Diari d'abord
Sortida Estranya
Havien dit que a partir de mig matí, havia de fer mal temps. Així que la meva sortida tenia un pronòstic poc alentador. De bones a primeres, a l'altura del collet Estret i en ple corriol, m'he topat de cara amb el cul d'una senyora, i que consti que no estic parlant de cap forat espeleològic nou. Estic parlant d'unes necessitats fisiològiques ben normals que no obstant no m'han privat de dir un 'no passa res' a la sorpresa, o no tant, senyora. Només m'hauria faltat afegir un 'que vagi de gust'. Quan trescava per la canal del Llop, m'ha passat a frec de clatell l'aleteig d'una rapinyaire que maldava per volar enmig de la ventolada. També anava de cul, la pobra. He dinat plàcidament a la llera d'una torrentada, un xic més avall d'una nova cavitat que m'ha recordat molt el cau d'en Banyeta. He acabat de llegir un llibret de poesia que acaba dient: "Ni Baudelaire ni Rimbaud / van témer mai la fulla / de cap ganivet. / Només féren creure / que la vida, o qui sap si la mort, / la por en definitiva, / són una grapada de pols. / O era Eliot / qui se n'entenia d'això?" *. Becaineta amb cant d'ocellets. Travessant novament el corriol de la canal del Llop, m'he adreçat a l'agulla de la Trompeta. Són tres petits promontoris rocallosos. Feia 3 anys que no hi havia tornat, i em penso que jo havia estat l'últim a visitar-la. D'allí he pujat al proper Pou de Glaç. Però abans d'arribar-hi, he trobat un paquet embolicat amb una bossa d'escombraries enterrat enmig d'una rebrotada d'alzines, sota una pila de pedres i restes de teula. Dins encara hi havia una altra bossa negra. I a dins, he trobat una carmanyola de tapa verda. Dins la carmanyola, un dvd de la pel·lícula Héroes, una ampolleta negra, una figureta ninja i altres objectes per l'estil. També hi havia una bosseta transparent amb una llibreta i un bolígraf. A la llibreta, per cert molt concorreguda, tot de persones amb pseudònims internàutics, firmaven agraïnt l'itinerari pel pou de Glaç a l'organitzador ( un tal Hoolibury ) que, de tant en tant, diu que revisa l'estafeta. Sorprenent perquè per trobar-la deu fer falta, com a mínim, dur un gps. Pou de Glaç fins a la roca del Corb. Al cimal he trobat una mini-pintada en un cantó del promontori, un '99.' negre sobre fons blanc. Un senyal de la mida d'un euro... sobtant. Visita a l'avenc de les Pinasses mercès al rastre de fites que hi devien deixar el dia 18 d'abril els de la SIS. Hi havien de fer una sortida topogràfica, però no és segur que hi anéssin. Font de Cantarelles a dojo, camí de sobre i cap a la carretera. El temps, contra pronòstic, ha estat bo. Les experiències però, més aviat estranyes.
* A recer. Joan Perelló.
{audio autostart}knight.mp3{/audio}