Diari d'abord
Ereccions
ERECCIONS
Després de centenars d'enquestes i sondejos científicament manipuladors, va arribar el dia de les eleccions. Les bones, les de veritat, les definitivament condicionades per totes les anteriors. Mas president. A les 10 del vespre l'Artur Mas i tots els 'guanyadors' estaven eufòrics. És quelcom que no es pot arribar a entendre massa, si es mira des d'una certa distància. Quan jo estudiava a l'institut, el que li tocava ser delegat de classe era un 'pringat'. Ningú volia fer aquest paper, per molt bona persona i simpaties que tingués de tothom. Amb els polítics no passa això: tots es posen a dir el que convingui, ensenyen el 'careto' a totes bandes, expliquen intimitats als quatre vents, maleeixen públicament els contrincants, somriuen encara que no els vingui de gust somriure i a sobre, si surten elegits, els entra una alegria orgàsmica. Deu ser que surt a compte (els delegats de classe no cobraven) i deu ser que tampoc tenen cap responsabilitat (és a dir, que poden arribar a ser irresponsables). Com que els seus 'programes' electorals son plens de 'impulsarem, reforçarem, millorarem' després ningú els pot passar comptes: a tots ens agradaria poder pagar amb aquestes monedes tan flexibles, però la botiga sempre ens acaba exigint un preu concret, per molt que volguem pagar amb promeses de 'millora'.
Jo no felicito al sr. Mas, el compadeixo com tots els seus predecessors vestits amb 'imatge de liders'. És cert que els seus 'directors de campanya' han fet guanyadora LA CAMPANYA. Una campanya que, tot s'ha de dir, s'ha limitat a deixar caure la fruita podrida i fer veure que la mercaderia pròpia és fresca de tota la vida. No s'ha tractat tant de ficar a CiU al govern com de treure el tripartit: és a dir, la trista i típica dicotomía de fer córrer la gent del blanc al negre, com passa en els països més incivilitzats. A o B. Bo o dolent. Tots els que tenien aquesta idea de 'fer fora algú' poden estar orgullosos perquè 'han guanyat' i ja podran dormir el llarg son dels vencedors. I qui dia passa any empeny, demà ja no es recordaran de res. Espanya podrà dormir ben tranquil·la, ara que Catalunya ja té la dosi generosa d'anestesiant, perque els metges que la vetllen ja no són tan principiants. Ara Catalunya millor. L'inici del canvi. Mas president. No m'estranya que la política no us faci trempar, el que no entenc és com encara teniu esma d'anar a votar.
Jo no felicito al sr. Mas, el compadeixo com tots els seus predecessors vestits amb 'imatge de liders'. És cert que els seus 'directors de campanya' han fet guanyadora LA CAMPANYA. Una campanya que, tot s'ha de dir, s'ha limitat a deixar caure la fruita podrida i fer veure que la mercaderia pròpia és fresca de tota la vida. No s'ha tractat tant de ficar a CiU al govern com de treure el tripartit: és a dir, la trista i típica dicotomía de fer córrer la gent del blanc al negre, com passa en els països més incivilitzats. A o B. Bo o dolent. Tots els que tenien aquesta idea de 'fer fora algú' poden estar orgullosos perquè 'han guanyat' i ja podran dormir el llarg son dels vencedors. I qui dia passa any empeny, demà ja no es recordaran de res. Espanya podrà dormir ben tranquil·la, ara que Catalunya ja té la dosi generosa d'anestesiant, perque els metges que la vetllen ja no són tan principiants. Ara Catalunya millor. L'inici del canvi. Mas president. No m'estranya que la política no us faci trempar, el que no entenc és com encara teniu esma d'anar a votar.