Matinal 1. L'Avenc de la Caseta del Plans 1.1

Cavitat ressenyada des de fa molt temps als mapes de Sant Llorenç del Munt de l’editorial Alpina. El mencionat escrit el sitúa, juntament amb la cova de l’Endal, a la sub-unitat de Gallifa, una parcel.la que, de fet, no sortia en el mapa en qüestió.

 
 
 
 
MATINAL 1 L'AVENC DE LA CASETA DELS PLANS, refugi durant la guerra civil

 
 
El cas és que és una cavitat tan poc visitada que la majoria dels espeleòlegs no sabia on era, i alguns ja la donaven per desapareguda. Ho vam preguntar a Joan Flaquer, del museu arqueològic Xifreda de Sant Feliu de Codines, i ens va dir que hi havia estat feia cosa de 10 anys, acompanyat d’un tal ‘Jep’. Ens va posar en contacte amb el Josep Berengueras ‘Jep’ i ens va dir que ens hi acompanyaria encantat. D’aquesta forma vam tenir ocasió de parlar amb el Jep, que havia estat masover del mas de La Roca (Gallifa), de flairar el seu extensíssim coneixement de la zona, i de retrobar l’avenc, després de deu anys de la seva darrera visita. Un avenc del qual tan sols sabem que gent de Gallifa, entre els que sembla probable que hi hagués en Pere Rifà (antic masover de la mas dels Plans), van fer servir la cavitat de refugi durant la guerra civil. Pel què sembla la boca, estreta i petita, es podia dissimular amb facilitat amb una pila de branques al damunt, passant aleshores completament desaparcebuda. També hi ha notícies que, pels encontorns, s’hauria trobat material pertanyent al període Neolític.
 
 
 
SITUACIÓ: En ‘Jep’ ens va acompanyar en 4x4 per unes pistes força malmeses en alguns trams, i que ens deixen a uns 100 metres de la cavitat. Nosaltres ressenyarem però, un itinerari a peu que, a la vegada, ens permeti gaudir del paisatge gallifà.
El punt de partida serà el trencall del mas de La Roca (00’), al punt quilomètric 10,5 de la carretera que uneix Gallifa amb Sant Feliu de Codines, no sense advertir abans que aquest trajecte salva 400 metres de desnivell. Seguirem la pista deixant a la dreta el forat d'un forn de calç i un trencall, i tot seguit passarem per un pont (10’). Travessarem un segon pont i agafarem i deixarem a l’esquerra un camí que porta a l’entrada de la masia (13’). Passem per darrera la casa i pel costat de la pista de tennis, a frec dels horts i ametllers de la propietat (16’). El nostre camí es converteix ara en un corriol que va en direcció a les cingleres de Sant Sadurní i entra al bosc, on aviat agafarem un trencall a la dreta (21’), tot pujant per un alzinar fascinant, folrat de pedres caigudes i murets de feixes. Trobarem aviat un trencall a l’esquerra que seguirem (23’). Pujem fent ziga-zagues amb algun tram pla. Sortim momentàniament del bosc (30’) seguint el camí que ara ens ofereix unes magnífiques vistes aèries del mas de La Roca . Alternem bosc amb garriga, fent ziga-zagues amunt fins que entrem definitivament a la boscúria, i tot planejant ens trobem amb un trencall que agafarem a la nostra dreta (34’), tot deixant constància que també acabem de deixar enrere, uns metres abans, un xaragall que ens podria haver confós. Als pocs segons de planejar tornem a trobar un altre trencall a la dreta que agafarem. Seguim amunt per un alzinar molt feixat i de pur encanteri. El camí ens acosta a la cinglera i a 4 metres a l’esquerra del camí, deixem enrere una petita balma obrada (41’) que és amagada rera la boscúria. El camí torna a planejar i passem pel costat d’una bassa de senglars (43). Més tard passem pel costat mateix d’un antigot (48’). Aviat sortim en un pla aclarit de vegetació on trobem un senyal força deteriorat que ens indica el nostre destí “Sant Sadurní pel Salt de la Guineu”(49’). La pujada és ara més costeruda que mai. Fent ziga-zagues deixem enrere dos arbres caiguts fins arribar a un collet arran de cinglera (55’). En aquest lloc de cota aprox. 824, hi ha un pi gros i un promontori de pedra que, de tant regular, sembla escolpit per la mà de l’home. Probablement es tracti del Salt de la Guineu. Descans. El camí continua amunt fins a trobar unes baranes de ferro per a pas d’animals (58’), on hi ha un trencall a l’esquerra que, en pocs segons, ens portarà a una pista forestal (59’) que, de seguir-la a l'esquerra, ens duria al cim de Sant Sadurní. Nosaltres però, seguirem aquesta pista cap a la nostra dreta, vorejant la cara nord de Sant Sadurní fins a trobar una cruïlla amb cadena (1,04’). Anirem pel ramal de la nostra dreta bo i baixant fins a trobar una nova cruïlla amb 4 camins, presidida per una formosa alzina Ronda Codinenca, assenyalada amb marques verd-grogues. Prendrem el ramal de la dreta que, segons l’indicador, porta al Sot de l’Avellaner. A l’horitzó, a la nostra dreta, podrem veure l’ermita i cases de Les Pujades. Passem al costat d’una pedra dreta, tot travessant una passera metàl.lica. (1,08’). Trobem un trencall a l’esquerra (1,13’) que no agafarem. Des d’aquest punt parem atenció perquè després d’un revolt a la dreta, ens sortirà un corriol a l’esquerra, just en el lloc on hi ha un roure a la dreta de la pista que seguíem. Prendrem aquest corriol i després d’unes 70 passes amunt (1,14’) sortirem per la nostra dreta, camp a través, pujant paral.lels (50m) al corriol i aprop d’una petita cinglera. En dos minuts i, per entre bosc baix de bruc i alzina, trobarem l’estreta boca de l'avenc de la Caseta dels Plans. La boca és exactament a 15 metres direcció W del fil del promontori que baixa de la Caseta. (1,06’).Vegeu el croquis de situació.
 

