Diari d'abord
La Revolta Silent (6)
La Revolta Silent (6) el roure juganer

'La barraca 23 o la 23 b, o cap de les dues i aquella és una altra...' Pujava a la Creu de Ricó fent aquestes cavil·lacions tècniques, completament aliè al paisatge que es movia subtilment, compassant la il·lusió que era jo qui caminava.
-pst!
'potser la barraca 247 i la..'- pausa- ..?
-pst! em sents?
Jo que em giro 360 graus i no veig res. -nova pausa-
- Que potser faràs veure que no em veus?
Ara el veig. És el roure de la Creu de Ricó, el roure juganer.
-Disculpa, et conec, però segons el metge no és cosa bona això de parlar amb arbres així que...
- ...no tens ganes d'enfilar-te per les meves branques. No m'importa, saps que convido a tothom que passa.
- Mira, potser la canalla, però jo a tu et tinc un respecte. Ets un arbre vell i amb família a la vora. No voldria trencar-te les branques. Escolta, em diuen que no és possible que els arbres parleu.
- Ni falta que fa, per això us tenim a vosaltres.
-I ara! què vols dir, que els humans som la vostra veu?
-I els ocells les nostres ales. Toca fusta, no veus que fa molt temps que tenim els peus plantats al sòl i que som els primers conqueridors de terra ferma. Les nostres arrels són tan profundes que solquen els abismes dels temps com qui suca pà amb tomàquet.
-...i per això Adam i Eva...
-...eren al costat d'un arbre i es cobrien amb fulles d'una figuera. No fa tant que us hi passaveu el dia penjats dels arbres. Us donàvem confiança i us vam salvar la vida més d'una vegada. I ara que tires mà de la bíblia, el fruit prohibit del coneixement prové...?
-dels arbres! ...m'estàs mirant de convèncer que és per això que hi ha tants líders mundials que volen acabar amb vosaltres?
- Sí, bé. No va exactament així. En realitat el pensament dels líders i els vostres...són tots nostres.
-...?...
- Em sap greu dir-ho, però vosaltres no hi teniu res dins el cap, que és més buit que una soca. Sou com les pròtesis que ens transmenten sensació de moviment. Treballeu, pinteu, canteu, feu retrats, cinema i tot d'activitats laborioses per a nosaltres. Sou, com ho diria, una ramificació dels nostres braços. Per això quan moriu, us cremem en taüts de fusta reciclada i a la vostra làpida, els familiars hi deixen un pom de flors, un homenatge a la vostra vida acolorida però efímera.
- Vols dir que ara mateix, aquesta conversa entre una persona i un arbre, en realitat...
-No existeix. Això és del tot exacte. Puja, home, et convido a jugar una estona.
{audio autostart}pavana.mp3{/audio}