Diari d'abord

Espoli (4)

La cova de les Ànimes també passà pels sedàs dels clandestins

 


 

El més conegut d'aquesta cova és el dipòsit eneolític de contes de collar de petxina. 4.105 peces, la majoria foradades, són les 'Ànimes' que donen nom a la cavitat. La alta joieria de la prehistòria vallesana.


Ramon Ten fou l'arqueòleg autoritzat a excavar uns pocs metres de la cova de les Ànimes (Matadepera), cavitat de la qual ja es tenien notícies arqueològiques del 1935 (Domingo Palet i Barba). El Centre Excursionista de Terrassa tenia una exposició de restes de ceràmica de la cova de les Ànimes i, tot que se sabia que també s'hi havien trobat fulles de sílex, aquestes ja no van aparèixer. Quan el 1971 els arqueòlegs van treballar a l'interior de la cova, amb el corresponent permís, de la aleshores Direcció General de Belles Arts,  van trobar que  "observa algunes calicates de sondeig, fruit de la visita d'excavadors clandestins". El 1981 va ser excavada novament per un grup d'arqueòlegs, motiu pel qual es van haver de situar unes tanques per tal de protegir el treball.

TEN, Ramon. El dipòsit de contes de collar de la cova de les Ànimes. Arrahona no. 19.
{audio autostart}cavalieri.mp3{/audio}