Itinerari 13. Marató de Barraques i Casucs 1.3
Aquesta ruta maratoniana discorre per pista i ens descobreix el sector nord de Sant Llorenç Savall des del punt de vista patrimonial de les barraques restaurades i dels casucs abandonats. És una ruta llarga que podeu fer per etapes i també es pot fer en bicicleta o en qualsevol altre vehicle, bo i recordant que no es pot anar a més de 30km/h pel medi natural i que la nostra proposta és per passejar i no pas per guanyar cap competició. La ruta presenta opcions alternatives -una d'emergència per si voleu escurçar-la- o una altra pels qui vulgueu fer camí cap al poble veí de Granera, al Moianès
Itinerari 13. MARATÓ de BARRAQUES i CASUCS
RECOMANACIÓ: porteu un frontal per tal de poder llegir els plafons explicatius que anireu trobant a l'interior de cada barraca restaurada. La major part fan referència a notícies i anecdotari del S.XIX a Sant Llorenç Savall, el segle d'or de la vinya. També us recomanem que a cada visita a una barraca de vinya dipositeu una pedreta entre les juntes de les barraques, tant a dins com a fora, perquè com diu la dita: tota pedra fa paret. I si a més voleu treure nota, podeu afegir un grapat de terra pels lliris. Convé recordar que, sobretot, no pugeu mai damunt una barraca. La ruta és ben assolellada i la podeu fer el mes de novembre
la plaça major de Sant Llorenç savall
De la Plaça Major de Sant Llorenç Savall prendrem el carrer Nou i en farem tot el recorregut fins arribar a la casa del Marquet de l'Era, que és l'ajuntament. Prendrem el carrer de l'esquerra i el seguirem fins al final, passant pel costat de la casa de la Cultura i seguint pel carrer del Vapor i la zona industrial fins al Pont de Les Conques (10'), que travessarem. Seguirem de pujada aquesta pista principal en direcció Ermengol/Salallassera deixant de banda els trencalls de l'esquerra. Quan haurem deixat enrere el tros d'en Pau Agell a Les Oliveretes (en un tram molt recte, avui una finca tancada a la nostra esquerra, dedicada a gossera, 18') passarem per sota de dues línies d'Alta Tensió (20'), referència clau per saber que entrem dins la propietat de l'Ermengol.
Tant l'Ermengol com Salallassera són dues de les finques que estan situades a la part superior del rànquing de parcers a rabassa morta -54 cadascuna- en segona posició i tot just per sota la propietat de La Serra, amb 73 parcers. Són finques que el segle XIX apostaren tots els seus trumfos a l'explotació de la vinya i per això llogaren les terres als pagesos del poble, els rabassaires: durant més d'un segle en van sortir beneficiats però tan aviat com l'epidèmia de la fil·loxera va haver passat, les cases van perdre els respectius llinatges i les masies foren venudes als nous propietaris industrials que ja havien fet la transició cap a nous models de negoci. En molts casos no es tractava d'una simple operació per engrandir patrimoni o prestigi, sinó també una operació econòmica a fi d'explotar les forestes en benefici propi.
la restaurada barraca dels Pujadors, utilitat que faciliva al pagès muntar l'aseEn un tram recte de pista i a la nostra esquerra (21') trobarem la primera de les barraques restaurades, anomenada dels Pujadors perquè a banda i banda de l'entrada hi han sengles lleixes que devien servir al pagès per pujar dalt de l'ase. Aquesta barraca de vinya queda una mica separada de la nostra ruta, uns 3 minuts per arribar-hi. Seguirem pista amunt fins a trobar una cruïlla senyalitzada (23'): nosaltres seguirem per la de la dreta en direcció a Salallassera. En el primer revolt a l'esquerra sortirem per un caminet a la nostra dreta que ens portarà de baixada a la barraca de l'Aranyoner (24'), molt aprop del torrent de Salallassera. Seguint amunt trobarem aviat una altra barraca restaurada a la nostra esquerra, a tocar de la pista: és la barraca de vinya del Camilo (26'), parcer dels segle XX que va aprofitar la construcció de pedra seca del segle anterior. Revolt a l'esquerra on hi passa una línia de mitja tensió (28'). Aviat a la nostra esquerra ens sortirà un trencall de manteniment de la línia elèctrica (29') i que és la OPCIÓ 1 del CAMÍ DE LES TOMBES. Nosaltres seguirem amunt: en un tram força recte trobarem a la nostra dreta i molt aprop de la pista, la restaurada barraca de l'Escudella (32'), una barraca amb caramull al capdamunt de la closca. Seguim en direcció a la casa de Salallassera.
