Diari d'abord
Irrupcions impertinents
Aquest matí una senyora s'ha plantat d'esquenes davant de la càmera de Tv3 quan un responsable de Renfe estava sent entrevistat pel programa Matins que dirigeix el sr. Cuní. Passat l'ensurt inicial, li han demanat que, com a mínim, donés la cara i de bon principi s'ha negat i ha seguit queixant-se a l'encarregat de Renfe, deixant-li anar una tirallonga de preguntes retòriques sense fi. El sr. Cuní exigia veure la cara de l'usuària, però la senyora volia que l'encarregat li mirés a la cara a ella i la càmera de Tv3, mala previsió, estava collada damunt d'un trípod. Tot plegat una disbauxa perquè és clar, no estem acostumats que un programa el condueixi, ni que sigui temporalment, un improvisat usuari de Renfe indignat que, a sobre, no veiem. A més d'una sorpresa, pot semblar que se'ns amaga quelcom. Són les coses del directe i de la televisió en general. El cas és que finalment el càmera ha alliberat l'aparell del trípod i el sr. Cuní, una mica més mosca, ha demanat 'garanties' a la usuària 'd'un comportament adequat' amb la qual cosa han acabat deixant de banda l'usuària i han demanat disculpes (en castellà) al seu entrevistat bo i justificant 'que no es asunto nuestro' si la usuària fregava, segons Cuní, la impertinència.
Jo he acabat pensant que tant dret tenia la usuària a no deixar fer la seva feina l'equip de Tv3 com Renfe de no deixar treballar a la usuària, també de forma irruptiva i impertinent, si cal considerar-ho així. Ningú a Tv3 pot pretendre que uns ens públic, el que sigui, està per damunt de qualsevol usuari. Una vaga, una tallada de carreteres etc, afecta tant a periodistes com a mecànics com a atletes. No val a dir que un és un observador imparcial i de retruc, que el deixin treballar i a viure en pau. El bandeig de la usuària impertinent m'ha semblat tan pertinent com la seva irrupció. Ha deixat clar que una vaga sense avís és una impertinència que es pot encomanar a tothom.