 

DESCRIPCIÓ de l'avenc-cova de la Caseta dels Plans: Cavitat estructurada en grans blocs de despreniment al llarg de dos eixos. L’accés es realitza per una estreta boca de 1 x 0,40 m que es pot baixar sense cordes mercès a les pedres col.locades artificialment. Aquest ressalt ens porta a una galeria ample d’uns 9 metres. D’aquí trobem una sala de distribució: a la nostra dreta surt una estreta galeria que s’eixampla sota els intersticis que deixa un gran bloc caigut, i que finalment acaba bifurcant-se i estrenyent-se. A la nostra esquerra cal superar un ressalt de colada d’uns tres metres d’alçada que porta a una segona sala, ample i d’uns 10 metres de recorregut, on fineix la cova. El recorregut més llarg possible és d'uns 44m i la fondària màxima és d'uns 6m.
 

Cal destacar la presència de salamandres, nombroses mostres d’aràcnids Meta burnetti, així com la presència estacional d’alguns rats penats.

 

 

BIBLIOGRAFIA:

MAPA ALPINA EDICIÓ 1971.
BOSCH DATZIRA, Amàlia (1986) Gallifa abans i ara. Barcelona: Ed. El Llamp; p.47
BOSCH DATZIRA, Amàlia (2000) La gent de Gallifa
 

Comentaris   

0 #2 jguillemot 28-03-2018 20:34
Gràcies Josep,per aquest aclariment.

Faré el canvi pertinent.
Com es nota que aquest sector és fora de la meva 'jurisdicció', però no volia que es perdés la situació de l'avenc al qual m'hi va acompanyar un caçador de St Feliu de Codines.
Sento no poder-te orientar sobre aquest dolmen que cites, però aquest territori és completament desconegut per a mi.
Salutacions ben cordials,

Jordi Guillemot
Cita
0 #1 Josep Paül 28-03-2018 10:46
Benvolgut,
he fet un recorregut per anar a cercar la cova avenc de la Caseta dels Plans i crec que hi ha un comentari al teu relat que és erroni, quan dius que "a l'horitzó, a la nostra dreta, podrem veure l'ermita i les cases de Sant Julià d'Uixols" . Des d'aquell indret crec que la casa que es veu és la de les Pujades. Sant Julià queda amagat encara. Us voldria consultar si sabeu quelcom del dolmen dels Bardissars o del Pi de la Llagosta, que apareix als mapes de l'Alpina en unturó a 952 m. d'alçada, prop del Pi de la Llagosta, a l'esquerra delcamí que hi va des de la Caseta dels Plans.
Gràcies,

Josep E.Paül
Cita

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza