Itinerari 7 Menjapedres 1.5
Primeres rutes per conèixer les barraques llorençanes a l'entorn paradisíac de la Vall d'Horta. Concretament a la Carena de Ricó, la carena que uneix la Vall d'Horta amb Sant Llorenç Savall i que compta amb un elevat nombre d'aquestes construccions. Dues rutes circulars en un mateix itinerari per tenir més opcions de sortir de la sínia quan us marejeu de tant donar voltes a les pedres. L'Itinerari és força resguardat del sol, la podeu fer p.e. el mes de maig. I no patiu per si fa un dia rúful perquè trobareu aixopluc segur dins el patrimoni rural!
Capítol 7 MENJAPEDRES
1er CERCLE
Porten més de dos segles dibuixant cercles com la terra. Pedra núa sobre pedra, sense morter ni fang ni res més. Són les barraques de vinya de Sant Llorenç, fetes amb blocs de conglomerat. Amb pedra arrossegada d'un riu que s'ha perdut en el temps i gairebé tan arrodonida com la forma de les barraques. Barraques nascudes entre els segles divuit i dinou per lliurar de la gana i la misèria els pagesos de la contrada. Construccions engreixades a base de donar-los pedra que feia nosa als conreus. Pedra per dinar i per sopar. Fins que la fil·loxera va resultar ser per a la vinya molt pitjor que una pedregada d'estiu. Des de 1900, abandonades, que les barraques s'han anat aprimant. La pèrdua de pes és el seu pitjor mal i el seu aspecte cada cop més melenut i deixat, la rúbrica del seu proper funeral.
Sortirem de l'església del poble de Sant Llorenç SavalI i creuarem el riu pel pont de Mn. Miró seguint els senyals del GR-5 que pujant les escales de la parada d'autobus creua la carretera de Monistrol (de Calders) per seguir una pista que inicialment té el nom de carrer de la font de Pere Miquel. En dos minuts començarem a veure feixes de pedra seca a banda i banda i una bassa obrada la nostra esquerra, dins el mateix torrent. Estem seguint els pals d'una línia de mitja tensió i les parets de pedra seca ja són a peu de camí. Arribem a un revolt asfaltat que tomba a l'esquerra i a una paret cantonera. Seguint els senyals del GR-5 i també del camí dels Tres Monts, nosaltres seguirem el corriol que continua recte amunt. Metres més enllà trobarem el Roure Juganer convidant-vos a pujar a lloms de la seva escorça. Mirant a través de la seva capçada en direcció nord podem veure una barraca d'obra, les darreres construccions que substituïren les barraques de pedra seca. Arribem prop d'una casa i a la creu de Ricó, que enfila a l'horitzó amb el turó dels Òbits, a la muntanya de Sant Llorenç del Munt. La creu de Ricó és també una creu de camins: recte el nas aniríem de baixada a la Vall d'Horta, a la nostra dreta (OPCIÓ 1) aniríem a l'urbanització de Comabella. Nosaltres seguim per la pista de la nostra esquerra. En menys de dos minuts arribarem a un hidrant, punt on arreca a la nostra dreta el corriol de la carena de Ricó. Nosaltres però, seguirem la mateixa pista uns metres a la nostra esquerra, fins a trobar les restes d'uns ceps bords al marge esquerre de la pista. Si mirem per damunt el camí és possible haver vist la barraca de cal Cumònia retallada a l'horitzó. Sortirem del camí travessant algunes feixes fins a trobar aquesta curiosa barraca, única pel seu aspecte, a tot Sant Llorenç Savall: el xupet està adosat al cos de l'edifici, i encara es conserven algunes parts metàl·liques. Tant la presència del xupet com la pedra rejuntada amb morter ens indiquen que aquesta barraca B239 tal volta va ser restaurada pel seu propietari, però el que és segur és que funcionà fins els darrers temps de la vinya. El xupet és un dipòsit on s'hi feia una barreja de productes químics anomenada brou bordelès que servia per ensulfatar els ceps i protegir-los de malúries.