la barraca del Camí de l'Ermita Vella ens vigila de lluny estantSi ens fixem bé a mig aire del carener de la nostra dreta, hi veurem la barraca del Camí de l'Ermita Vella (34'). Arribarem a un arbre de fulla caduca a tocar de la pista: a la nostra esquerra hem de saber trobar un corriol que en uns 10 metres ens durà a la restaurada barraca del Bloc, una construcció molt original que es recolza en un gran roc de conglomerat (37'). Seguim amunt. Arribem a un canyissar i un camp llaurat que són el senyal que abandonem la propietat de l'Ermengol i entrem a la de Salallassera; al lloc surt un trencall a la nostra dreta que ens portaria a l'Ermita Vella i que nosaltres ara no prendrem. La nostra pista revolta a l'esquerra i s'enfila. Quan serem novament sota la línia de mitja tensió, a la nostra esquerra i sota el camí, hi ha la barraca de Salallassera (45'), una barraca molt estimada d'un lligabosc que l'abraça. En un parell de revolts arribarem a una de les barraques gegants del nostre terme: la restaurada barraca del Camí de Salallassera (46'). Contempleu les lloses gegants amb què els pagesos la van bastir. Deixem a la nostra dreta el trencall cap a la casa de Salallassera (47').
Salallassera, l'orígen de la població de Lacera (Sant Llorenç Savall)
De Salallassera hi ha qui diu que es tracta d'una de les masies més antigues de Sant Llorenç Savall entre d'altres coses, pel fet que el topònim integra el terme medieval Lacera, nom amb el qual es coneixia el poble fa cosa d'un milenni. El nom de Sala vol dir casa fortificada i dins el terme també tenim el Saladelafont i Sala de Font Llogari, tots pertanyents a la Parròquia de St Feliu de Vallcàrcara. La casa estigué inicialment vinculada al monestir de Sant Llorenç del Munt.
Salallassera, l'orígen de la població de Lacera (Sant Llorenç Savall)De Salallassera hi ha qui diu que es tracta d'una de les masies més antigues de Sant Llorenç Savall entre d'altres coses, pel fet que el topònim integra el terme medieval Lacera, nom amb el qual es coneixia el poble fa cosa d'un milenni. El nom de Sala vol dir casa fortificada i dins el terme també tenim el Saladelafont i Sala de Font Llogari, tots pertanyents a la Parròquia de St Feliu de Vallcàrcara. La casa estigué inicialment vinculada al monestir de Sant Llorenç del Munt.
Estarem atents perquè ben aviat a la nostra dreta podrem fer una drecera pels qui aneu a peu, passant per una altra barraca, la de la vinya de cal Ànima -sense restaurar- que presumim que era del Francesc Gotés de Cal Ànima, l'enterramorts del poble que solia treballar amb pedres de mida gran. Si seguim amunt el corriol ens portarà al llom d'un carener que, si el seguim en direcció nord, ens portaria a la pista a l'alçada del primer Casuc, cal Llop. Damunt el Casuc, una bassa antincendi. Si seguim la pista uns 100 metres a la nostra dreta trobaríem a peu de camí la barraca dels Casucs, una barraca que s'ha conservat intacta, fins i tot la terra de la coberta. Els que aneu amb vehicle o havíeu seguit la pista a peu, fareu una sèrie de revolts i torrenteres, per sota de cal Mesquita, fins a trobar una cruïlla (1h): haureu de prendre la pista de la dreta que, més endavant puja ben decidida costa amunt, amb vistes al Casuc del Vilet. En trobar un segon trencall (1h 8') i si voleu visitar els Casucs de cal Mesquita amb les seves tines de vi, i més enllà cal Llop i la seva barraca -tot a peu de pista-, haureu d'anar cap a la vostra dreta. En qualsevol cas, i per continuar el trajecte, haureu de recular pel mateix camí que haureu fet i tornar fins aquest punt i seguir rectes cap al nord, en direcció al Casuc del Vilet (1h 16').
El Vilet, probablement el més antic dels casucs
Avui la designació 'casucs' a Sant Llorenç Savall fa referència a les cases enrunades de Cal Llop, Cal Mesquita i Cal Vilet, però fa la impressió que deuen ser denominacions recents, del segle XX, perquè no les trobes a cap document del segle XIX i sí en canvi trobes el terme genèric Casucs per a designar fins a cinc cases al sector dels Fondos, llurs propietaris eren de cognom Sellarès, Salvó, Manyosa, Roca, Sala o el mateix Salallassera. Aquests dos darrers cognoms ens fan pensar si aquests Casucs, molt adaptats a les necessitats del cultiu de la vinya, no van ser anteriors -a tot estirar- al segle XVII, i si foren una aposta de la casa mare - Salallassera- que davant la puixança del cultiu de la vinya, hauria dividit l'extensa propietat entre els seus descendents. El 1854 els Casucs -talment com les grans masies- també tenien parcers -tots forasters- i devien fer ús de les tines que encara es conserven adosades a les ruïnes dels Casucs.
