Diari d'abord

Viatjant amb Foresteres (3) Ermitans de Puiggraciós (El Figueró, Vallès Oriental))

Escrit per Super User

 

Pels volts de 1762 en Josep Tomeu era un bracer foraster que habitava amb la seva muller, la Marianna Gili d'Artés, un mas sense especificar de la Parròquia de Sant Feliu de Vallcàrcara -probablement fent de masovers- parròquia sufragània de Sant Llorenç Savall. El fadrí bracer Joan Tomeu -fill de la mencionada parella- es va casar el 1766 amb Paula Grebulosa i Puigxoriguer, filla del Climent Grevolosa i de la Maria Puigxoriguer, ermitans del Santuari de Nostra Senyora de Puiggraciós de la parròquia de Montmany (avui terme del Figueró, Vallès Oriental).

faanaPuigracios Pequeo                                                  L'ermita de Puiggraciós amb la hostageria adosada


Prop d'aquest santuari, a la casa coneguda com l'Ullà,  també s'havia criat l'escriptor modernista Raimon Casellas i Dou (1855-1910) que, inspirant-se en els paisatges isolats de Puiggraciós va escriure "Els Sots Feréstecs" (1901) obra considerada la primera novel·la modernista i precursora del corrent conegut com a naturalisme rural. Nat a Barcelona i orfe de pare amb un any d'edat, Raimon Casellas anà a viure amb l'avi. Sembla que que fou un infant mal format i que, per posar-hi remei, fou nodrit a casa de la seva dida a Puigraciós, on el 1711 i al costat d'una minúscula ermita del segle XIV s'havia alçat l'ermita de Puiggraciós per tal de substituir l'antiga església parroquial de Sant Pau de Montmany, que amenaçava ruïna. Al costat de la nova ermita ben aviat hi van adosar també la casa de l'ermità que passà a convertir-se en una hostatgeria.
 A la novel·la "Els Sots Feréstecs" figura que arriba a Montmany un mossèn desterrat de Barcelona anomenat Llàtzer que reconstruïrà la ruïnosa església de Montmany i de passada voldrà transformar a través de la fe el caràcter tancat i ferreny dels habitants del lloc, que són presentats com gent gairebé infrahumana i gregària, però sobretot morta. No tan sols el mossèn no aconseguirà els seu propòsit, sinó que amb l'arribada a l'hostageria d'una meuca anomenada Roda-soques els feligresos seran molt més proclius a visitar Puiggraciós, menyspreant la labor pastoral del mossèn i arribant a ser cada cop més agressius amb el capellà, fins al punt d'enverinar-lo i enterrar-lo viu. La novel·la és extremament rica en descripcions de llocs i topònims que, segurament la Paula Grevolosa - la nostra forastera- també devia conèixer bé.
 

" Però l'angúnia més grossa va ser després, a l'anar a travessar l'era de l'ermita de Puiggraciós...Allí potser hi hauria la Roda-soques, l'ermitana i l'ermità, tots els pastors, pilers i llenyataires que devien haver conjuminat aquella treta de mals esperits..."


santPauDeMontmany rectoria Pequeo
                                                   L'església i la rectoria de Sant Pau de Montmany

No consta que el Joan Tomeu i la Paula tinguéssin fills ni tampoc la seva defunció a Sant Llorenç Savall, fet que fa pensar que potser ben aviat devien marxar a viure fora del terme, probablement a la ciutat de Barcelona. I en això de les mudances ja hi devia influir el Josep Tomeu que, segons consta en diferents documents, tant podia ser un pagès originari de la parròquia de Sant Pere de Ferrerons (a Moià), de Castellterçol, de Muntanyola com de Monistrol de Calders, fins el 1762 que va arribar a Sant Llorenç Savall. Tampoc consten les defuncions del Josep Tomeu ni de la seva esposa a Sant Llorenç Savall; probablement tots plegats van anar a viure a la ciutat de Barcelona.
El fet és que dues filles del matrimoni Tomeu i Gili també es van casar amb llorençans: la Caterina Tomeu i Gili es va casar el 1768 amb el bracer i pastor llorençà Isidre Vilet i Brossa, i no van tenir fills. I per últim, la Margarida Tomeu i Gili que després de viure nou anys a la ciutat de Barcelona, es va casar el 1779 amb el Pere Rovira i Santlleïr, bracer i paraire llorençà amb el qual ja es devien conèixer de la curta estada de la família Tomeu a la sufragània; de tres criatures que va tenir el matrimoni només va sobreviure la Maria Rovira i Tomeu.
 
 

RUTA


Per arribar al Santuari de Puiggraciós cal sortir en direcció a Gallifa, passar per Sant Feliu de Codines i baixar a Bigues i Riells, travessar l'Ametlla del Vallès i anar a trobar la C17 amunt fins El Figaró/Montmany. Un cop sortirem a El Figaró caldrà passar a l'altra banda del Congost i de la C17, seguint les indicacions o bé del cementiri del Figaró o del Polígon Industrial de la Rompuda, on neix la carretera forestal (asfaltada) BV-1489 cap a l'Ullar, casa on va viure l'escriptor Raimon Casellas i que avui sembla un museu de vehicles amuntegats. Si voleu aturar-vos al lloc, podeu visitar les properes ruïnes de l'església de Sant Pau de Montmajor on sembla que s'ha endegat un procés de restauració i/o consolidació de l'edifici. Les referències a la novel·la Els Sots Feréstecs són per tot arreu. Si volem apropar-nos al màxim al Santuari de Puiggraciós continuarem per la pista, que a partir de l'Ullà perd l'asfalt. Es pot fer prou bé, fins a les proximitats - a uns 100m- de l'Ermita.
Em van informar que l'accés al Santuari en vehible és més planer per la banda de les urbanitzacions de l'Ametlla.