I encara visitarem una altra barraca abans de tornar a l'hidrant. Pocs metres més avall la pista fa una bifurcació. Si sortim per la nostra esquerra uns metres abans de la cruïlla i seguim un petit estrat de roca que no es pot confondre amb una feixa, trobarem rere uns brucs una barraca B240 de marge enrunada. La distància de la pista deu ser d'uns quinze metres. Aquesta tipologia de barraques construïdes en marges, cercant l'estalvi de pujar parets i maximitzant l'espai de conreu creiem que és de les més antigues formes de barraques de vinya, apreciació que semblaria reforçada pel fet que la majoria són aterrades. Tornem a l'hidrant i prenem el corriol que en uns quinze minuts de seguir pel llom de la carena de Ricó ens portarà al lloc de guàrdia de la roca dels senyals de la Torrota. Tot i que es podria confondre fàcilment amb el basament d'una antiga barraca, sembla més indicat parlar d'un lloc de guàrdia, tal i com assenyalà Antoni Ferrando. Lloc de guàrdia de la roca del Senyals que hi ha sota mateix, mirant en direcció a la Castellassa de can Torras; un bloc de conglomerat l'estrat de sorrenca del qual ha estat rebaixat formant una concavitat, ha suggerit la idea que es tractava d'un peveter on s'abocava l'oli per cremar i fer els senyals d'avís en cas de necessitat. El destacament sojornaria a l'anomenada torrota de la Roca, les ruïnes d'un fortificació alt-medieval que avui encara són ben visibles. Baixarem fins a la Torrota i anirem a trobar el punt de contacte d'ambdúes rutes circulars: la barraca de la Torrota. Barraca restaurada que es troba a les feixes de llevant de la Torrota. Aquesta barraca de marge que es trobava completament aterrada fou novament bastida l'any 2009 gràcies al Grup de recerca de la Pedra Seca del C.E. de Castellar, amb la idea que la afició que ells ja portaven temps conreuant tingués continuïtat també a Sant Llorenç Savall. D'alguna forma la barraca no. 0 simbolitza un senyal de trobada entre els dos municipis i una mateixa voluntat compartida de recuperar aquestes construccions centenàries. Reculem fins la roca dels Senyals i seguint la pista cap a llevant en poquíssims metres veurem que el camí es bifurca: un corriol a l'esquerra i una pista de desemboscar a la dreta. Seguim el corriol. Aviat trobarem les restes d'un xupet quadrat d'obra, senyal inequívoc de la proximitat d'una altra barraca. La trobarem abans d'acabar de fer el revolt del rocater a la dreta i anar de baixada; ens fixarem a la nostra esquerra en un xaragall pel qual ens obrirem pas. Sortint del camí trobarem la barraca B248 dita de la Volta Catalana damunt el primer marge. Es tracta d'una barraca que en els darrers temps de la vinya fou remodelada amb nous materials: morter de calç, restes d'una porta i el sostre amb volta catalana de rajols. La barraca però, manté l'estructura i els materials originals de pedra seca i a l'interior aprofita un estrat de sorrenca com a banc per poder seure. El setembre de 2016 fou definitivament consolidada i al costat es descobrí un interessantíssim sistema de dipòsits de recollida d'aigües i el corresponent xupet. Retornem al camí que ara baixa i ens pocs minuts travessarem un torrent ben marcat. En travessar aquest torrent, que és l'immediatament anterior al torrent de la Vall Xica, tenim una altra opció de trobar fora de camí una altra barraca (OPCIÓ 2)
Aquest corriol no té pèrdua i ens porta en menys de cinc minuts a la Residència d'avis de Sant Llorenç Savall. Deixant l'edifici enrere i seguint l'asfalt de baixada, pararem atenció a l'únic banc per a seure que hi ha. Rere el banc, amatent, hi ha encara una altra barraca sencera que gairebé no rep visites de ningú, amagada com està damunt un parell de marges de vinya. És la barraca de cal Runadí B250 i l'any 2016 fou definitivament consolidada i apadrinada per la Residència. Feta la visita de la barraca del Renodi podem acabar de pujar seguint un corriolet cap a la barraca restaurada no. 433 de cal Franciscó ( OPCIÓ 5 ) o bé tornem al banc de la Residència i anem al poble seguint l'anomenat 'camí del Cel'. Un camí que fou pensat per tal que els avis de la residència poguéssin evitar els perills de la proximitat de la carretera i poder anar i venir planerament. Un cel de camí. Al llarg del trajecte trobareu explicacions i lloances de la creació d'aquest camí amb bones vistes sobre el poble llorençà.
Aquest corriol no té pèrdua i ens porta en menys de cinc minuts a la Residència d'avis de Sant Llorenç Savall. Deixant l'edifici enrere i seguint l'asfalt de baixada, pararem atenció a l'únic banc per a seure que hi ha. Rere el banc, amatent, hi ha encara una altra barraca sencera que gairebé no rep visites de ningú, amagada com està damunt un parell de marges de vinya. És la barraca de cal Runadí B250 i l'any 2016 fou definitivament consolidada i apadrinada per la Residència. Feta la visita de la barraca del Renodi podem acabar de pujar seguint un corriolet cap a la barraca restaurada no. 433 de cal Franciscó ( OPCIÓ 5 ) o bé tornem al banc de la Residència i anem al poble seguint l'anomenat 'camí del Cel'. Un camí que fou pensat per tal que els avis de la residència poguéssin evitar els perills de la proximitat de la carretera i poder anar i venir planerament. Un cel de camí. Al llarg del trajecte trobareu explicacions i lloances de la creació d'aquest camí amb bones vistes sobre el poble llorençà.
OPCIÓ 1. La barraca del Puig Cornador. Seguint la pista de la dreta de la Creu de Ricó, en pocs segons trobem que al bell mig del primer revolt que fa a la dreta, surt una pista de manteniment dels pals elèctrics de mitja tensió a l'esquerra. Seguiu-lo perquè a més d'anar a trobar el pal no. 18 de la companyia Fecsa-Endesa, sota del qual trobareu una barraca derruïda i amb un immens bloc que li feia de fonaments, també topareu amb una impecable vista de la Mola i el Montcau, units per la carena del Pagès, seguida per la carena dels Emprius que tanca la capçalera de la Vall d'Horta, el turó d'Abellerols i a la vostra dreta el turonet del Puig Cornador (veure foto), que algunes llengües diuen que era el lloc on es feia sonar el corn en cas d'atac dels sarraïns. La barraca derruïda B241 presenta unes característica que és més pròpia del constructor de barraques de la masia llorençana de La Serra, al sector nord-est del municipi: cercant un estalvi a l'hora de pujar parets, el constructor trobava un bloc gegant de pedra on recolzar la resta de murs de la barraca. Tornem a la pista, creuem la línia de mitja tensió i seguim pel camí fins el proper revolt a l'esquerra. Passarem a uns dos metres d'una figuera i trobarem una fita per pujar un parell de feixes i trobar la restaurada barraca B243 del Puig Cornador: és la única barraca de Sant Llorenç Savall amb lliris originals de l'època. Al terra de l'entrada hi havia les restes d'un somier que suggereix que el lloc fou també habitació, tot i que podria tractar-se d'una cosa ben diferent encara que ens sigui desconeguda, com passa en algunes barrancades de Mura atapeïdes de somiers.
OPCIÓ 2 La barraca del Senglar. Per trobar aquesta barraca anirem seguint pel costat hidrogràfic esquerre del torrent, no massa allunyats de la llera. Amb una mica de sort anireu trobant fites que us portaran a la barraca 249. Recentment vam veure com en un intèrval de dos anys la barraca va patir la caiguda simultània de 4 pins. No en vam veure cap més de caigut pels volts. Semblava talment una conxorxa dels pins per acabar amb la construcció, però per sort la barraca no semblava haver sofert cap desperfecte i la vam consolidar. L'anomenem del Senglar perquè fou mercès a un senglar gens poruc que ens barrà el pas en una direcció equivocada que, finalment, la vam poder retrobar. La barraca conserva a l'interior alguna ampolla de brandy i també un clau de ferro que servia de penjador. Retornem al corriol.
