Itinerari 6. Les coves d'en Boixader 1.0

 
Ruta 100% fora de camí que us passejarà pel vessant dret del torrent de la Fontfreda, bo i visitant les cavitats només conegudes del ja desaparegut Joan Boixader, membre del Club Muntanyenc de Terrassa (CMT). Itinerari ombrívol ideal per fer en plena canícula d'estiu i que acaba visitant la coneguda Fontfreda. El juliol pot ser un bon mes per fer aquesta caminada.

 
 
Itinerari 6.    LES COVES D'EN BOIXADER
 
 
 
 
 
Joan Boixader, era fill d'en Rossendo Boixader, un dels dos germans que fèien de masovers del mas de La Mata d'ençà els anys quaranta i anys abans amb el seu pare. Sí, ho heu endevinat, deixarem el vehicle al coll del Cagarro (antigament conegut com coll d'Estenalles) i pujarem per la pista de La Mata. Aquests cedres que veieu a banda i banda foren plantats pels Boixader fa més de cinquanta anys i, quan més recentment en volgueren plantar algun que havia mort, els del Parc els ho van impedir. On s'és vist que es deixi plantar un arbre en un parc natural? La direcció del Parc és més partidària de cavar i plantar cagarros, que sembla que els plau més als sentits i també a les nostres butxaques. En Joan Boixader era membre del CMT i company de fatigues del també infatigable recercador del Club Muntanyenc, en Jaume Claverí. Ambdós van centrar els seus esforços a l'àrea de Sant Llorenç, resseguint molts cops les cavitats conegudes pel Rossendo de quan havia fet de masover. Passarem per la bassa de La Mata i seguirem amunt fins a trobar el coll de la Vergonya (abans alguns el coneixien com el coll del Vent), un magnífic alzinar que recentment ha servit d'escenari per cometre el crim de fer-hi un abocador de runa, una altra de les aficions inconfesables d'algun directiu del Parc. Tombarem a la dreta, seguint el vessant oest d'aquest infame abocador clausurat i convertit en feixes remogudes. Per aquest costat es dibuixa un carener petit que desemboca al torrent de la  Fontfreda.  Passarem pel costat d'uns ferros de formigó que temps enrere fèien de  tancat per algun experiment secret. Seguim baixant i travessem antigues feixes avui recobertes de bosc. No ens apartem gaire del llom carener. Abans d'arribar a la part final d'aquest carener, ens situarem damunt la línia carenera, dins el bosc. Hem de trobar un roure mort: el  monumental Roure Sec. Poc abans, uns metres més cap el sud,  també podrem trobar un imponent exemplar de pi blanc, aquest cop viu.  A partir d'aquí, i acostant-nos a la cinglera pel costat oest, ja podrem veure la gran boca de la cova del Roure Sec. Seguim el fil de la cinglera fins a trobar la primera canal dreta, per on baixarem, inicialment en direcció oposada a l'entrada de la cova. Aquesta rampa arran de cinglera forma, a mig camí,  dos petits forats de poca importància. Una vegada a peu de cinglera, la seguirem en direcció sud fins a trobar la primera cavitat de la ruta.  A l'entrada veureu la pintada en blau que jo no m'havia esperat trobar. Algú se m'havia avançat aquí. "GES" són les inicials del Grup Espeleològic del CMT. Jo no vaig arribar a conèixer mai el Joan en persona. Va ser a partir d'aquestes troballes que vaig contactar amb el seu company Claverí, qui més tard i després de parlar amb el Joan, em va confirmar l'autoria d'aquestes senyalitzacions a les cavitats que ell tampoc no coneixia. La cova del Roure Séc és això que veieu: una sola galeria de més de tres metres d'alçada amb algunes colades i un foradet penjat. Seguirem arranats a la cinglera i en la mateixa direcció sud.
 


Ben aviat ens toparem amb una balma d'escasses dimensions, però també senyalitzada pel Joan: la balma (bauma) del Roure Sec. Una vegada en Joan Boixader va sorprendre l'amic Ramon Suades un dia de juliol de 2007, quan anava perdut a la recerca del petit i poc conegut avenc de la Quintana de Sant Jaume - ep noi, què busques per aquí?- li va dir. El Ramon li va respondre l'avenc que li havien dit que era aprop de l'avenc de Sant Jaume. El Joan va somriure i va dir 'home, aprop sí, però al costat no' i va acompanyar-lo fins l'avenc que molts anys enrere, els havia estat indicat pel seu pare, Rossend, veient  llavors que pel foradet de la Quintana, s'escolava un bastó sencer. Nosaltres travessarem el xaragall i entrarem dins una espessa boixeda que ens separa momentàniament de les parets. El proper xaragall l'haurem de remuntar. Primer trobarem a la nostra dreta una canaleta que ens convida a sortir però nosaltres ni cas. La cova del Tronc Sec és  uns metres més  amunt, a les parets del cingle,  en un ressalt de roca. Aquest cop el nom no fa referència al malaguanyat Roure Sec, sinó a les restes d'un tronc d'alzina que va anar a crèixer i morir en un pam de terra a la paret. La cavitat continua pel forat on us haureu d'estirar si és que voleu visitar alguna cosa. Just fins aquesta cova va acompanyar el Joan Boixader al nouvingut visitant curiós, guiant-lo desinteressadament per uns llocs que el Ramon no hauria esperat trobar. Quan el Ramon retratava els llocs, el Joan, molt discretament, eludia la càmera. Tal com relata el mateix Ramon ' a la tornada es va fer tard i em vaig oferir a acompanyar-lo fins a Terrassa on vam veure una cervesa i li vaig preguntar si podíem quedar un altre dia, em va respondre amb un 'bueno' però sense massa interès. Ara m'empenadeixo de no ser més insistent, segurament tenia molt a compartir i jo no vaig saber entendre-ho'. Baixarem de nou el xaragall que hem pujat, i seguirem en direcció sud, trobant un rocater que s'endinsa en un altre xaragall. En aquest punt no es pot continuar a la mateixa alçada. Hi ha un mirador  força aeri des d'on es poden veure els plàtans que envolten la Fontfreda. Pujarem el xaragall, aquest cop seguint la canaleta que també ens convida a sortir del lloc. En aquesta canal podem admirar un bonic exemplar de boix grèvol, que pren les mides d'un arbre. A mitja alçada i a la nostra dreta aviat trobarem dues cavitats de collita pròpia: primer la foradada de la Font Freda, curiós passadís que ens aboca al torrent de la Font Freda i a una petita balma suspesa al buit. Seguint la canal amunt trobem a la nostra dreta la Gola del Llop, una boca oberta i amenaçant amb els seus ullals de formacions, però que mai no t'empassa més enllà de la boca perquè aviat se li acaba la gana.
 


