Negra, cova

Escrit per Super User


Negra covaWEBTOP Large


NEGRA PEL SUTGE O PER LA PROFUNDITAT?

 
INTRODUCCIÓ

Cavitat que es troba mencionada a la carta arqueològica de Sant Llorenç del Munt mercès a la troballa d’una destral del Bronze que a finals dels anys seixanta un excursionista va fer pels seus volts. La cavitat però, ja apareixia assenyalada al mapa del CET del 1936, així com al catàleg espeleològic de 1974 del CMB (“pequeña cavidad usada como abrigo”), al llistat espeleòlogic del mapa de la editorial Alpina (“parte alta del sot de Matalonga”) i més tard, el 2000, al toponímic de Miquel Ballbè (“corral o cova, a la cara septentrional de la Castellassa de can Torras. Cova de petites dimensions que també servia de cleda per al bestiar. Altitud, 700 metres. Terme de Matadepera”). Tot i amb això, la situació exacte de la cova Negra era ignorada per gairebé la major part de les forces vives de l’espeleologia vallesana a excepció feta, potser, d’en Josep Ma. Torras Humet (SEAC, Castellar) que la recordava vagament com una cavitat de poca trascendència. El 1-08-2006 vaig visitar-la amb l’Òscar Masó, escalador que aleshores estava confeccionant el seu primer llibre sobre la Castellassa de can Torras. 
El cert és que havíem d’esperar a tenir més notícies de la troballa arqueològica per confirmar que es tractava efectivament de la cova Negra. El que sí sabia -per l’arqueòleg Josep Vigo- era que el Servei d’Arqueologia de la Generalitat no tenia cap ressenya ni informació útil per poder arribar a la mencionada cavitat. I el que gairebé no ens esperàvem, és que el museu Arqueològic de Catalunya informés que la fitxa amb el corresponent codi sí que hi figurava, però la peça no. I això que la primera cita publicada de la destral és obra de l’eminent arqueòleg Martí Jusmet!

 

 SITUACIÓ

Al costat dret del camí que resseguint el vessant esquerre del Torrent de Matalonga acaba pujant per la canal Gran.
El camí per arribar-hi però, és la suma de diversos camins: inicialment és el que, partint del mas de l’Illa porta a la font de l’Arç. Passada la font no hem de trencar a l’esquerra per pujar al Coll Llarg sinó continuar rectes. Trobarem pel camí una munió de forats de carbonet. Seguint amunt deixarem el camí sortint per un trencall a l'esquerra. Anirem pujant per aquest ramal travessant alzinar fins a trobar la base del cingle, moment que abandonarem el caminet per sortir a la nostra dreta fins el que avui es coneix oficialment com la cova Negra. Si seguim pel camí i trobem aquesta agulleta de la Ròtula, voldrà dir que ens haurem passat de llarg. Si continuàvem el camí  enllaçaríem amb el corriol del Mal Pas dels Maringes.

 

 
DESCRIPCIÓ

Abalmament d’uns vint metres de pòrtic i uns sis metres màxims de fondària amb almenys tres diàclasis que donen pas a tres petits forats, un dels quals és gairebé impenetrable, i tots ells amb aspecte d’haver estat obturats intencionadament. L’abalmament principal sembla orientat cara est. El lloc té semblança d’haver estat molt usat pels boscaters, tant pel que fa a nombroses pedres esparses, com troncs tallats, sutge encara visible a les parets de la balma, o les restes de pedres d’un fogar, una de les quals tenia un interessant rebaix en una de les cares, tal i com ens vam trobar a la Balma del Gat Mesquer II. També vam trobar la resta d’un mànec de cullera metàl·lica, ceràmica moderna, i també nombrosos fragments de còdols cantelluts, semblantment tallats artificialment. No hi ha dubte que el lloc ha estat aixopluc per generacions de boscaters, algunes tan llunyanes en el temps com l'edat del Bronze.
 
 

CROQUIS

Negra cova CROQUIS Small
 

 


CODI CAVITAT

Conca de les Carenes de l'Illa 11/031

 

 
 BIBLIOGRAFIA


- ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE SANT LLORENÇ DE MUNT / FERRANDO I ROIG, ANTONI   ED. El POT. SABADELL. 1983.
- MAPA ALPINA 1984 ED. ALPINA. GRANOLLERS
- TOPÒNIMS DE ST LLORENÇ. BALLBÈ, MIQUEL. 2000. MATADEPERA
- CATÀLEG ESPELEOLÒGIC DE ST LLORENÇ. CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS. 1963.
- MAPA CET 1936.
- MASÓ i GARCIA, Òscar. DESCOBRINT LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS I ELS SEUS VOLTANTS. El El Farell, Llibres de muntanya no.16, març 2008.
 
 
 
 
{play}images/stories/mp3/giacchino.mp3{/play}