Diari d'abord

Pastilles d´eucaliptus

Escrit per Administrator
LA REVOLTA SILENT (1)

revolta silent
 
-Sí doctor, així estirat em sento molt millor.
 
-Molt bé, sr. Gillemto. I ara, digui'm: quina és la primera vegada que vostè recorda haver mantingut una conversa amb vegetals?
 
-euh doncs...em penso que va ser just després del foc. O potser més tard, ara no ho recordo, exactament. Era als Emprius, a la cara nord. Vaig ensopegar amb una petita cavitat que no havia vist mai quan, de sobte, vaig sentir com un espetec de roques. Vaig treure el cap a fóra i vaig poder veure com els braços d'un roure movien la roca on estava entaforada. L'estrèpit no era de res que es trenqués, perque allà no es movia res. Però el soroll es va anar condensant i estructurant de tal forma que es va acabar convertint en una cosa audible, com de veu humana. I allà em vaig quedar jo, amb cara de pal. "Tros de quòniam, sóc jo qui et parla! Es pot saber que t'ha agafat?" Esbufegant per aquell esforç sostingut, l'arbre em va començar a explicar que havia estat buscant alguna cosa de menjar allí dins i que, quan va voler sortir, la roca li barrava el pas. Vaig asseure'm i vam estar parlant una bona estona, com ara vostè i jo. Entre moltes altres coses em va dir que l'incendi l'havien provocat ells.
 
-Dispensi, qui són "ells"?
 
-Els arbres. Ells havien decidit que el bosc es cremés. Pel que es veu estaven en guerra i la decisió d'optar pel foc l'havien presa els pins, que s'havien quedat sense recursos i van decidir dur a terme una política de terra cremada. Van incitar l'incendi.
 
-Ja ho entenc... I digui'm, sr. Guillem, no s'estimaria més creure que l'incendi el van provocar persones de carn i ossos, com ara nosaltres?
 
-Em penso que no, doctor. Jo no em veuria capacitat per fer alguna cosa així. Ni que un arbre m'ho supliqués.
 
-Però sr. Güillom, pensi que hi ha trastorns de la personalitat, com ara la d'un piròman. Persones alterades que, sobreexcitades per la visió del foc i de les flames, se senten inclinades a cremar boscos amb voluntat desfermada.
 
-Pot ser, doctor. Però jo no posaria les mans al foc en aquest assumpte. Hi ha voluntats més fermes i arrelades al bosc, cregui'm.
 
-Miri, per ser-li sincer, jo de vostè no m'acostaria al bosc durant una bona temporada i...
 
-Però això és impossible! El poble està envoltat de vegetació per tots cantons??? Jo mateix tinc un avet al pati que
 
-...miraria de mantenir diàriament una conversa amb un mínim de cinc persones. Tingui, aquí té la recepta.
 
-Recepta? Com ha pogut saber que..?
 
-Pel fruit hom coneix l'arbre. No oblidi que sóc metge. Són pastilles amb gust d'eucaliptus. No li faran cap mal.