Diari d'abord

De 9 a 9 per Sant Llorenç

Un dia pletòric. Vam caminar de les 9 del matí fins a les 9 del vespre. Un temps i una temperatura immillorables. Vam partir de la Barata en direcció  a la font de Cantarelles, que rajava per tot arreu menys de l'aixeta. De camí cap el collet Estret vam cedir el  pas a dos ciclistes de muntanya. No ho vam fer per cortesia ni com a resultat d'un d'aquells debats cordials on tothom vol que passi primer l'altre i viceversa: simplement ens vam apartar per evitar el que d'una altra manera hauria estat un xoc inevitable enmig d'un corriolet estretíssim, i a la vista de la poca predisposició a aturar la l'envestida dels qui, muntats en un enginy mecànic, se solen acompanyar d'un pacte tàcit de preferència de pas. Un pacte, variable en funció de la potència demostrada, que gairebé els prohibeix ficar un peu a terra, sobretot si és en presència d'un obstacle bípede. Vam passar per l'avenc de Castellsapera on hi ha un senyal malmès que amb prou feines informa que el 19 d'abril s'acabarà la restricció temporal per a poder-lo baixar. El terra era ben humit. Vam saludar una guarda que estava prop de les tombes del coll de Tres Creus. Vam trobar una parella que, mapa en mà, cercaven el turó de l'Espluga a l'horitzó. Al collet del desviament cap a la balma de l'Espluga hi vam veure dos corbs festejant en un rocater mentres un tercer els feia d'escopeta des de l'aire. Vam visitar l'avenc del torrent de l'Espluga, molt poc freqüentat. Després vam arribar-nos a les ruïnes del mas de l'Espluga, i la muntanya de pedres al seu voltant. Dins un dels forats de desguàs d'una de les parets amb opus spicatum vam trobar una verge de Monserrat en miniatura, una d'aquestes treta d'una botiga de souvenirs, rodejada de petxines i un posatovallons de plàstic blanc amb pintura vermell-plom amb un pom d'almesquins frescos, acabats de collir. A mi aquesta mena de manifestacions religioses extemporals i mig abandonades de la mà de déu, em recorden ritus més propers al vudú que cap altra cosa. Em fan més aviat una mena d'angúnia no exempta d'una certa dosi de rebuig.
Vam mirar de retrobar l'avenc del mas de l'Espluga, però tot i que es tracta d'un clot gros enmig d'una antiga feixa, amb aquest no vam poder, i tot el que vam aconseguir fou el trasllat d'un senglar. Vam redreçar les nostres passes cap el camí ral amb una pausa justa per dinar. Vam visitar la cova de la canal del Solitari, que es conserva força bé, i vam saludar el rat-penat Solitari, sense pertorbar-li el son. Vam baixar tot el camí, molt malmès, fins a la font de la Portella, que també vessava per tot arreu. Avui sabem que mentres nosaltres fèiem aquesta excursió, la Barbotera ja rajava, i que les altres fonts intermitents eren només a pams de fer-ho*. De la Portella vam anar a trobar per primer cop la foradada de la Portella** i vam aprofitar per fer-ne la topografia dels seus 15 metres de recorregut. Des del turó Roig vam contemplar una dança nupcial magnífica a càrrec d'una parella d'àligues marcenques, que ens van obsequiar, a més, amb una demostració de vol acrobàtic tot fent l'aleta sincronitzada damunt nostre, durant més de cinc minuts. Amb els prismàtics ens vam intercanviar mirades de molts augments. Vam visitar la balma i la font de la Mamella, la cova i la foradada del Collet Estret. I deixant a la nostra esquena una posta de sol d'aquelles de postal, vam arribar-nos al punt de partida. 12 hores que, per a mi, han estat la verdadera festa de la setmana.
* Informació facilitada per cortesia de Salvador Vives & Eduard Badiella.

** Josep Barberà anomenà la roca a la base de la qual hi ha la foradada, com l'agulla de la Cova Foradada. Tanmateix, el Sr. Biscuter, un dels màxims experts en la matèria, ens assegurà que la cova ja l'havia descobert molt temps abans, i va afegir que ell creia que uns l'anomenaven la Balma de la Pola i d'altres cova Estrella.