La casa conserva en una de les estances, part del trull d'oli, i a l'interior un forn de pa i al costat de tramuntana dues tines quadrades. Seguint la pista trobarem unes fites a la nostra esquerra que ens indiquen que a 30 metres trobaríem la barraca restaurada del Camí del Vilet (1h 21'). Si Continuem pista avall arribarem a un tram de torrent amb un bosc que el 2003 no es va arribar a cremar del tot: aquest sector, inserit dins la propietat de Salallassera, pertany al mas de l'Òssul (de Granera) i és possible que la clotada fos coneguda temps enrere com el Sot del Llangardaix. Quan serem a la base d'aquest torrent, sortirem per un caminet que passa a frec d'un gran bloc de conglomerat. Pujarem un parell de feixes a la nostra esquerra fins a trobar una altra barraca restaurada i molt singular: la barraca de l'Arc (1h 24'), l'única construcció llorençana amb un llindar fet amb un arc de pedres. Poc abans d'arribar a la barraca i a la nostra dreta hi ha una OPCIÓ de SORTIDA per anar cap a GRANERA, seguint un corriol que travessa trams empedrats i marges de gran bellesa, visitant gairebé al capdamunt la Font dels Fondos i el cupot dels Fondos i poc més amunt, passant a frec d'un forn de calç. Poc més enllà trobareu el forn de calç i entrareu en terme municipal de Granera. Per arribar al poble haureu de passar a llevant del Serrat del Coronell i enfilar el Serrat dels Planot fins a trobar l'ermita de Santa Cecília.
Nosaltres seguirem la Marató per la pista principal i en menys de dos minuts (1h 26') trobem una altra barraca restaurada a peu de pista: la barraca de l'Òssul, bastida amb uns gresos grisos, diferents a la majoria de materials emprats al nostre terme. En menys de dos minuts sortirem d'un revolt per la nostra esquerra, a trobar una barraca restaurada que domina visualment la regió: la barraca dels Fondos (1h 28'). Davant per davant d'aquesta barraca, al carener i seguint un tram de rocater, encara podreu trobar visualment una altra barraca restaurada.
De la barraca dels Fondos estant podem veure la barraca del torrent del Cardabosc, també restaurada
Continuant per la pista principal que ara fa una mica de pujada, aviat trenca a l'esquerra per tot seguit fer una baixada suau que desemboca en una altra illa enmig de la gran propietat de Salallassera: la barraca doble de cal Cusí (1h 32') que, segons les escriptures, estava situada al lloc conegut com Cardabosc dels Fondos. Es tracta d'una de les 3 barraques dobles de St Llorenç Savall que, després de l'incendi de 2003 fou restaurada i modernitzada amb materials de nova construcció. Reprenent la pista acabem pujant a un collet que és la divisòria entre les propietats de l'Ermengol i Salallassera, passant pel costat mateix de la bassa antincendis de l'Ermengol (1h 36') i arribant a una important cruïlla: la pista de la dreta ens menaria a Granera via Roc del Cornut i el Coll de Traens (és el Camí de Granera), la del mig ens menaria a l'ermita de St Feliu de Vallcàrcara i és la que nosaltres seguirem. La de l'esquerra és la OPCIÓ 3 o SORTIDA D'EMERGÈNCIES pels que vulgueu tancar abans el cercle i tornar més d'hora cap al poble, via l'Ermengol.
El Roc del Cornut és la punta rocosa de cinglera que separa els Fondos de Salallassera del vessant de l'Hostal del Llop, de l'Ermengol. Pel què sembla el Roc del Cornut es va esllavissar i ja no és el què era: una llegenda que explicava que Santa Cecília apedregà Sant Climent com una forma peculiar de trencar la seva relació. Des d'aleshores, els vilatans i vilatanes que volien endevinar quan es casarien, llençaven pedres damunt el roc: segons el nombre de llençaments, si per fi la pedra llençada romania en equilibri, aquell seria el nombre d'anys que faltaven per casar-se.
