Plana Freda, túnel 1 de la
DOS TÚNELS MÉS PER CONSTRUIR EL PANTÀ DE LA XURIGUERA
INTRODUCCIÓ
El juny de 2025 el Marc Camí descobria i citava per primer cop els túnels (1 i 2) de la Plana Freda - així com també el forn de Pega del Guitart - situats al sector del Guitart de la Muntanya, dins el terme municipal de Terrassa. La magnitud de les cavitats recordaven moltíssim la del conegut túnel del Guitart, amb la notòria diferència que les novetats no estaven excavades en pissarres sinó en paquets de graves amb sorres llim-argiloses. I per acabar-ho de rematar el Marc Camí també descobria les restes d'una canalització que - per proximitat - duria les aigües cap el Pou de Glaç/Cisterna del Guitart. El Quicu Tàpias també hi va fer batuda i va trobar restes de proto-túnels.
Convocats els espeleopringuers, el 13 de juliol de 2025 es feren els croquis dels túnels i també es va fer una batuda per la zona intentant resseguir un possible trajecte i allò més important, mirar d'esbrinar-ne la finalitat. Si bé semblava que els qui coneixien el túnel del Guitart n'establien una correlació directa amb el pantà de la Xuriguera, ningú no semblava tenir idea de la seva finalitat excepte per dir que hauria servit per fer el manteniment de la presa. Així que vam haver d'improvisar possibles explicacions.
D'una banda els dos túnels excavats en graves al lloc anomenat de la Plana Freda alimentaven la idea d'un jaciment de gel que nodrís - amb l'ús de carruatges - l'impressionant pou de glaç del Guitart. D'altra banda assabentats que en algun moment el pou fou convertit en cisterna, també vam temptejar la idea d'una canalització per dur aigua - no tant a la presa de la Xuriguera, idea absurda perquè la presa ja era situada al final dels torrents dels Caus / Xuriguera i no calia desviar-la! sinó - cap a la impressionant cisterna del Guitart (600m cúbics): però cap d'aquestes hipòtesis no acabava d'explicar el possible recorregut dels túnels, ni tampoc l'esforç de caire industrial que requeria l'execució d'una obra semblant...
La recerca a Internet per part del Ramon Suades - amb imatges i mapes inclosos - ha estat la clau de volta per arribar a la següent hipòtesi: per a la construcció de la presa de la Xuriguera es van barrinar i traginar pedres provinents de la Serra de la Pólvora. Prop de la serra de la Pólvora hi havia el forn de calç dels Caus - que devia ser habilitat per a l'ocasió -, forn que gràcies al mapa* del projecte del pantà fou tot seguit localitzat pel propi Marc Camí; per corroborar-ho el Ramon Suades també descobrí senyals de barrinades en aquest sector de la Serra de la Pólvora.
Així doncs la nostra proposta és que els tres túnels foren oberts per traginar en vagonetes aquesta calç així com també - probablement - sorres i pedres, tot i que no deixa de ser curiós que no haguem pogut trobar cap rastre de rails ni de travesses.
Recordem que la presa feia 119 m de llargada i 42 d’alçada màxima, i tenia una capacitat per a més d'un milió de metres cúbics d'aigua; la seva construcció s'inicià el 1898 i s'inaugurà el 1902. 42 anys més tard i després d'uns fortes pluges del mes de febrer de 1944, la presa s'esfondrà amb el seu milió de metres cúbics d'aigua que causaren destrosses materials i vuit morts al seu pas. Sembla ser que l'esfondrament s'hauria produït per la mala qualitat dels materials emprats en la construcció del pantà.
Pel que fa la canalització trobada prop del pou de glaç, podria formar part d'una sèrie d'antigues rases excavades al voltant del pou, per tal de canalitzar i recollir l'aigua dels vessants propers, tal i com ja apuntava A. Ferrando i Roig en la seva descripció del Pou de Glaç del Guitart (1981) quan diu que hi ha "un fossat al voltant del pou per recollir les aigües (...)".
* Arxiu Municipal de Terrassa, fons de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A., 1898
SITUACIÓ
Partint del trencall del Guitart - passada la font de l'Àlber i poc abans del Km5 de la carretera Terrassa-Rellinars -, seguirem la pista i passarem de llarg el trencall del mas, deixant-lo a la nostra esquerra. La pista remunta el vessant esquerre del torrent dels Caus en direcció nord. Finalment travessarem el tàlveg fins que la pista canvia de sentit i gira cap al sudoest. Metres enllà haurem d'estar atents al senyal de cavitat per sortir per un corriol a la nostra esquerra, que ens durà de baixada cap a l'entrada del túnel 1 de la Plana Freda.
El forn de pega del Guitart es troba metres enllà, a la nostra dreta i ben aprop de la pista, just en el punt que la pista és travessada per un xaragall.
El forn de pega del Guitart es troba metres enllà, a la nostra dreta i ben aprop de la pista, just en el punt que la pista és travessada per un xaragall.
DESCRIPCIÓ
La boca est del túnel amida dos metres d'alçada per dos metres d'amplada i mena a un sol conducte de dimensions molt regulars, a excepció feta del sòl de la cavitat, que forma petits promontoris amb materials despresos del sostre. La boca oest és pràcticament idèntica la boca est. El túnel 1 de la Plana freda segueix una direcció N262 i ateny uns 23 metres de recorregut, aproximadament la meitat del recorregut que fa el túnel del Guitart. Prop del tram final en direcció oest, trobem a la paret esquerra dos petits conductes impenetrables, llur origen es deu remuntar a petites circulacions d'aigua anteriors a la construcció del túnel.
Sorprèn que els constructors optéssin per obrir túnels en uns materials tan inestables per comptes de fer-ne rebaixos. Tampoc sabem com s'ho van fer per salvar els torrents que es van trobant en el teòric trajecte, com per exemple el torrent de la font de la Pedra, però sospitem que si disposaven de rails i travesses que muntaven i desmuntaven a pler, com aquell qui posa i treu una bastida, també devien tenir els seus ponts desmuntables.
CROQUIS
CODI CAVITAT
Conca del Torrent de Gaià 02 / 019 (provisional)
Conca del Torrent de Gaià 02 / 019 (provisional)
ENLLAÇOS