Diari d'abord

Tallar Caps

TALLAR CAPS


Diuen que el president Obama va manar matar Bin Laden i que els seus soldats han acomplert la missió. Es veu que sabien qui era,  on vivia  i amb qui estava. Es veu  que també han matat una dona i un fill del líder d'Al Qaida, i també algú més que corria per allà. Es veu que la crisi és tan profunda que per comptes d'envair un Pakistan sense petroli, ha resultat més econòmic enviar-hi un escamot d'elit. Es veu que el 'no mataràs' no és un precepte útil per alguns islamistes radicals, però tampoc forma part del decàleg religiós del president Obama, el president d'un país  llur justícia encara avui porta els reus a morir civilitzadament. Tampoc deu ser la religió oficial dels periodistes de La Vanguardia, que quan ve el Papa de Roma volen ser a primera fila. Llegeixo  "agents nord-amercians liquiden Bin-Laden", "Missió Acomplerta", "bufen vents de democràcia", "tota persona culpable d'assassinats a gran escala serà capturada i eliminada", "ara la cacera ha acabat", "el Pentàgon no volia que la tomba fos lloc de pelegrinatge", "va rebre un impacte a la cara que va acabar amb la seva vida", "hem deslliurat el món del terrorista més infame de la nostra època", "el seu assassinat és un acte de justícia", "de costa a costa es va desbordar l'alegria", "esclat de joia a la Zona Zero", "Obama s'ha carregat Ossama", "Ossama Bin Laden, la reencarnació més recent del mal", "no està bé celebrar la mort de ningú però aquest era un monstre".  Monstruós sí que ho és, tot plegat.
Sabeu? Jo penso que en Bin Laden era molt ric, extraordinàriament ric, i això és el que verdaderament l'ha mitificat com a monstre en el país de  'la Borsa o la vida'. Era massa ric com per fer coses del tot innegociables. La secció de mercats del mateix diari encapçala: "Els mercats sense lloses es mouen millor" i a dins sentencia: "l'eliminació de Bin Laden, un dels personatges més sinistres del nostre temps i la mort del qual les borses van saludar moderadament per no haver passat abans".
Bé. La competició bèl·lica i de mercats es veu que ara va de 'liquidació' de caps. A qui li tocarà  el rebre, ara? a l'Obama, al mulà de torn, en Zapatero...? Ja ho sabrem. Tot és qüestió d'estar objectivament  'informats' d'aquests i altres partits que haurem de presenciar, ens agradi o no. I que guanyi el millor, es clar. O el que la tingui més llarga.