l'ermita de St Feliu de Vallcàrcara, també coneguda com St Feliuet
El Vilet, probablement el més antic dels casucsAvui la designació 'casucs' a Sant Llorenç Savall fa referència a les cases enrunades de Cal Llop, Cal Mesquita i Cal Vilet, però fa la impressió que deuen ser denominacions recents, del segle XX, perquè no les trobes a cap document del segle XIX i sí en canvi trobes el terme genèric Casucs per a designar fins a cinc cases al sector dels Fondos, llurs propietaris eren de cognom Sellarès, Salvó, Manyosa, Roca, Sala o el mateix Salallassera. Aquests dos darrers cognoms ens fan pensar si aquests Casucs, molt adaptats a les necessitats del cultiu de la vinya, no van ser anteriors -a tot estirar- al segle XVII, i si foren una aposta de la casa mare - Salallassera- que davant la puixança del cultiu de la vinya, hauria dividit l'extensa propietat entre els seus descendents. El 1854 els Casucs -talment com les grans masies- també tenien parcers -tots forasters- i devien fer ús de les tines que encara es conserven adosades a les ruïnes dels Casucs.
La casa conserva en una de les estances, part del trull d'oli, i a l'interior un forn de pa i al costat de tramuntana dues tines quadrades. Seguint la pista trobarem unes fites a la nostra esquerra que ens indiquen que a 30 metres trobaríem la barraca restaurada del Camí del Vilet (1h 21'). Si Continuem pista avall arribarem a un tram de torrent amb un bosc que el 2003 no es va arribar a cremar del tot: aquest sector, inserit dins la propietat de Salallassera, pertany al mas de l'Òssul (de Granera) i és possible que la clotada fos coneguda temps enrere com el Sot del Llangardaix. Quan serem a la base d'aquest torrent, sortirem per un caminet que passa a frec d'un gran bloc de conglomerat. Pujarem un parell de feixes a la nostra esquerra fins a trobar una altra barraca restaurada i molt singular: la barraca de l'Arc (1h 24'), l'única construcció llorençana amb un llindar fet amb un arc de pedres. Poc abans d'arribar a la barraca i a la nostra dreta hi ha una OPCIÓ de SORTIDA per anar cap a GRANERA, seguint un corriol que travessa trams empedrats i marges de gran bellesa, visitant gairebé al capdamunt la Font dels Fondos i el cupot dels Fondos i poc més amunt, passant a frec d'un forn de calç. Poc més enllà trobareu el forn de calç i entrareu en terme municipal de Granera. Per arribar al poble haureu de passar a llevant del Serrat del Coronell i enfilar el Serrat dels Planot fins a trobar l'ermita de Santa Cecília.
Nosaltres seguirem la Marató per la pista principal i en menys de dos minuts (1h 26') trobem una altra barraca restaurada a peu de pista: la barraca de l'Òssul, bastida amb uns gresos grisos, diferents a la majoria de materials emprats al nostre terme. En menys de dos minuts sortirem d'un revolt per la nostra esquerra, a trobar una barraca restaurada que domina visualment la regió: la barraca dels Fondos (1h 28'). Davant per davant d'aquesta barraca, al carener i seguint un tram de rocater, encara podreu trobar visualment una altra barraca restaurada.
De la barraca dels Fondos estant podem veure la barraca del torrent del Cardabosc, també restauradaContinuant per la pista principal que ara fa una mica de pujada, aviat trenca a l'esquerra per tot seguit fer una baixada suau que desemboca en una altra illa enmig de la gran propietat de Salallassera: la barraca doble de cal Cusí (1h 32') que, segons les escriptures, estava situada al lloc conegut com Cardabosc dels Fondos. Es tracta d'una de les 3 barraques dobles de St Llorenç Savall que, després de l'incendi de 2003 fou restaurada i modernitzada amb materials de nova construcció. Reprenent la pista acabem pujant a un collet que és la divisòria entre les propietats de l'Ermengol i Salallassera, passant pel costat mateix de la bassa antincendis de l'Ermengol (1h 36') i arribant a una important cruïlla: la pista de la dreta ens menaria a Granera via Roc del Cornut i el Coll de Traens (és el Camí de Granera), la del mig ens menaria a l'ermita de St Feliu de Vallcàrcara i és la que nosaltres seguirem. La de l'esquerra és la OPCIÓ 3 o SORTIDA D'EMERGÈNCIES pels que vulgueu tancar abans el cercle i tornar més d'hora cap al poble, via l'Ermengol.
