Diari d'abord
L'avenc del Mas de l'Espluga torna a casa 1.0
De bon matí, vaig començar per saludar l'avenc del Picarol. Vam quedar de veure'ns aviat, li devia una visita. Pujada fins al coll de Tres Creus. Baixada pel torrent de La Gavarra de l'Obac. Alzinar magnífic. Abans d'arribar al Salt de la Gavarra, faig una ullada a una gran carbonera que conservava l'aclarida, fins i tot hi havia clavats dos amuntegaments de boixos que semblaven l'esquelet de dues piles de carboneig que mai no es devia fer. Sortida a un rocater i ara trobo un cubell metàl·lic rovellat, però intacte, amb la nansa. Abans del precicipi del que vaig suposar que era el Salt de la Gavarra, dos o tres bassals, un d'ells obrat, d'on els carboners devien aprofitar l'aigua. A la vora del precipici tot de cactus. Flanqueig i descoberta d'una agulleta, l'agulla del Lligabosc. Des d'aqui decidexo anar a trobar el mas enrunat de l'Espluga. Tota la travessa passa pel mig d'un alzinar consolidat que és una festa pels ulls. Encara hi queden rebrots de cirerer, però amb l'ombra de l'alzinar tenen els dies comptats. En un arbre, un pedaç de globus, d'aquells escapats d'una festa de comunió quilòmetres enllà. Sortida a la Punta de la Bóta per uns, per altres l'Era Roja. Collet de l'Espluga, fins el senyal blau de l'avenc del torrent de l'Espluga. Segueixo uns metres més al sud i trenco a la dreta, gairebé en línia recta. De cop m'envaeix una fortor de senglar. El lloc em resulta familiar perquè vam estar no fa gaires dies amb el Quim, però aquest cop decideixo anar més avall. Moooooolt més avall de 50 metres, segur. Pots ficar-hi ben bé 200*. Tot d'una miro de fer un flanqueig a la dreta i voilà! l'avenc o...la cosa aquella com es digui que és aquell sot. L'avenc del Mas de l'Espluga. Feia anys que el donàvem per perdut tot i les dimensions de la boca (12m x 5m), però jo el primer (i darrer) cop que l'havia vist era el 1995, i la ressenya era del 1986.... Curiosament l'avenc és a l'altra banda del mateix carener emboscat on hi ha l'avenc del torrent de l'Espluga. És a dir, al costat de ponent. Per qui el vulgui trobar i identificar amb GPS, ara hi trobarà un munt de fites partint del mateix senyal blau que he esmentat abans. Retorn al collet de l'Espluga, però abans una pausa per contemplar la balma de l'Espluga, el cantó de Manresa i....i...sí...un senglar....no....dos senglars....i també unno, dosno, tresno, quatreno, cincno, sisno, setno, vuitsí, dic bé, vuit garrins ratllats fent saltirons. Són ens uns rocaters vora les balmes. Si els mires amb els binocles també sembla que els arribes a escoltar. Imagino que devien ser dues famelles amb les cries. Són gairebé les vuit del vespre. Retorn per camí. Tot i l'hora encara em trobo tres senyores que van en direcció oposada, cap al Quarto de Reixa. Més endavant hi ha un noi a la Porquerissa, contemplant la posta cap a Monserrat. Està veient una bona películ·la - penso jo. Coll de Tres Creus i cap avall. Avui he fet una bona glopejada de bosc.
* per gentilesa d'en Ramon Suades, la distancia exacta és de 186 metres.
{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}