Cabrafiga, cova de la 1.0

 

 

cabrafiga cova 2013 large

 


EL 2013 S'HI DESCOBREIX UNA GALERIA SUPERIOR


INTRODUCCIÓ

Situades al marge esquerre de la capçalera de la canal de Tanca, les coves de la Cabrafiga i de l’Ensorrament són a menys de trenta metres l’una de l’altre. Teníem coneixement de la seva existència mercès al catàleg de cavitats publicat el 1963 (CMB) i també per la llista de cavitats del mapa de l’editorial Alpina. En ambdós casos, no es disposava de la topografia que us adjuntem.



SITUACIÓ

Al vessant esquerre de la capçalera de la canal de Tanca. Situats a la part superior de la canal de la Ravella, farem cap a les Agulles de Tanca seguint una xarxa de corriols. Deixarem enrere la frondosa capçalera principal de la canal de Tanca, fins arribar a un rocater travessat per un camí que s’endinsa de nou cap a la canal de Tanca. Nosaltres sortirem del rocater per la nostra dreta, bo i trobant una canaleta no massa fressada. Resseguint les parets del cingle, a la nostra esquerra, no trigarem a trobar l’empinat i embardissat accés a la cova de la Cabrafiga. Vint més a la dreta hi ha l’accés a la cova de l’Ensorrament, molt més net.
Per fer-se una bona idea del trajecte, és interessant situar-se prop de les agulles de Tanca per tal de veure les dues obertures que s’obren a la cinglera de la canal de Tanca.



DESCRIPCIÓ

L’accés empinat, farcit d’esbarzers i terra inestable, us exigirà un bon parell de guants i unes ventoses als dits per arrapar-vos a unes parets que, d’altra banda, estan clivellades de petits forats  i esquerdes.
La cabrafiga és el fruit de la cabrafiguera, peu masculí de la figuera silvestre que penja del sostre de la cova tan bon punt hi arribeu.
Al llarg dels 14 metres de recorregut a peu pla, la cavitat passa a tenir una secció molt estreta que aviat ens obliga a reptar fins assolir el final de la subtilment sinuosa diàclasi N15E.
Cal destacar alguns trams de parets concrecionades amb formacions d’anemolites i colades estalagmítiques de to gris així com uns ressalts que s’obren a dreta i esquerra, farcits de menuts macarrons. Són el testimoni del pas de l’aigua per un estrat de material més malejable, el gruix del qual no supera els 30 centímetres. En el tram final són remarcables els nombrosos fragments de placa estalagmítica rovellades de to verd i el pedruscall que encatifen el terra, fent del trajecte una tasca més apropiada per a un faquir d’ofici que no el d’un excursionista afeccionat. També ressaltem la presència de restes d’esquelets de petits rossegadors així com núvols de mosquits, al fons de la cavitat.
En Quicu Tàpias, autor del web http://santllorencdelmunt.com/, a principis de juny de 2013 va grimpar la boca de la cova de la Cabrafiga i va trobar-se amb una galeria superior d'uns vuit metres de recorregut i que avui reproduïm en forma de croquis, substituïnt l'anterior topografia, realitzada 13 anys abans. Si voleu veure dues imatges d'aquesta nova galeria cliqueu AQUÍ, són les fotos 4 i 5.




CROQUIS

cabrafiga- ensorramentcroquis

 













 

BIBLIOGRAFIA

Catàleg de la Comisión del Catastro Espeleológico de la provincia de Barcelona, Zona 5. Volum II. Unidad Sant Llorenç del Munt. Club Muntanyenc de Barcelona.1963.

 


 

CODI CAVITAT

 

Conca de la Vall d'Horta  09 / 027

 


{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

 

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza