Diari d'abord
Mort olímpica
Acabo d'obrir la versió gratuïta de la Vanguàrdia. En portada apareix en Samaranch com "el padre del 92", el "senyor dels anells". A més de la portada i tot el dossier central sobre el personatge, trobem a La Vanguardia 30 esqueles d'un mateix Juan / Joan Antonio Samaranch Torelló que suggereixen una espectacular coincidència de 30 persones finades amb el mateix nom i el mateix dia, o tal vegada existia una corporació Samaranch amb 30 clònics, o bé corresponen a una sola persona amb una mort en diferents modalitats, o bé un sol traspàs amb la multiplicitat dels corresponents avatars, o bé que la quota d'esqueles per persona d'aquesta secció té un límit mercès el qual es pot arribar a equilibrar el contingut general del periòdic. No hi ha dubte que després del seu traspàs, el sr. Samaranch deu haver batut algun rècord olímpic d'esqueles (i també d'ingressos pel diari). Amb 30 repeticions a diferents mides, hauria de quedar clar que aquest promotor de les olimpíades ha traspassat tot i que, expressat amb tanta insistència, es podria sospitar que en podrien circular més en el futur * i per tant no està gens clar que la mort del sr. Samaranch hagi estat definitiva. D'altra banda acabo d'escoltar la crida d'un locutor de RAC1 al final del partit del Barça i l'Inter convidant als culés "a concentrar-se i a preparar-se perquè el dimecres vinent el camp Nou sigui un estadi que faci POR". Fer por. Aquesta és la autèntica ensenyança que hi ha darrera l'espectacle de l'esport. Una monstruositat que continua presidint els nostres temps. Una ensenyança que es multiplica com les esqueles del sr. Samaranch.
* l'endemà han aparegut 4 esqueles amb el mateix nom.