Itinerari 9 El Cuiner, el gendarme, l'àvia i el Sentinella 1.3

 

Ruta gastronòmica farcida d'algunes cavitats conegudes i una majoria d'inèdites, en un mix de llocs comuns i de petites dosis d'aventura. Durant el trajecte confeccionarem un parell de plats; un de molt senzill i ràpid i un de molt mediterrani d'origen turc, el Confit Bayaldi. En aquest darrer plat es van basar els creadors de la pel·lícula d'animació Ratatouille. Així, de pas que caminem, anem fent boca... proveu de fer-la per l'octubre.
 
 
Itinerari 9. El cuiner, el gendarme, l'àvia i el Sentinella

 

Partirem de l'aparcament de l'Alzina del Sal·lari. Pujarem pel tram asfaltat que encara conserva les pintades 'NO a la urbanització'. Mentrestant prepareu tres pebrots (vermell, groc/taronja i verd) per escalivar-los al forn a 230º durant 15 minuts. No oblideu de retirar les llavors i les parts blanquinoses. Ens arribarem fins el coll de Tres Creus, disposats a davallar per les tombes, bo i passant per dessota l'agulla del Càntir i l'alzina del Càntir, també passant a frec del Setrill amb la impecable vista de Montserrat i el Paller de Tot l'Any al fons, la Porquerissa i arribar-nos a la balma i font de La Pola (fotografia).
 
la pola large
 
La Pola és una balma d'uns setanta metres de boca, amb restes de paraments que suggereixen que havia estat habitada ja al segle XIV. De l'escletxa del costat nord es diu que va ser un observatori luni-solar. Nosaltres creiem que va ser una explotació apícola del mateix mas de La Pola.
La balma i la font de La Pola és
dels pocs llocs que recordo que de petits els avis ens hi portaven. I segur que hi anàvem a petició de la meva àvia Pepita, que quan era al bosc li tornaven tots els colors a la cara. Mai vam poder sentir-la parlar castellà, a l'àvia. Anava pels mercats, per tot arreu, i parlava sempre català o...callava. No era res premeditat, és que no li sortia fer-ho d'una altra manera. A la cuina bulliu una estona 700g de tomàquets per poder-los retirar la pell amb més facilitat, treure'n les llavors i aprofitar-ne la carn i el suc colat. Seguim avall però per comptes d'anar als castellots de Tanca i el Quarto de Reixa, anirem al coll de Tanca.
 
coll de tanca large
 
Del coll davallarem en direcció nord: tan bon punt el camí de deixa de baixar, pararem atenció a la nostra dreta. Quan poguem veure les parets de les cingleres a la nostra dreta, descobrireu una escletxa: és la boca de la cova de l'Esquirol. Una important cavitat que al capdamunt de l'abrupta rampa interior hi té una finestra penjada a l'estimball. Per a mi, l'especialitat culinària de l'àvia eren les faves. No sé si eren faves catalanes, però es desfeien a la boca amb aquell suc d'hores de foc i anar fent txup-txup, amb trossos de butifarrons i butifarra negra...hom ha de creure en la reencarnació, gairebé per força, si vol repetir segons quins plats memorables. Sofregiu amb dues cullerades d'oli una tassa de ceba tallada fina i una culleradeta d'alls picats ben fins, uns vuit minuts a foc lent, sense arribar a daurar. Passat aquest temps, afegiu l'escalivada tallada a trocets, el suc i els tomàquets tallats, un polsim de farigola, un parell de branquetes de julivert, i també dues fulles de llorer. Ho deixeu sofregir a foc baix uns 10/15 minuts, fins que hagi perdut gairebé tot el líquidTornem al corriol.El camí planeja i travessa un torrent que separa la roca d'en Tinet de les parets del Racó Gran.

roca tinet large

OPCIÓ 1. LES COVES DE LES ESPARRAGUERES I DEL FALCÓ


Després de travessar el torrent, el camí tomba a la nostra esquerra, sortint a un rocater des del qual podem veure la cara nord dels castellots de Tanca i Montserrat. Tot just entrem de nou a l'alzinar i passats uns deu metres, sortirem per la nostra dreta a trobar el peu de la cinglera. A uns vint metres trobarem la cova GEPEG, que té dues entrades. És una cova molt estreta i de parets rugoses ideal per deixar-s'hi la roba ( i després la pell). Reserveu quatre cullerades de la barreja en una salsera. La resta la distribuïu entre una o dues greixeres rodones ( o ovalades) per anar al forn. Seguint la paret de la cinglera uns 20 metres cap a l'oest trobarem el forat del Cingle. És un formatge de gruyère amb no menys de 4 forats que donen a l'exterior. Fixeu-vos i mireu de recordar el forat que hi ha sobre la boca principal de la cavitat. És possible que si us passeu de llarg el forat us trobeu amb la Foradada del Cingle, una impressionant fisura vertical oberta a ganivet. Baixem de nou al corriol i el seguim fins a trobar les restes del que havia estat un refugi tancat, la cova del Racó Gran de Matarrodona, altrament coneguda com la balma del Tinet (fotografia).
 
cova del rac gran large
 
Un dia impensat i de forma violenta, la balma va aparèixer nua de portes i de res que insinués que allò havia estat un refugi: tot l'embalum va aparèixer coster avall, això sí, ben embolicat en bosses d'escombraries. OPCIÓ 2 LA COVA DE L'AMPOLLA.

