem la senyalitzada ruta de les fonts de Mura i i ens guiarem pels indicadors que ens portin a la font i salt de la Blanquera. Passat el forn de calç de la Blanquera deixarem a la nostra dreta el trencall de les Coves de Mura i seguirem de baixada cap al torrent i el salt de la Blanquera. Abans d'arribar al salt i damunt nostre, a pocs metres del corriol, hi ha la balma obrada de la Blanquera. El pas de la línia d'alta tensió coincideix amb la balma.
Extremadament senzilla, tant, que sembla impossible! Passat el pontet de fusta sobre la riera de Nespres, sota l'església, seguirem la senyalitzada ruta de les fonts de Mura i i ens guiarem pels indicadors que ens portin a la font i salt de la Blanquera. Passat el forn de calç de la Blanquera deixarem a la nostra dreta el trencall de les Coves de Mura i seguirem de baixada cap al torrent i el salt de la Blanquera. Abans d'arribar al salt i damunt nostre, a pocs metres del corriol, hi ha la balma obrada de la Blanquera. El pas de la línia d'alta tensió coincideix amb la balma.
DESCRIPCIÓ
Grossa balma obrada amb un mur frontal de més de tretze metres de llarg, per 0,70m d'amplada x 1,40 d'alçada màxima, que fermava la totalitat de la balma. Pel gruix de paret caiguda, no podem assegurar que la paret tanqués la balma per dalt, però poc hi devia faltar. En algun tram, la paret sembla deixar a la intempèrie 0,5m de l'habitatge, però és possible que en alçada el tancament cobrís aquest espai fent una falsa cúpula fins al sostre de la cavitat. La balma es desenvolupà a favor d'un bancal de gresos vermells d'uns dos metres d'alçada, que en algun tram es pot veure que van ser rebaixats a cops de pic. En aquesta paret de gresos apareixen sis forats alineats i picats a 1,5m del sòl. La paret de tancament nord és més prima - 0,40m de gruix - però amb la particularitat que està clarament rejuntada amb morter de calç. La part més alta del sostre de la balma ateny poc més de 5 metres i la part més baixa del fons, 2 metres. Bona part del sostre està plena de sutge.
Grossa balma obrada amb un mur frontal de més de tretze metres de llarg, per 0,70m d'amplada x 1,40 d'alçada màxima, que fermava la totalitat de la balma. Pel gruix de paret caiguda, no podem assegurar que la paret tanqués la balma per dalt, però poc hi devia faltar. En algun tram, la paret sembla deixar a la intempèrie 0,5m de l'habitatge, però és possible que en alçada el tancament cobrís aquest espai fent una falsa cúpula fins al sostre de la cavitat. La balma es desenvolupà a favor d'un bancal de gresos vermells d'uns dos metres d'alçada, que en algun tram es pot veure que van ser rebaixats a cops de pic. En aquesta paret de gresos apareixen sis forats alineats i picats a 1,5m del sòl. La paret de tancament nord és més prima - 0,40m de gruix - però amb la particularitat que està clarament rejuntada amb morter de calç. La part més alta del sostre de la balma ateny poc més de 5 metres i la part més baixa del fons, 2 metres. Bona part del sostre està plena de sutge.
Actualment i a causa del mal estat del mur, es fa difícil esbrinar on devia ser l'entrada a l'habitacle, si a l'angle que fan ambdós paraments - accés actual, més senzill - o bé per la banda sud on hi ha la font i el Salt de la Blanquera.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca de la Riera de Nespres 07 / 081 (provisional)
Conca de la Riera de Nespres 07 / 081 (provisional)
BIBLIOGRAFIA
BALLBÈ i BOADA, Miquel. APORTACIÓ HISTÒRICA DE MURA. 1. LES CASES DE PAGÈS. Ajuntament de Mura, 1997. p.129