El Roc del Cornut és la punta rocosa de cinglera que separa els Fondos de Salallassera del vessant de l'Hostal del Llop, de l'Ermengol. Pel què sembla el Roc del Cornut es va esllavissar i ja no és el què era: una llegenda que explicava que Santa Cecília apedregà Sant Climent com una forma peculiar de trencar la seva relació. Des d'aleshores, els vilatans i vilatanes que volien endevinar quan es casarien, llençaven pedres damunt el roc: segons el nombre de llençaments, si per fi la pedra llençada romania en equilibri, aquell seria el nombre d'anys que faltaven per casar-se.
l'ermita de St Feliu de Vallcàrcara, també coneguda com St FeliuetSeguint la pista central aviat trobarem el trencall a la dreta que mena al sector de l'Hostal del Llop; però si voleu visitar abans l'ermita tan sols heu de seguir la pista uns 10 minuts pel carener i trobareu l'ermita. Després haureu de refer el tros.
La pista de l'Hostal del Llop inicialment fa baixada, travessa una torrentada i més enllà, a la nostra esquerra i sota mateix del camí, trobarem la barraca restaurada del Càdec (1h 42'), arbust que es troba davant mateix de l'entrada a la construcció. Aquesta barraca conserva un finestró i/o possible sortida de fums. Seguint pocs metres enllà, ara a la nostra dreta, trobarem a uns deu metres la rehabilitada barraca del Llop (1h 44'), una petita barraca de vinya bastida sobre terra, sense fonaments. Per damunt d'aquesta barraca, sobre la cinglereta i seguint un corriolet que també ens duria a la pista de Granera, encara hi ha una altra barraca allunyada dels camins: la restaurada barraca del Coll de Traens.
Seguint la pista un parell de minuts més (1h 47') i a la nostra dreta, a uns quaranta metres, trobem la barraca del Grill; cal fer notar que damunt mateix d'aquesta barraca hi ha encara una altra barraca restaurada -la barraca de la Lloba - per arribar-hi cal trobar un trencallet metres més al sud de la pista. Ho deixem per als més experimentats buscadors de barraques, però poc abans de la pronunciada baixada que ve a continuació, a la nostra dreta, hi ha una barraca de vinya completament excavada a la terra; si trobeu una llauna d'oli abandonada, és que sou molt, molt aprop!
Barraca de la Terra, enginy i estalvi del pagès llorençà
Els primers documents que parlen de l'Ermengol daten del segle XIV i la casa pertanyia a la Parròquia de St Feliu de Vallcàrcara, sufragània de la de Sant Llorenç Savall. Aquesta parròquia abastava els masos propers del Galí, cal Comas, els Casucs, Salallassera, cal Blanc, el Vilardell, Vilatersana i també alguns masos de l'altra banda del riu Ripoll com ara el Genescà, Saladelafont, el Mas Balumí i fins i tot Agramunt, a la Vall d'Horta. La major part d'aquests grans propietaris hi batejaren els seus nadons i alguns es feren enterrar a l'ermita, fins ben entrat el segle XIX. Sembla ser que l'ermita original -més antiga i amb referències escrites del s.XI- estava emplaçada al carener que separa les propietats de l'Ermengol i el Vinardell. El cenobi estava dedicat als Sants Cosme i Damià, però amb el pas del temps fou paulatinament abandonada - el 1365 no tenia rector- s'enrunà i fou construïda una de nova (s.XVI) a l'antiga rectoria, a tocar de cal Comas i l'Ermengol, i dedicada a la Mare de Déu de l'Ajuda. La nova església de Sant Feliu és un temple romànic d'una nau amb capelles adossades formant creuer, sense decoracions externes i de línies austeres.
La pista de l'Hostal del Llop inicialment fa baixada, travessa una torrentada i més enllà, a la nostra esquerra i sota mateix del camí, trobarem la barraca restaurada del Càdec (1h 42'), arbust que es troba davant mateix de l'entrada a la construcció. Aquesta barraca conserva un finestró i/o possible sortida de fums. Seguint pocs metres enllà, ara a la nostra dreta, trobarem a uns deu metres la rehabilitada barraca del Llop (1h 44'), una petita barraca de vinya bastida sobre terra, sense fonaments. Per damunt d'aquesta barraca, sobre la cinglereta i seguint un corriolet que també ens duria a la pista de Granera, encara hi ha una altra barraca allunyada dels camins: la restaurada barraca del Coll de Traens.
Seguint la pista un parell de minuts més (1h 47') i a la nostra dreta, a uns quaranta metres, trobem la barraca del Grill; cal fer notar que damunt mateix d'aquesta barraca hi ha encara una altra barraca restaurada -la barraca de la Lloba - per arribar-hi cal trobar un trencallet metres més al sud de la pista. Ho deixem per als més experimentats buscadors de barraques, però poc abans de la pronunciada baixada que ve a continuació, a la nostra dreta, hi ha una barraca de vinya completament excavada a la terra; si trobeu una llauna d'oli abandonada, és que sou molt, molt aprop!