Talleu en discs de 2/3 mm un parell de carbassons (300g), un parell d'albergínies (300g) i també uns 8 o 9 tomàquets amb pell i tot. Passant per damunt el dipòsit de la font de les Estelles, ens arribarem a la pista de Matarrodona. Seguirem el corriol que ben aviat surt a la nostra esquerra i que ens durà a l'Hospital de Sang. Qui sap si aquest fou un amagatall del general carlí Ramon Cabrera i els seus homes. Aquí podeu trobar el discurs que va fer el general al quarter general de Talamanca, el 6 de desembre de 1848. Abans de baixar a trobar la porta d'accés a l'Hospital de Sang, podeu triar de fer la OPCIÓ 3. LA FONT DE L'HOSPITAL DE SANG.
 
Decoreu per damunt la capa d'escalivada situant els discs de forma que se solapin, alternant p.e. albergínia-carbassó-tomàquet-albergínia etc formant una espiral contínua de fora cap al centre de les greixeres. És molt possible que us sobrin discs ( més endavant en farem un altre plat molt més ràpid!). Havent visitat la Cort Fosca amb la font Fosca a l'interior, i també la foradada de l'Hospital de Sang, travessem la balma de l'Hospital de Sang i seguim el corriol en direcció nord. Davallem pel bosc i planegem fins a trobar una carbonera i travessem un torrent. Si ara mirem la cinglera del davant, descobrirem la figura del Gendarme de pedra. En pocs metres sortirem a la nostra dreta a trobar el cingle, per descobrir el Cau del Càdec (fotografia), d'entrada perfectament arrodonida i amb connexió, per la part superior, amb una boca d'avencó vigilada per un càdec.
 
cova avenc cdec large
Amb dues cullerades d'oli d'oliva barrejades amb sal i una culleradeta d'alls picats fins, empolvoreu per damunt els discs. Cobriu les greixeres amb paper d'alumini i poseu-les a coure al forn a 135º durant dues hores. Passat aquest temps destapeu i deixeu coure mitja hora més. Tornem al corriol i el seguim metres enllà, per situar-nos prop del trencall de la font de la Viola. Immediatament després de passar per davant del Gendarme, tornarem a sortir fins a trobar, al capdamunt d'una canal, i superat un curt tram de terra molt dret, la cova de les Bresques. Dita així per les bresques que un eixam asilvestrat d'abelles hi van deixar penjant com estalactites, talment com devia passar amb la cavitat de La Pola. La cova s'estreny aviat però no tira més de 7 metres. Per fer la salsa vinagreta, afegiu a la salsera amb l'escalivada, dues cullerades d'oli d'oliva i dues culleradetes de vinagre balsàmic, sal, un polsim de farigola i de cerfull, i (si és temporada) fulles de farigola fresques. Reserveu-la dins la nevera. Si seguim les parets del cingle en direcció oest passarem a una altra canal força més àmple, i trobarem la cova del Gendarme, una curiosa cavitat amb un sostre completament pla que recorda la postada d'un nínxol. Retornem al camí. Poc abans de trobar l'agulla del Sentinella (tot això està molt vigilat!) trobareu l'Escletxa del Sentinella, una cavitat força estreta i en rampa abrupte que no paga la pena visitar. Descans. El Confit Bayaldi ja és prest. Es pot servir fred o calent i en surten unes 8 racions. Cada ració conté dues sèries de 12/15 discs solapats amb el corresponent llit d'escalivada i amanit amb la vinagreta per damunt. A mi personalment m'agrada més calent, pel contrast amb la vinagreta freda per bé que, com sol passar amb aquesta mena de plats, si es guarda dos dies dins la nevera, encara resulta més gustós (Gusteau!).
 
 