A partir d'aquí tenim dues opcions: o bé reculem la canaleta a peu de cingle, més avall del mirador, i seguim les parets en direcció sud o bé acabem de pujar la canaleta on ens trobem ara fins a dalt i repassem la cinglera fins a trobar, enmig d'un fressat bruguetar, el punt assenyalat amb fites a les branques, per on cal fer un descens pronunciat i recular uns metres cap al nord fins a trobar un senyals blaus a peu de cingle. Pocs mesos més tard de l'encontre amb el Ramon, en Joan Boixader moria sol i de forma sobtada al llit de casa seva. Segons en Quim Solbas, amb qui van fer algunes sortides plegats fins unes semanes abans del seu traspàs, el Joan no estava fi i amb prou feines menjava res anant d'excursió Si heu seguit per baix, en seguir la base de la cinglera ara passarem trams una mica més bruts, però hem de mirar de mantenir la mateixa cota, aproximadament, i arribar-nos fins la base d'un estrat de sorrenca on, si encara hi és, hi ha un sorprenent senyal pintat amb dues fletxes blaves en diagonal, assenyalant una esquerda que fa de passadís i per on caldrà pujar si es vol trobar la sorpresa final. La llista de cavitats que el Joan i seu pare van donar a conèixer i/o van explorar per primera cop seria molt feixuga, però per citar-ne algunes més de les ja mencionades, hi ha els avencs del Pi Pla, del Pla dels Ginebrons, del Bisbe, Morral del Llop, Sendo, can Garrigosa, Riera Seca, Canal del Bisbe, Mas de l'Espluga etc i fins i tot algunes veus diuen que el seu pare va ser l'informador de l'existència de l'avenc Subils-Godoy. Quan haureu pujat dalt, ja sereu dins la darrera de les coves d'en Boixader, la més bonica: la cova Inesperada. Gairebé sempre la troballa d'una cova no publicada és del tot inesperada, i aquesta sorpren per la bellesa de la capelleta presidida per una important columna estalagmítica. També és inesperat que l'amic escalador, en Regirarocs, bategés a la mateixa zona una agulla rocosa amb el mateix nom, agulla Inesperada, sense conèixer l'existència de la cova amb aquest mateix nom. Tan casual que gairebé posa, inesperadament, els pèls de punta!
Per sortir del lloc podem recular a la canal de la Foradada i sortir per dalt o bé anar més al sud de la cova Inesperada i sortir pel mateix lloc empinat que heu fet servir amb l'altra opció. Un cop dalt, no hi ha pèrdua perquè us acabareu trobant o bé el camí de la font Freda o bé la pista de la Mata o bé el carener força esclarissat que haureu de seguir cap a la vostra dreta una vegada sigueu al llom, fins a trobar-vos la pista de La Mata.
Espero que haureu gaudit de la descoberta d'aquestes cavitats i haver conegut, ni que sigui un bri,  l'afició de conèixer la muntanya d'en Joan Boixader. Alguna cosa més interessant espero, que l'habitual titular morbós de premsa que el va acomiadar com a un complet desconegut, la millor notícia del qual era haver mort tot sol a casa seva.
 
 


OPCIÓ 1 - Avenc de la Font Freda i coves de la Fontfreda. Vinguem d'on vinguem , per poder-nos orientar millor caldria trobar l'inici del camí de la Fontfreda, punt on havia començat el nostre itinerari fora de camí, i d'allí anar a buscar la font. En uns cinquanta metres de camí, a la nostra esquerra i a uns deu metres sobre del camí hi ha, senyalitzat, l'avenc de la Fontfreda. De l'avenc estant gairebé es pot veure el camí. Els anys vuitanta, en Xavier Badiella (CET, autor de la sèrie Els Petits Avencs de la nostra Muntanya) havia fet no menys de deu sortides per trobar-lo, donat que estava referenciat en alguna banda, però no havia estat topografiat ni trobaven ningú que sabés on era exactament. Ni tan sols la referència de Coll de Garganta els servia, perquè tampoc ningú sabia exactament on era aquest coll. A la fi, van arribar a pensar que l'avenc havia estat obstruït per la pista. Quan el Joan Boixader els va acompanyar fins el lloc es van dur un bon ensurt: 'no havíem caigut a l'avenc de miracle!'- exclama el Xavi Badiella. Si seguim el camí cap a la Fontfreda, en un revolt trobem que, a tocar del camí, i a la nostra esquerra, s'obre un petit abalmament mig ensorrat: en realitat amaga la cova no. 1 de la Fontfreda,  que és el foradet pel qual es pot arribar a una saleta on hom es pot arribar a posar dret. La Fontfreda, en una esplanada amb plàtans al final del trajecte, és una font de Dipòsit, coneguda de sempre i que sol rajar gairebé tot l'any. Des de les basses, i mirant cap a l'est, podeu intentar assenyalar quin ha estat el vostre recorregut fora de camí. Segur que no us poseu d'acord sobre on queda la cova Inesperada....Per anar a trobar la cova 2 (o cova gran) de la Fontfreda, cal seguir el corriol descendent que hi ha pocs metres abans d'arribar a la font. L'haurem de seguir uns doscents metres i sortir per la nostra esquerra fins a trobar les parets del cingle en el punt on s'obren les dues boques de la cova, també coneguda amb el nom de Cova de la Tudona. La cavitat fa uns 44 metres de recorreguts.




CROQUIS DE L'ITINERARI 6     LES COVES D'EN BOIXADER.


 
Agraeixo al Ramon Suades i al Quim Solbas les seves aportacions, i el Salvador Vives les fotografies d'en Joan Boixader.
 
 
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}