Barraca de la Terra, enginy i estalvi del pagès llorençàDesprés del baixador trobarem a la nostra esquerra un trencall de manteniment de les línies de mitja tensió que uneixen les cases de Vilatersana i el Galí: si seguim aquest trencall i a uns cinquanta metres trobarem una altra barraca de vinya a la nostra dreta, una construcció insígnia que domina el paisatge i que està situada al bell mig d'un gran rocater pelat: la barraca restaurada de l'Escolopendra (1h 52') . Si encara volem transitar un tram per sota mateix dels pals de mitja tensió, al tercer pal de fusta i a la nostra esquerra trobaríem la restaurada barraca de la Portalada, la construcció de pedra seca amb l'entrada més alta -1m60cm- de tot el terme i també la barraca datada més antiga. Tornem a la pista principal, revoltem a l'esquerra i passem per sota la línia de mitja tensió: si sortim de la pista i seguim la línia elèctrica costa amunt, trobarem la barraca dels Pals de Mitja Tensió (1h 54'). Es tracta d'una barraca singular pel què fa als dos blocs que presideixen l'entrada. La pista acaba de davallar i ara fa una bona remuntada, passant pel costat mateix de la barraca de la Font de St Miquel (1h 58') la darrera barraca construïda pel grup local de pedra seca abans de la pandèmia (2020); passada aquesta construcció ens endinsarem a la propietat del Galí. Travessarem la fondalada de la font de Sant Miquel i cap al final d'un tram de pista molt recte, el camí fa un lleuger descens i passa pel costat de la restaurada barraca dels Muntants (2h 6'), amb una de les entrades més originals de tot el terme i una obra d'art pel què fa la tècnica de pedra seca; ho podreu apreciar si entreu a l'interior: entre les juntes tan ben encaixades no hi cap ni un full de paper!
una de les dues basses de cal Llogari
La pista aviat va de baixada, travessa un torrent i a la nostra esquerra trobarem un trencall que mena a les basses i la Font de Cal Llogari (2h 12'), una surgència activa que aprofita una important fractura geològica i que avui podem assegurar que és el verdader origen del riu Ripoll. Als qui us desplaceu amb vehicle o bicicleta, aquest és el vostre punt i final del trajecte: haureu de seguir pista enllà i riu amunt, com si anéssiu al Galí, i prendre el primer trencall a l'esquerra, desembocant a la carretera de Sant Llorenç Savall-Monistrol (B-124) a l'alçada aproximada del kilòmetre 23.
Per als qui aneu a peu, de la bassa que hi ha davant mateix de la font, baixarem unes escales i seguirem pel vessant esquerre del riu Ripoll, trobant la pista (2h 15') que seguirem. Més endavant deixarem a la nostra dreta el discret trencall (2h 22') del corriolet que mena al Gorg de Vilatersana, la primera piscina natural que forma el riu. Pocs metres més enllà (2h 23') i a la nostra esquerra trobarem a uns 30 metres de distància, la barraca restaurada de la Carena Gran, una de les dues úniques barraques localitzades en terrenys de Vilaterçana. Metres enllà deixarem la pista per sortir a la nostra dreta (2h 24'), sota unes torres de mitja tensió, davallant per ficar-nos gairebé a la llera del Ripoll, per on continua el corriol. Passarem per sota d'una línia d'alta tensió i arribarem a la pista i al pont de Vilatersana/Ermengol (2h 31'). Seguirem la pista uns metres i la deixarem sortint per la nostra dreta i seguint el camí indicat pel costat del riu Ripoll. Deixarem a la nostra dreta caminets de finques particulars. Si parem atenció, a la nostra dreta trobarem la restaurada barraca del Niu (2h 34'), una barraca gran que encara manté la porta de fusta de la darrera època de la vinya. Seguim el camí empedrat que abans havia estat completament malmès pel pas indiscriminat de motos i bicicletes i que avui (febrer 2023) ha estat novament arranjat per l'empresa Naturalea. Creuarem el Torrent Bo (2h 36') per un pont de pedra seca restaurat al costat del qual hi ha el Pou de l'Infern, i passarem de llarg una cruïlla (2h 37') bo i seguint la direcció del riu, travessant els Camps d'en Lluís, amb una barraca feta d'obra al bell mig dels camps, fins arribar-nos a la cruïlla de l'Ermengol/Salallassera (2h 42'). Creuarem el pont de Les Conques (2h 43') i retornarem al poble per la zona industrial del Vapor.