coves del gendarmes croquis large

 
Va, seguim. Enfilem el llom de la Carena Fosca per damunt l'agulla del Sentinella, pujant per una petita canal i el corriol corresponent. Al capdamunt podem visitar el desmanegat Roure Llarg, arbre notori que ha d'haver viscut millors anys i que dona nom a tota la important torrentera que discorre pel cantó nord d'on som ara. Continuem amunt. Per preparar el següent plat, obra de la cuinera alemana Johanna Handschmann, també sofregirem una ceba i un all tallats fins, però aquest cop sí que ho daurarem amb una cullerada d'oli a la cassola. Seguim pujant pel carener però ben aviat deixarem el camí per sortir a la nostra esquerra.  Es tracta de baixar i trobar una canaleta molt estreta i seguir-la avall. Per localitzar l'inici de la canaleta, trobareu aquest roc al costat d'una mica de pla. Pocs metres a la dreta al peu de la canaleta s'obre una important excletxa: és la cova de la Canaleta. Una escletxa que es pot arribar a veure des de l'Era dels Enrics estant. Llàstima que tingui poc recorregut. Una vegada daurats, afegiu-hi els discs de carbassó i albergínia sobrants (100-150 g), i també un pebrot vermell petit, net i tallat a daus. Afegiu un bon polsim de farigola, 100g de daus de pernil dolç, sal, i dues cullerades de pinyons. Remeneu bé i daureu entre 10 minuts i un quart d'hora. Si seguim uns metres més enllà, toparem amb la cova 4 Forats, una coveta amb una boca amb aspecte de colador i encara a tocar, una rampa de sediment, damunt la qual trobarem la cova Embrossada. Una cavitat molt ben perfilada pel curs de l'aigua en temps remots, que es torna impracticable en el punt més interessant, farcit de formacions. El nom de la cova fa referència al sediment de la canal que, per ben poc, en segellen la boca d'accés. Tornem al camí i ens arribem a la pista de Matarrodona. Per comptes de tornar pel mateix camí o anar pel coll de Boix, seguirem el camí que passa arran de cinglera, dominant la capçalera del torrent del Figueret. És un camí d'altura el punt culminant del qual és ascendir a l'agulla del Cingle, una agulla adossada al cingle i amb un pedestal que ens convida a gaudir de la sensació vertiginosa d'haver escalat qui sap què. Un cop cuit, al motlle de verdures només li restarà afegir-li formatge ratllat (sense lactosa, si us plau) i una vegada gratinat, servir. Si baixem la canal immediatament situada a l'est de l'agulla, trobarem el forat que, com un avenc, connecta amb el forat del Cingle que havíem visitat. I si hem parat atenció en aquesta canal, haurem descobert al final d'un estret passadís de roca, la cova del Figueret (fotografia).
 
cova figueret large
 
 
 
Una bonica cavitat localitzada el 2012 pel Quim Solbas, en un moment d'inspiració dalt de l'agulla. En aquesta cavitat també hi ha restes de bresques, prova que aquestes raconades semblen naturalment favorables per aquests insectes. Exploreu el ramal dret i ja ens explicareu què trobeu que hi passa. Retornem al camí fins a trobar el llom de la carena de la Pola. Podeu tornar per la pista fins el coll de Tres Creus o bé abans per un trencall que us baixi pel vessant del Sot de la Teula.
Bona caminada i...bon profit!
 
OPCIÓ 1. LES COVES DE LES ESPARRAGUERES I DEL FALCÓ

Si travessem aquest torrent i de seguida el seguim amunt pel vessant hidrogràfic dret, trobarem una rampa de sediment on hi creixen esparragueres i que ens portarà a la cova de les Esparragueres. Una gran volta tanca tres obertures independents i també una alzina que hi neix a dins. La totalitat de galeries suma uns vint-i-cin-metres de recorregut. Si seguim pujant per la mateixa llera, i superant un graó força dret, trobarem a la nostra esquerra la foradada i la cova del Falcó (fotografia). Per visitar l'interior d'aquesta recentment descoberta cavitat, us caldrà estampir-vos amb les parets perquè la pujada és ben dreta. A l'interior paga la pena de veure el revestiment de colada estalagmítica. Aquesta cova és ben aprop del camí que voreja el cingle i també d'una formosa alzina atrapada dins el rocam.

cova del falc small

 

OPCIÓ 2 LA COVA DE L'AMPOLLA
 
Situats a la cova del Racó Gran de Matarrodona tenim la opció de sortir del camí i ascendir per la nostra dreta, gairebé perpendicularment. Si trobem aquesta cinglera secundària, estarem en condicions de localitzar la cova de l'Ampolla, que es troba al bell mig. És una cova-ratonera de poc més de quatre metres. En explorar-la per primer cop, en Quim Solbas hi trobà a l'interior una ampolla intacte de vi de la marca Tres Erres. Un vi de taula modest d'anyades reculades que amb el temps i segons el propi Solbas havia assolit la categoria de gran reserva! Retornem al camí.
 
 
OPCIÓ 3 LA FONT DE L'HOSPITAL DE SANG
 
font de lhospital de sang small
 
 
Aquesta  font d'obra no ha estat recollida en cap publicació. L'hem anomenada de l'Hospital de Sang pel caràcter d'urgència que sembla haver tingut en el lloc: està habilitada en un rocater sense massa sentit. Recull la dispersió aigües d'aquesta part del turó de la Cort Fosca que baixa pel rocater en fort pendent a 780 metres d'altura, fent amb morter unes canalitzacions per captar l'aigua de pluja d'aquest vessant, una mica com passa amb la font de les Estelles que ja hem vist pel camí. Per arribar-hi heu d'estar al punt de baixar cap a la canaleta de l'entrada secreta a l'Hospital de Sang, però per comptes de baixar heu d'anar en direcció nord, com si des d'aquest punt volguéssiu fer el cim del turó. Travessareu una canal i tan bon punt volgueu pujar pel rocater, trobareu l'embassament una mica penjat.

I aquí teniu el mapa del trajecte.
 
 
 

 

{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza