Diari d'abord
Les ruïnes del Pont del Galí
Poques referències tenim d'aquest possible mas situat sobre del pont del Galí. 
En principi no hauria de tenir res a veure amb el Mas Morell perquè -segons que explica en Lluís Vergés- les ruïnes quedarien en el mateix vessant de la font homònima (la major part dels mapes la citen amb el nom de la font del Pont del Galí). Sembla que l'any 1300 el casal ja existia i segons el mateix autor el mas Morell hauria estat habitat fins a les darreries del s.XVIII quan va patir un incendi. A les primeries del s.XIX el topònim de Mas Morell encara figurava com un sector (ben diferenciat del proper sector del Bosc Negre), on s'ubicaven els trossos de vinya dels respectius pagesos. A partir del primer amillarament de 1854 el nom del Mas Morell serà canviat per Saladelafont, propietat que ja feia molt temps que havia absorbit l'antic mas.
Els mapes del sr. Ballestar dels anys cinquanta del segle passat, assenyalaven unes 'restes d'un casalot' a tocar d'una barraca esfondrada, sense numerar (actualment és la no.392 de l'inventari).
En principi no hauria de tenir res a veure amb el Mas Morell perquè -segons que explica en Lluís Vergés- les ruïnes quedarien en el mateix vessant de la font homònima (la major part dels mapes la citen amb el nom de la font del Pont del Galí). Sembla que l'any 1300 el casal ja existia i segons el mateix autor el mas Morell hauria estat habitat fins a les darreries del s.XVIII quan va patir un incendi. A les primeries del s.XIX el topònim de Mas Morell encara figurava com un sector (ben diferenciat del proper sector del Bosc Negre), on s'ubicaven els trossos de vinya dels respectius pagesos. A partir del primer amillarament de 1854 el nom del Mas Morell serà canviat per Saladelafont, propietat que ja feia molt temps que havia absorbit l'antic mas. 
Els mapes del sr. Ballestar dels anys cinquanta del segle passat, assenyalaven unes 'restes d'un casalot' a tocar d'una barraca esfondrada, sense numerar (actualment és la no.392 de l'inventari).
Aquest antigot, tot just dibuixat per una sèrie de fileres alineades arran de terra i sense gruix, marquen uns espais molt irregulars, més propis d'una bancada de feixes o d'un antic tancat per a bestiar. L'espai però, és completament pla i ocupa la base d'un primer promontori que és la punta sud de la Carena del Galí.
El lloc semblaria més aviat triat per esguardar l'aiguabarreig del torrent del Galí amb la capçalera del Ripoll, i no pas per a bastir-hi cap casa. Les parets del vessant est es fan coincidir amb el graó natural d'un estrat de sorrenques.
Probablement l'establiment de terres de cultiu per a la vinya en aquest sector, amb la barraca de vinya a tocar de l'antigot, féu desaparèixer els paraments originals per tal d'aprofitar-ne les pedres i construir feixes i canals d'aigua. Separat per pocs metres de la línia divisòria entre propietats, avui aquest possible antigot forma part del mas Galí.
Probablement l'establiment de terres de cultiu per a la vinya en aquest sector, amb la barraca de vinya a tocar de l'antigot, féu desaparèixer els paraments originals per tal d'aprofitar-ne les pedres i construir feixes i canals d'aigua. Separat per pocs metres de la línia divisòria entre propietats, avui aquest possible antigot forma part del mas Galí.
COM ARRIBAR-HI- prenent el trencall indicat que porta al Mas Galí, passada la corba inicial surt a la nostra esquerra una antiga pista de desboscament que porta fins al collet que forma el promontori de les ruïnes i la carena del Galí.
BIBLIOGRAFIA
VERGÉS I SOLÀ, Lluís. FORANIES I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ SAVALL. 1971. Guia il·lustrada d'un poble reblert d'història.
ENLLAÇOS