Diari d'abord

De cara a barraca (79) Pólvora per barrinar el mite del desempedregament

Escrit per Super User
És freqüent trobar en bibliografia sobre la pedra seca l'afirmació que el gruix de la pedra que conforma el bast paisatge de la vinya provenia d'artigar i desempedregar els camps i que un cop reservada, servia per adobar marges, barraques, canalitzacions, tines, aljubs etc tancant d'aquesta forma un cercle virtuós de preparació de les terres per a ser cultivades. I si bé això pot ser parcialment cert en determinades regions molt pedregoses, a l'entorn del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac això no era ben bé així.


CanalAigua AbellerolsMuntada                                           Canal d'Aigua al sector d'Abellerols


A Sant Llorenç Savall -i de retruc també en molt altres indrets de la Catalunya Central- trobem ben documentat el tràfic de pòlvora com a part essencial en la preparació de les terrasses de vinya: així trobem que alguns pacients del doctor Josep Barriga i Sala (1768-1834) paguen el servei mèdic amb pólvora

"el 1 de Janer (1812) el Tinot me vengué una peseta de polvora"
"El Andreuet dia 6 d'abril (1813) vinguè à trencar pedra à la Vallxica guanyava 2 ptes i 1/2 y ha portat una peseta de polvora".
"El Andreuet comensà de trencar pedras lo dia 13 de febrer 1832 (...) la pólvora nostra i d'ell"


B356 portada Small
                   la barraca dels Avellaners, a La Serra, també té marques de barrinada

Aquest intens tràfic de pòlvora i l'agitació social que havien d'encendre les guerres carlines forçà un control estatal dels usos, quantitats permeses i conductes dels sol·licitants de la matèria explosiva

"17 d'agost de 1828. El Bayle Real de la villa de Sn Lorenzo Savall abajo firmado, certifico que Llogari Galí del mismo termino de Sn Lorenzo que es hombre de Buena fama y honradez, no tengan inconveniente en que se les entrega la polvora que solicita del sr encargado de Venderla en la Ciudad de Manresa, mayormente cuando consta a mi el Bayle necesitarle para cortar piedras para la recomposición de su casa lo cual no podria hacerlo sin el asilo de la pólvora y por ser la verdad doy el presente certificado firmado de mi mano y sellado (...)"


B195 portada Small
                                       La barraca de l'Heura Esporgada, a La Serra


Passada la primera carlinada, el control estatal de la pólvora s'incrementà per a tots els usos

"27-8-1844 Circular del sr. Comandante de Protección y Seguridad de Tarrasa
Han llamado particularmente mi atención los considerables pedidos de polvora que hacen los Administradores Subalternos y estanqueros para expedirla al Pueblo (...) Y con objeto de evitar el abuso que pueden hacerse de la compra de la polvora en los 'estanquillos', creo un deber mio trazar un plan con que debera procederse en lo sucesivo a la venta de dicho articulo...1º en los estanquillos solo se expenderá pólvora por medias libras a los sujetos que hayan obtenido licencia para cazar 2º el estanquillo anotará si en un registro que deberá abrir anotando el nombre y apellido del comprador, el pueblo y la casa donde vive, y la cantidad de polvora que se lleva cada vez, igualmente a respaldo de la licencia de caza que le exigirá al efecto 3º los estanqueros pasaran semanalmente en cada Sabado, una noticia al sr. Jefe Superior Político y otra a mi, de la polvora que durante ella hayan expedido, con expresión de las personas y cantidades que cada una haya comprado. Por último, si para otros usos de conocida importancia se hicieran pedidos de pólvora en mayor cantidad que la señalada, no se concederá sin acreditar el objeto y necesidad del pedido ante el sr. Jefe Superior Político que concederá o negará el permiso segun lo estime conveniente (...)"
 

El risc inherent en l'ús de la pòlvora per trencar pedra a les vinyes també es cobrà les seves víctimes, com fou el cas del Pau Serra i Rovira, jove hereu llorençà de 17 anys, que el 28 de febrer de 1832 "Morí d'una desgràcia sepultat a les ruïnes d'una roca se desplomà mentres treballava en la vinya (...)" Probablement el fatal accident es produí a La Serra, propietat que aglutinava el major nombre de parcers de la vila i a on el Miquel Serra - pare del Pau- hi cultivava el seu únic tros a parceria**.



B196 barrinada Small
                                     marca de barrinada a la barraca de la Catedral, a La Serra

Són moltes les mostres de barrinada que han quedat gravades entre les pedres de les barraques de vinya llorençanes i també a les cingleres d'on s'extreia: gairebé podem afirmar que si el poble mai hagués tingut pintures o gravats rupestres, les probabilitats que s'haguessin pogut conservar fins als nostres dies serien ínfimes: s'ha de calcular que de mitjana calen 6 o 7 tones de pedra per bastir una barraca de vinya estàndard, i això deixant de banda els kilòmetres lineals de marges i canalitzacions de pedra seca que sotgen de punta a punta el paisatge llorençà -i també de gairebé la meitat de Catalunya (la Wikipedra ja porta inventariades més de 26.000 barraques de pedra seca al Principat, 4/2022), un total de pedra traginada que seria gairebé impossible de traduir en xifres concretes.


marge primitiu Gal Pequea
                     exemple de marge primitiu al Galí, amb les pedres basals de cantell


Així doncs, és poc realista afirmar que a Sant Llorenç Savall tota aquesta pedra sorgís únicament del desempedregament dels camps, per bé que alguns (poquíssims) marges sí van ser adobats amb códols petitons, fruit del desempedregament dels camps.


** Cal dir que la malastrugança semblava perseguir el matrimoni del pagès Miquel Serra i Pobla i la Teresa Rovira i Rifé, puix que el seu segon fill Miquel ja havia mort amb només 12 anys "en caure d'un pi", i de la resta del 8 fills cap no superà els 2 anys de vida.