La pista aviat va de baixada, travessa un torrent i a la nostra esquerra trobarem un trencall que mena a les basses i la Font de Cal Llogari (2h 12'), una surgència activa que aprofita una important fractura geològica i que avui podem assegurar que és el verdader origen del riu Ripoll. Als qui us desplaceu amb vehicle o bicicleta, aquest és el vostre punt i final del trajecte: haureu de seguir pista enllà i riu amunt, com si anéssiu al Galí, i prendre el primer trencall a l'esquerra, desembocant a la carretera de Sant Llorenç Savall-Monistrol (B-124) a l'alçada aproximada del kilòmetre 23.
Per als qui aneu a peu, de la bassa que hi ha davant mateix de la font, baixarem unes escales i seguirem pel vessant esquerre del riu Ripoll, trobant la pista (2h 15') que seguirem. Més endavant deixarem a la nostra dreta el discret trencall (2h 22') del corriolet que mena al Gorg de Vilatersana, la primera piscina natural que forma el riu. Pocs metres més enllà (2h 23') i a la nostra esquerra trobarem a uns 30 metres de distància, la barraca restaurada de la Carena Gran, una de les dues úniques barraques localitzades en terrenys de Vilaterçana. Metres enllà deixarem la pista per sortir a la nostra dreta (2h 24'), sota unes torres de mitja tensió, davallant per ficar-nos gairebé a la llera del Ripoll, per on continua el corriol. Passarem per sota d'una línia d'alta tensió i arribarem a la pista i al pont de Vilatersana/Ermengol (2h 31'). Seguirem la pista uns metres i la deixarem sortint per la nostra dreta i seguint el camí indicat pel costat del riu Ripoll. Deixarem a la nostra dreta caminets de finques particulars. Si parem atenció, a la nostra dreta trobarem la restaurada barraca del Niu (2h 34'), una barraca gran que encara manté la porta de fusta de la darrera època de la vinya. Seguim el camí empedrat que abans havia estat completament malmès pel pas indiscriminat de motos i bicicletes i que avui (febrer 2023) ha estat novament arranjat per l'empresa Naturalea. Creuarem el Torrent Bo (2h 36') per un pont de pedra seca restaurat al costat del qual hi ha el Pou de l'Infern, i passarem de llarg una cruïlla (2h 37') bo i seguint la direcció del riu, travessant els Camps d'en Lluís, amb una barraca feta d'obra al bell mig dels camps, fins arribar-nos a la cruïlla de l'Ermengol/Salallassera (2h 42'). Creuarem el pont de Les Conques (2h 43') i retornarem al poble per la zona industrial del Vapor.
OPCIÓ 1 EL CAMÍ DE LES TOMBES
Segons Ferrando i Roig al carener de Salallassera hi ha més d'una vintena d'enterraments pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (s.IV-X). Construïdes amb lloses de gresos vermells i orientades de llevant a ponent, la tipologia és idèntica a les trobades a Coll d'Eres, els Òbits o can Robert - per citar-ne algunes del Parc Natural- la qual cosa suggereix que podien ser tombes visigòtiques (aprox s.VII). Alguns dels enterrats foren infants i la majoria de tombes semblen haver estat espoliades. No hem sentit a parlar de cap treball prospectiu arqueològic al lloc.
Una de les sepultures visigòtiques
Segons Ferrando i Roig al carener de Salallassera hi ha més d'una vintena d'enterraments pertanyents a l'Alta Edat Mitjana (s.IV-X). Construïdes amb lloses de gresos vermells i orientades de llevant a ponent, la tipologia és idèntica a les trobades a Coll d'Eres, els Òbits o can Robert - per citar-ne algunes del Parc Natural- la qual cosa suggereix que podien ser tombes visigòtiques (aprox s.VII). Alguns dels enterrats foren infants i la majoria de tombes semblen haver estat espoliades. No hem sentit a parlar de cap treball prospectiu arqueològic al lloc.
Una de les sepultures visigòtiquesAquesta pista fa un trencall a la dreta i comença a enfilar-se: abans d'arribar al proper revolt, a la nostra esquerra surt un corriol que ens duria a la barraca Reparada, una barraca restaurada pel Grup de Pedra Seca i que abans també ho havia estat pel parcer, que va haver de fer una segona paret per tal d'assegurar la llinda que se'ls havia esquerdat. Tornant a la pista tot seguit fa un revolt a la dreta i segueix pujant el llom del carener: trobarem aviat un arbre de fulla caduca, a la dreta del qual trobarem la rehabilitada barraca dels Visigots. La pista continua i poc abans d'enfilar el tram on hi han les tombes visigòtiques, a la dreta trobem un corriol que planeja i que seguirem una trentena de metres i deixarem per davallar cap a la nostra dreta, fins a la tercera i última barraca del sector: la barraca de les Tombes, una curiosa barraca on els muntants semblen haver estat substrets d'alguna construcció anterior i amb alguna altra funció. El darrer tram per arribar-hi cal desgrimpar una petita cinglereta. Prop de la barraca i entre la malesa, s'oculta un xupet, lloc on en la darrera època del cultiu de la vinya es preparava l'anomenat "caldo bordelès", una mixtura amb la qual es ruixava la vinya per tal de protegir-la de malúries. Per connectar amb Salallassera només cal continuar pel carener, travessant les tombes, fins arribar-nos al trencall de la casa de Salallassera que us hem indicat al relat inicial d'aquesta Marató.