2on CERCLE
Partirem del plàtan de La Roca, abans d'arribar a la masia de la Vall d'Horta seguint la pista veïnal que ve de la carretera. En menys d'un minut trobarem a la nostra dreta el trencall pel qual tornarem. Seguim rectes el nas. En pocs minuts creuarem un torrentet que ve de la nostra dreta. Si ens fixem bé veurem la pila de pedres que forma la barraca 255 metres amunt de la riba dreta (recordeu que el costat és en el sentit que baixen les aigües!). Per arribar-hi ens endinsem uns metres per la llera i a l'alçada d'un roure jove en sortirem per un graonet natural. En arribar a la construcció. Dins d'aquesta barraca vam trobar una antiga paella rovellada i estris de cuina, així com un clau per penjar objectes. Durant el mes de maig de 2012, aquesta barraca fou restaurada, deixant-hi vist un voladís o teulada. Retornem a la pista i la seguim amunt. Travessem un segon xaragall adornat per ceps bords. Per sobre d'un rocater a la nostra dreta es pot veure una caixa d'abelles abandonada. Per damunt d'aquesta caixa hi ha la barraca 247. És una barraca als quatre vents: la paret puja per tots cantons. És una barraca de mides molt regulars i també molt ben acabada, probablement una de les més boniques de la zona, i a dins també hi trobarem una fresquera per desar-hi el beure. La secció de Pedra Seca Ballestar n'ha restaurat la paret nord i la coberta. Tornem a baixar a la pista i la seguim pujant. Passarem per un estretament del camí fet per la vegetació, bàsicament roldor, passat el qual a banda i banda hi ha un pi pinyoner i un pi roig. Uns vint metres més amunt pararem atenció perquè sortirem per la nostra dreta, a cercar la barraca 252, sencera, a uns vint metres de distància en direcció sud-est. Segons quina sigui la estació de l'any el punt de sortida també l'assenyala un cep bord al mateix camí. El cep el podeu reconèixer fàcilment per les fulles d'una parra i també pel tronc d'un to rogenc intens. Aquesta barraca ha estat restaurada pel grup de Pedra Seca Ballestar a finals del 2011, refent alguns dels contraforts caiguts. Potser el més interessant d'aquesta construcció siguin els paraments vistos des de l'interior, on s'aprecia com el seu constructor pujava les parets per filades horitzontals, com si anés apilant anells de pedra, un sobre l'altre succesivament. Si us ha costat trobar la barraca no us explico com estava de vegetació fa uns anys!
Retornem a la pista i seguim amunt, fins a trobar en pocs segons les canonades de ciment d'una urbanització que no s'arribà a materialitzar. Les canonades coincideixen amb l'enforcadura que fa el torrent. En aquest punt deixem momentàniament la pista prenent una antiga pista que travessa el ramal esquerre del torrent de la Roca. En travessar-lo, a més de tallar els esbarzers que s'hi fan, ens haurem de fixar en uns altres tubs de canonada a la nostra esquerra. Per entremig hi passa un corriol que seguirem tot just uns metres, abans que revolti a la esquerra. Passarem flanquejats pels dos primers pins però el segon pi de la nostra dreta l'hem de passar just pel darrera i sortir per la nostra dreta en direcció nord, deixant el corriol enrere. En aquesta direcció trobarem la més menuda de les barraques de la jornada, restaurada el juliol de 2013. La barraca 238 té al seu interior un calaix que en alguns llocs es coneix amb el nom de cocó. Quan aquest calaix era enlairat s'hi solia deixar coses de menjar, i si era arran de terra s'hi deixava el beure, sovint el càntir. Tornem al corriol. Si el volem seguir avall us portarà a la opció 3. Nosaltres redreçarem les passes fins la primera pila de canonades i seguirem pista amunt bo i fent un revolt pronunciat a la dreta. Ben aviat la pista planeja i ens ofereix la vista de La Castellassa - Mola - Morella - Les Fogaroses a l'horitzó. En escassos minuts trobarem a la nostra dreta la barraca roja B105, una barraca feta amb grans pedaços de rogenca, fet que potser ajudi a aclarir perque avui és a terra. Els gresos són nivells força impermeables formant estrats però al mateix temps molt disgregables a l'intempèrie. D'aquesta barraca seguim la pista, que ens porta a la cruïlla de camins amb l'altre itinerari. Ens arribem a la roca de Senyals (veure Cercle 1), que és a sota la punta de la cinglera que baixa de la carena de Ricó. Tal i com ja s'ha dit, d'aquí surt el corriol que mena a la residència d'avis i a la dreta una pista de desemboscar que és la opció 4. Nosaltres anem del peveter a la Torrota de la Roca, també dita Torre del Moro, a veure la barraca de vinya no. 0 talment com s'ha explicat al cercle 1. De la barraca farem drecera cap el corriol que davalla força dret cap el torrent de la Roca. És a dir, cap el senyal que havíem vist tot just començar aquest segon cercle. Quan el pal estarà a la nostra vista, a uns quinze metres, sortirem planejant per la nostra esquerra fins a trobar una barraca que havia estat completament enrunadada i que fou restaurada l'abril de 2012. Després de donar tantes voltes, aquesta barraca 106 era allí de bon principi, guaitant de ben aprop el plàtan. Us encoratgem a acompanyar-nos un cop al mes, concretament cada diumenge final de mes; la secció local de pedra seca quedem a la font de l'Aixeta (sortida del poble per la ctra de Gallifa) a les 9 del matí. Només cal dur il·lusió i guants i també hi podeu dur canalla, perquè les pedres que s'han de menester també són de totes mides i edats. Tanmateix sempre podeu contribuir pel vostre compte fent una mica de poda al voltant de les barraques que trobeu o senzillament oferint alguna pedra o pedreta per una de les mil boques que la afamada Menjapedres sempre deixa obertes. Les Menjapedres no mosseguen i ofereixen aixopluc al visitant. Alguna barraca preferida?
