Diari d'abord
L'atracció dels espais naturals
Els que tenim la sort de viure a l'entorn del parc natural de Sant Llorenç del Munt hem de valorar el fet de poder satisfer una necessitat de primer ordre: fugir de l'artifici. No sé quants barcelonins esperen l'arribada de les vacances per passejar per Barcelona i els seus parcs municipals, però molt em temo que la majoria surt en desbandada cap el mar o la muntanya. Mar i muntanya han esdevingut símbols de repòs. I si els estiuejants poguéssin esborrar amb photoshop les gentades que tenen el mateix pensament d'anar al mateix lloc i a la mateixa hora, pitjarien enter sense dubtar. On van sinó els trialeros trinxeraires a gaudir de la seva afició? On van els ciclistes de tour, per les ondulants costes d'un polígon industrial o per les oxigenades carreteres de muntanya? On munten la seva segona residència els mil·lionettis (i no tant) que inverteixen en descans? Esquiadors a l'hivern somnien en pistes infinites de neu lluminosa. A l'estiu sol i platges cristal·lines del litoral, i no pas spàs, s' omplenen d'un allau d'humans que han de rentar pecats i ofecs acumulats al llarg de l'any. Per no parlar dels rius d'aigua pura on s'hi banyen i abeuren els més humils, cercant somnis de paradisos perduts No conec ningú que faci vacances tancat en un gimnàs, en una sala d'ordinadors o en un despatx d'oficina.
Treieu-vos del cap que això dels espais naturals sigui una idea 'romàntica' de quatre excursionistes de pana i barretina. Els espais naturals són or pur i la majoria de ciutats han perdut aquesta connexió amb la natura, mancades per complet de sensors que els indiquin les conseqüències de cadascun dels seus actes. Com diria Bauçà 'les ciutats haurien de ser enderrocades' començant per la perifèria fins arribar al centre... bé, potser no caldria ser tan dràstics. Però estaria bé fer avançar la natura per algunes avingudes importants com ara la diagonal o les rambles de qualsevol ciutat. Ding-dong! - Propera parada - VACANCES!
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}