OPCIÓ 2 SORTIDA D'EMERGÈNCIES DE L'ERMENGOL
La primera cita d'aquesta masia de la parròquia de St Feliu de Vallcàrcara data de 1328, i la nissaga dels Ermengol - al llarg dels segles deformada pels escrivents i convertida en A-rmengol- es mantingué fins a les primeries del segle XX, quan la ruïna causada per la fil·loxera obligà la venda de la propietat a forasters, com gairebé la majoria de masies que apostaren fortament pel conreu de la vinya.
La pista revolta a l'esquerra i davalla. A mitja davallada, a la nostra esquerra i apartada uns 50 metres, trobarem la restaurada barraca de l'Olleta, una reconstrucció que proveí força material de cuina, una altra activitat molt freqüent a l'interior de les barraques de vinya. A llevant d'aquesta barraca també es pot anar a trobar una altra barraca restaurada i que podem veure mirant cap al sud, és la barraca del Cimal. Tot i que no hi ha corriol obert, per arribar-hi passaríem abans per un rocater que fa de collet i també de divisòria entre les propietats de l'Ermengol i Salallassera. A banda de la barraca del Cimal, d'aquest collet també podem transitar per un rocater molt net a la nostra esquerra, que ressegueix la cara obaga del carener i a on també trobarem la restaurada barraca del torrent de Cardabosc, construcció que ja havíem vist de lluny estant, des de la barraca dels Fondos. Retornant a la pista principal davallarem i passarem pel costat mateix de la barraca del Camí de l'Ermengol, a frec d'un pastor elèctric.
la restaurada barraca de vinya de l'ErmengolLa pista continua davallant i fa un pronunciat revolt a la dreta, trobant pedra nua als nostre pas. Al costat mateix d'aquest paviment rocós, trobem la restaurada barraca de l'Ermengol, amb vistes directes a la casa homònima. Seguint la pista deixem un trencall a l'esquerra i anem a trobar un altra trencall a la dreta que ens duria a la casa i que no prendrem. Passarem a frec d'una bassa i a una cinquantena de metres més avall a la nostra esquerra i per damunt el nostres caps, una barraca enrunada amb una llinda partida que es resisteix a caure. El camí revolta a la dreta, i travessa un xaragall per sota els camps llaurats: altra volta per damunt el camí i a la nostra dreta, una grossa barraca enrunada. Arribarem fins la cruïlla de Salallassera i refarem el camí cap a les Conques, de tornada cap al poble.
Esperem que amb aquesta ruta haureu gaudit de la tasca de restauració de les barraques de vinya que venim fent el Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall, bo i fruint d'un paisatge llorençà que es va refent de l'incendi de 2003 i del qual també mirem de refer-ne la memòria.
NOTA sobre els temps orientatius- mesurats anant a peu i sense aturades.
CROQUIS DE L'ITINERARI
Part 1 i final. De Les Conques cap a Salallassera i retorn pel Riu Ripoll
Part 2. Els Fondos i l'Ermengol
Part 3. El Galí, Vilatersana i el Ripoll
Part 4. Cap a Granera
BIBLIOGRAFIA
FERRANDO i ROIG, Antoni EL PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC. Ed. El Pot, Sabadell. 1983.
VERGÉS i SOLÀ, Lluís. FORANIES I ALTRES COSES DE SANT LLORENÇ SAVALL. 1971
CASALS i SUADES, Miquel & VICENS I LLAURADÓ, Albert. EL VESSANT DESCONEGUT DE SANT LLORENÇ DEL MUNT. Ed Farell, 2003. Al llibre es descriuen dos itineraris (7 i 8), "Per les terres del Nord" i "Les Masies de Vallcàrcara" que sumades són pràcticament la nostra Marató.
{play}images/stories/mp3/portada.mp3{/play}
{play}images/stories/mp3/portada.mp3{/play}
Comentaris
Et felicito