Quimet, cova d´en

 

 

quimet cova medium


LA COVA D'EN QUIMET: UN SEPULCRE SAQUEJAT?

 

INTRODUCCIÓ

Fou descoberta els anys setanta pels membres de la desapareguda secció TALPS del GES (Sabadell), que van fer diverses troballes espeleològiques per Sant Llorenç. Aquest grup acostumava a batejar les cavitats amb noms propis com Aureli, Joan Petit o Quimet, que és el cas que ens ocupa. La cavitat per bé que coneguda també per alguns membres del CET, no havia estat topografiada, ni ressenyada enlloc. D'aquesta manera vaig ensopegar amb la cova sense cap informació, únicament que existia per alguna banda de la Font de l'Hort i que era plena de mosquits, segons que m'explicà l'Eduard Badiella, membre de la SIS. En una de les visites, durant la confecció de la topografia, es va trobar un os al fons de la cova, que hauria passat desapercebut si no fos pel major pes del que sol ser corrent en un os recent. En opinió d'Assumpte Malgosa, catedrática de paleontologia de la UAB, es tracta d'un fragment prehistòric de fèmur humá, d'uns dos a tres mil anys d'antigüetat. Novament ens trobem amb el cas d'una cova de reduïdes dimensions que fa pensar en un ús sepulcral, peró tractant-se aquest cop d'una inhumació que, si es confirma l’antigüetat abans esmentada, es podria enquadrar dins de l'Edat de Bronze de la que tenim el referent de la cova sepulcral del Mal Pas de Puigdoure. Amb tot, cal fer notar que unes petites incisions, apreciables a simple vista, podrien suggerir una remoció de l'os per part de petits rossegadors, factor que explicaria que una troballa d'aquestes característiques aflorés en superficie.


 

SITUACIÓ

Cal enfilar la pista que neix al costat mateix del Torrent de la font de l'Hort, poc abans d'arribar al Qm 12 de la carretera a Mura. Travessat el torrent sortirem al costat d'un rocater, a la nostra esquerra. Travessarem per aquest deixant el camí, i anirem a trobar la base del cingle, on s'obre la petita boca de la cova. La referència més clara potser sigui trobar un petit abalmament visible des de lluny, i que s’obre mirant cap el sud. La diàclasi de la cova és a la dreta d'aquesta balma, tot i que un xic emmascarada per un fil de vegetació i un bloc de conglomerat que penja a l'entrada, rera una alzina menuda.



DESCRIPCIÓ

Un cop passem per dessota el bloc de roca, veurem l'entrada de la cova que ens obliga , de bon principi, a arrossegar-nos. Una vegada dins, ens adonarem que l'entrada fa un graó de sediments, sospitosament artificial, creant un marge passat el qual ens podrem posar gairebé drets. Al fons, destaca un ressalt de concreció que permet accedir per sobre a una sala de poc menys de dos metres quadrats, força ben concrecionada. La direcció de la diàclasi principal és de N45E, i el recorregut total és d’uns  14 metres, aproximadament.




CROQUIS

croquis hort



BIBLIOGRAFIA

GUILLEMOT, JORDI. Traces de Camí (I) La Font de l’Hort. Inèdit. 1997.
Mapa Alpina. Sant Llorenç del Munt. 1971.



CODI CAVITAT

Conca de Les Arenes, l'Obac  /  01 003



ENLLAÇOS

Ruta no.1 La mort a l'edat del Ferro
Vídeo Itinerari no. 1 LA FONT DE L'HORT







{audio autostart}rossinyol.mp3{/audio}