OPCIÓ 3 La barraca dels Cavalls. En uns 8 minuts i seguint el corriol que aviat guanya l'amplada d'una pìsta arribarem a un tancat de cavalls fet amb cinta elèctrica. Al costat dret del camí la barraca dels Cavalls B237. Una barraca feta en un marge de terra obert. La barraca conservava la pedra caiguda a l'interior, la qual cosa la convertia en una bona candidata a ser restaurada a finals de 2012.
OPCIÓ 4. En pocs minuts de baixada la pista sembla acabar en una plaça. La barraca no. 23 dita de les Bombes, és a pocs metres més enllà de la plaça, un xic a la nostra dreta. Es tracta d'una barraca circular de dimensions generoses, amb uns paraments massissos d'un metre de gruix que inicien la volta a nivell de terra. És probable que la causa de l'esllavissada de tota la part frontal fos per mor d'un pi a tocar de l'entrada. Una tasca destructora que continuava vigent i ampliada per llentiscles fins el novembre de 2019, quan fou restaurada pel Grup de Pedra Seca Ballestar amb l'ajut d'un ternal.
OPCIÓ 5. De la barraca de cal Renodi cal seguir amunt, paral·lels a una canalització d'aigua que discorre invisible per la nostra dreta. Passarem primer per la barraca d'obra de cal Franciscó i seguirem corriol amunt travessant uns magnífics marges de pedra seca. Poc abans d'arribar a la cresta de la carena de Ricó, a la nostra esquerra i en pocs metres trobarem la barraca de cal Franciscó, que també fou restaurada el 2016. Un cop visitada la barraca seguirem amunt i enllaçarem amb el corriol del carener. El seguirem cap a la nostra dreta desembocant a la cruïlla amb l'hidrant. Prenent el trencall a la nostra esquerra arribarem a la Creu de Ricó i d'allí desfarem el camí inicial fins a Sant Llorenç Savall.
PD- Si qualsevol de vosaltres coneix el nom del tros de vinya i/o de la barraca dels que hem citat, no tindrem cap problema per canviar el nom provisional que els anem donant.
PD2- Generalment hem deixat fites per poder trobar les barraques. Les més característica per assenyalar la presència d'una barraca solia ser una pedra plana amb un munt de pedres petites a sobre, però n'hi ha de totes les formes i mides.
BIBLIOGRAFIA
ROIG, Ferrando. EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC. Història i arqueologia vistes per un excursionista. El Pot Cooperativa. Sabadell 1983.
ALLOTJAMENT A SANT LLORENÇ SAVALL - HOSTAL de CAL PLA (al costat de l'església).
Tel. 655 778 913 (Teresa)
+ informació a
http://hostalcalpla.com/
MENJAR A SANT LLORENÇ SAVALL
Restaurant cal Ramon / Tel. 93 7140052
Restaurant can Brossa (Vall d'Horta) / Tel.93 7140186-610 770 739
Bar Pizzeria La Segona Copa / Tel. 93 714 12 28
{audio autostart}marxapedra.mp3{/audio}