Diari d'abord
Les coves que no es mouen de lloc
Fa temps que pel Centre Excursionista de Terrassa circula el rumor sobre la publicació del 'famós' catàleg de cavitats de Sant Llorenç del Munt. Entre els anys 2000 i 2001 vam estar una colla treballant-hi de valent i fins i tot van ploure algunes subvencions. Es diu, es rumoreja, es comenta que potser per l'any que ve, el 2010, l'any del centenari del Centre. Però jo em penso que tampoc serà aquest any, que deu estar reservat per a la publicació d'alguna cosa relacionada amb escalada i història general del Centre. Són suposicions meves, es clar, però l'assumpte continua rodejat d'un misteri ben particular. El cert és que, a diferència de les fonts i camins que canvien (i molt) al llarg dels anys, mai no hem vist ben publicat a nivell de divulgació un dels fenòmens més característics d'aquesta munyanya (sinó el més característic) que és el karst de Sant Llorenç, motiu pel qual podem trobar més de 400 cavitats dins el Parc i rodalies. Hi ha un munt de publicacions que parlen d'itineraris basats en fonts que en realitat són bassals de temporada: o no hi ha aigua o no es troben. No cal dir que el mateix passa amb els camins perdedors o camins nous que s'obren cada any. En canvi amb les cavitats això no pot passar: si no les veus és perquè no les has trobades, no pas perquè hagin mudat l'aspecte. Els forats no s'han mogut de lloc durant milions d'anys i continuen amb les portes obertes. Es poden comptar amb els dits d'una mà les cavitats desaparegudes (els avencs de la pedrera de can Sallent per l'acció de l'home, l'avenc Subils-Godoy de boca petita i en plena llera, l'avenc del Coll Llarg obert en plena llera, l'avenc de can Prat desaparegut amb la urbanització...). D'altres cavitats continuen sent llegendàries, com la 'cova que travessa la muntanya de punta a punta', l'accés al 'llac de sota el pla de la Mola' descrit per algun expert saurí, o la cova irreverent que 'unia l'ermita de Sta. Agnès amb el monestir de Sant Llorenç del Munt' i d'altres. L'únic testimoni de publicació sobre el tema data del 1963. És el catàleg del Club Muntanyenc de Barcelona que, tanmateix, ha quedat obsolet i poc manejable. El gruix del material publicat sobre les cavitats de Sant Llorenç del Munt es troba dispers entre butlletins de diferents centres, majoritàriament del Centre Excursionista de Terrassa, essent el màxim exponent els treballs realitzats pels germans Badiella i Noguera. El futur de les publicacions sobre itineraris, en opinió meva, passa per seguir fent descripcions el més acurades possible dels recorreguts i, òbviament, adjuntant les dades gps corresponents, perquè ben aviat els gps els vendran com a obsequi per la compra d'un llibre o bé disfressat de sorpresa dins un ou de xocolata.
Els temps canvien però les coves ben poc i, no obstant , continuen essent les grans desconegudes de la literatura de la nostra muntanya, qui sap si mantenint d'aquesta forma la tradició popular que gairebé sempre les ha identificat com a llocs més propis per al diable i els seus sequaços.
Els temps canvien però les coves ben poc i, no obstant , continuen essent les grans desconegudes de la literatura de la nostra muntanya, qui sap si mantenint d'aquesta forma la tradició popular que gairebé sempre les ha identificat com a llocs més propis per al diable i els seus sequaços.