Diari d'abord

El Capablanca ens deixa a l'estacada

El Capablanca ens deixa a l'estacada

 
vista monserrat comp
No n'hi havia prou amb elucubrar sobre unes estaques clavades en una esquerda i curulles de bresques. A partir d'ara ja podem parlar de 2 esquerdes amb estaques. Ara ja en són dues  i el Capablanca ho té més fàcil que mai per continuar esmunyint-se. Però aquesta vegada la teoria de l'apicultura no s'aguanta massa perquè, segons diuen els expedicionaris, no s'ha vist cap rebaix a la roca, ni sembla que es vegi sutge per enlloc. A la masia de la Calsina ja no hi queda ningú per explicar-nos a on van marxar la masovera i el Capablanca, carregats amb un farcell sospitós a l'esquena. El bandoler ens ha deixat novament a l'estacada, però no amb les mans buides. Com aquesta coveta amagada rera una aritjolada n'hi podria haver d'altres que, a semblança del sot de les unces, servissin de dipòsit financer fora de la vista. En algun punt d'aquesta geografia salvatge, algú es va entretenir a dur peces d'uralita prop d'un abalmament: era l'oncle Sam buscant or en aquestes contrades, o un antiquari provist d'un mapa amb creu?
Com un lladre de guants blancs, el Capablanca va deixant pistes però la seva capa sembla que li servís per envolar-se com un astor o encara més amunt, com el Superman. Potser això, veure un senyor volant, és el que devia ennuegar l'escurçó que, a mig camí d'engolir el llangardaix, s'hi va quedar. Un dia, encara amb més calma, un dia que no t'esperes t'enxamparem, Capablanca. El teu desfici per les joies i les dones et traïrà. I nosaltres aquí estarem, per firmar sentència dels teus actes.

 

 

 

{audio autostart}pavana.mp3{/audio}