Diari d'abord

De cara a Barraca (28) llindes dretes del Galí

De cara a Barraca (29)        Les llindes dretes del Galí

b91 small
 
Gran part de les barraques de vinya les feien gent del mateix territori, ja fossin els propis pagesos o bé gent  del ram local de la construcció  (mestres de cases i manobres). Ben poques barraques les feien experts foranis com ara els cerdans (provinents  de la Cerdanya) que baixaven la temporada d'hivern. Això és el què es despren de les conclusions dels darrers estudis sobre Pedra Seca a casa nostra, i pel que sembla això és especialment cert a Sant Llorenç Savall, on hi ha testimoni que les colles de cerdans ja eren advertides abans que baixessin la vall, que els pagesos es feien  les seves pròpies cabanes. I és precisament dins el mateix municipi que s'aprecien determinats trets característics en agrupacions concretes de barraques pròximes entre sí. Però després del que portem catalogat fins a la data, podem afirmar que poques barraques són tan característiques com les que es troben a la regió del Galí (Sant Llorenç Savall) ço és, a la capçalera del Ripoll i a frec de la comarca del Bages. Allí les barraques presenten una formidable llinda que per comptes de trobar-la plana, apareix situada de cantell (a la fotografia la B91). És un tret ben visible de lluny que, probablement,  identifica un determinat constructor de barraques. Menys visible, però no per això menys característic d'aquesta zona, és la fòrmula emprada per tancar la volta a partir de la llinda, seguint el model anomenat 'de cremallera' on a cada filada es fa coincidir una gran pedra plana just damunt la llinda o, com en el cas d'aquesta barraca (B93) on l'entrada no està centrada, segueix el model 'd'escala de cargol' o encara aquesta altra (B94) on les pedres planes damunt la llinda es disposen en 'espiga'. El resultat? doncs en aquest cas estadísticament ben contundent: les barraques de la zona del Galí es conserven dretes gairebé en un 100% tot i haver sofert de ple el darrer incendi. La única que està en ruïna total (B278) només conserva el muntant i ... la llinda de cantell!
A primer cop d'ull semblaria com si la llinda (B387) disposada d'aquesta forma, presentés una major resistència en sotmetre a esforç el costat de major amplada, tot i retrasar el tancament de la edificació. És una bona solució si es té en compte que la llinda és una part molt vital (la més vital juntament amb la volta) per a la conservació de la barraca (B94). Del que ja no estem tant segurs és de si aquesta fòrmula podria correspondre amb les barraques més antigues, tal i com a primer cop d'ull semblaria suggerir la llinda de cantell datada el 1728 de la barraca de volta del Burc, situada en un lloc molt distant del Galí. 
Si voleu fer una passejada per les barraques del Galí i veure algunes d'aquestes llindes caraterístiques, aquí us facilito un plànol per fer un tast.




 
 
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}