Diari d'abord
Publicar la devolució dels estafadors: una estafa mediàtica permanent
Abans d'ahir era el Dioni, ahir Mario Conde, avui Millet, demà serà el sr. Corrupte en persona. Tant hi fa. A mi el que m'interessa no és com s'ho han fet, amb què se'ls volien gastar, quines declaracions fan, si són igual o pitjors que Llucifer, o si seran 8 mesos de presó o si trenta anys o si la justícia els passarà dues voltes per la planxa abans d'arribar al tanatori. Jo el que vull saber és QUANTS. Quants diners podrem recuperar d'aquests desfalcs tan sonats i quan faran l'ingrés al compte comú. Però això, curiosament, mai és notícia. Aviat caurà en l'oblit de les diligències, de l'enumeració dels possibles i variats càstigs i apa, a girar la vista cap a nous casos ben bèsties i sorollosos, que l'audiència s'avorreix.
Com ens els 'alijos' de droga, heu llegit mai que l'Estat hagi fet incautament de TANTS quilos d'euros a l'estafador, o bé que la previsió d'aquest cas serà que de TANTS diners estafats l'Estat en recuperarà TANT? Ni parlar-ne. Sentirem d'algú que digui que la devolució prevista del sr. Millet serà de TANT? Res, ni un mot. El més interessant pel periodisme propagandístic sembla que és transmetre la sensació que si nosaltres no posem en pràctica aquestes estafes és perquè no tenim pebrots de sortir en portada, de ser notícia com fan els seus millors protagonistes, líders en vendes. Per la resta, tothom deu saber que després d'una estada ben documentada a la presó, sempre queda una propina en algun racó. Això sinó et dona abans per publicar un llibre amb la teva millor experiència de mangui filosòfic tancat entre reixes. És per això que tothom deu saber que els bons estafadors no es posen a treballar per poca cosa. Tothom ho deu saber, menys jo, que em pensava que era el nostre dret saber quin és el balanç econòmic final entre el valor estafat i l'import de l'embargament corresponent, com es fa amb les multes habituals. Arribarem a cobrar els interessos i els recàrrecs d'aquestes estafes multimilionàries? Em pensava que això també ens interessava, però la premsa no opina el mateix. Les matemàtiques comptables no són el fort d'aquest periodisme modernós, més interessat a cridar l'atenció sobre la vulnerabilitat humana encerclada pels diners, que no pas en els remeis. Apa doncs res, quina més ha fet el Millet? Què dius, que també té un compte a Suïssa? si n'arribarà a ser de....!
Com ens els 'alijos' de droga, heu llegit mai que l'Estat hagi fet incautament de TANTS quilos d'euros a l'estafador, o bé que la previsió d'aquest cas serà que de TANTS diners estafats l'Estat en recuperarà TANT? Ni parlar-ne. Sentirem d'algú que digui que la devolució prevista del sr. Millet serà de TANT? Res, ni un mot. El més interessant pel periodisme propagandístic sembla que és transmetre la sensació que si nosaltres no posem en pràctica aquestes estafes és perquè no tenim pebrots de sortir en portada, de ser notícia com fan els seus millors protagonistes, líders en vendes. Per la resta, tothom deu saber que després d'una estada ben documentada a la presó, sempre queda una propina en algun racó. Això sinó et dona abans per publicar un llibre amb la teva millor experiència de mangui filosòfic tancat entre reixes. És per això que tothom deu saber que els bons estafadors no es posen a treballar per poca cosa. Tothom ho deu saber, menys jo, que em pensava que era el nostre dret saber quin és el balanç econòmic final entre el valor estafat i l'import de l'embargament corresponent, com es fa amb les multes habituals. Arribarem a cobrar els interessos i els recàrrecs d'aquestes estafes multimilionàries? Em pensava que això també ens interessava, però la premsa no opina el mateix. Les matemàtiques comptables no són el fort d'aquest periodisme modernós, més interessat a cridar l'atenció sobre la vulnerabilitat humana encerclada pels diners, que no pas en els remeis. Apa doncs res, quina més ha fet el Millet? Què dius, que també té un compte a Suïssa? si n'arribarà a ser de....!