Itinerari 3. Canal de Tanca: un camí imaginari

No us han mentit mai? No us han explicat mai un conte? No heu trobat encara els reis mags? Potser amb aquest itinerari us menteixi jo a vosaltres. Vull dir, només una mica. La mena de mentida agradosa que es pugui seguir i no faci gaire mal. Es clar que ben pensat, potser que...no, no, pareu compte amb les mentides! A veure si tot aquest itinerari és fals i us deixo perduts enmig del bosc...què decidiu? Confieu en mi o no? I què faig jo? Perquè jo sí hauria de confiar en vosaltres, si no us conec? D’acord, serà millor que arribem a un pacte. Si voleu, seguiu-me i ja veurem què passa.
 
 
 
Itinerari 3. LA CANAL DE TANCA: UN CAMÍ IMAGINARI
(si finalment us decidiu a fer aquesta caminada, proveu-la el mes de març)
 

 

Caldrà partir de la pista de la Vall D’Horta (St. Llorenç Savall). A la part final, metres abans del pont del Marquet de la Roca, surt una pista a la nostra esquerra, tancada amb cadena. Aquest serà el punt de partida per seguir a peu (min 00).  La pista passa pel costat d'un forn de pega descobert arran de l'incendi, puja i tomba a la dreta, per seguir planejant pel bosc cremat. Travessarem un torrent i després dos xaragalls i encara un torrent més, flanquejat per l'alzina del Crispiano i un esbelta pinassa (7 min.) lloc on, mirant cap a ponent,  s’albira perfectament el Paller de les Fogaroses. Ja hem escapat del foc i les cendres de 2003 i ens endinsem al bosc.
 
 

 
 
Uns 25 metres més enllà surt una drecera a la nostra dreta (7,22”) Aquesta drecera coincideix amb la primera vista a l’horitzó de la roca de la Morella. L’agafarem tot pujant.  Assolim la cresta d’un turonet ple de garric, des d’on hi ha una magnífica vista de les Fogaroses i el seu nivell carbonàtic inferior. Planegem per entre bruc i pinassa. Enllacem amb la pista (10,31) que ve del torrent de Les Comes i del que n’hem fet drecera. El seguim amunt. Trobem un trencall a l’esquerra (12,08) que agafarem. Si continuàvem per la dreta aniríem a trobar el pont del Marquet de la Roca o la Font del Llor. Nosaltres planejem en direcció S/W. Travessem dos xaragalls i el camí ascendeix tot reprenent l’amplada d’una pista. Tornem a planejar fins fer un primer revolt pronunciat a la dreta (16,27). Travessem un xaragall, una carbonera i encara un altre xaragall. La vista de Rocamur és ara superba. El castell de Rocamur va resistir, millor que no pas el castell de Pera, l’embranzida de les flames. Com els Emprius, Rocamur va interposar-se amb èxit entre el foc i el bosc. Parem atenció al segon revolt pronunciat a la dreta (19,15) perquè aquí és on varia el nostre trajecte. A la nostra dreta surten dues bifurcacions: primer un corriol i, pocs metres més enllà, un camí ample. Nosaltres no els agafarem, però aquest és el senyal de que uns vint metres més enllà, el nostre camí s’arrapa al conglomerat nu de la cinglera. A la nostra dreta ben aviat s’obre un marge retallat al terreny davant mateix d’una plaça carbonera: probablement es tracti del lloc on els carboners hi tenien la barraca. Si mirem amunt, per entre la vegetació, probablement ja veurem la boca de la cova del Trident, uns quinze metres per sobre d'on som. Acosteu-vos-hi. Imagineu per un moment que per la seva  boca sorgís l’aigua que avui vessa més avall, per la font del Llor. Imagineu-vos que aquesta era la antiga font del Llor, fa un milió d’anys. Si pugeu per darrera la cova, podeu trobar, al capdamunt d’un xaragall la boca d’una cova que estava mig enterrada, un foradot, la cova Colgada.
 
 

 
 
Però bé, nosaltres seguim pel nostre camí ben marcat, travessant tot seguit de la carbonera un altre xaragall. Passarem a frec d’uns grans blocs de conglomerat (20,48) llençats per un gegants amb ganes de fer gresca i que s’estan dissimuladament al capdamunt de la canal de Tanca. Travessarem pel mig de dos rebaixos artificials a banda i banda del camí, tot creuant després una altra carbonera coberta de vegetació. Travessarem una altra torrentera, i immediatament a la nostra dreta surt el camí de la canal de Tanca (22,45). Una fita de pedres entaforades dins de quatre cirerers d’arboç en són el minso senyal que hem de seguir. El camí transita empinat per les entranyes d’aquesta canal frondosa. Caldrà parar molta atenció a les succesives fites que hem d’anar seguint. Trobarem a la nostra esquerra tres grans castanyers, prop de la llera (30,05) la llum que filtren les seves fulles durant la primavera i l’estiu fan d’aquest espai un lloc encisador. El nostre camí seguix amunt. Si parem atenció altra volta a la nostra esquerra, surt un curt tram de camí que mena a la Pedra dels Morts, una pedra situada molt a prop d’un muret de contenció de la llera del torrent, molt ben tallada i que sembla talment un petit tron (35,15). Era l’altar dels sacrificis dels nostres avantpassats. El suprem xaman de la tribu també hi descarnava les restes dels difunts per cremar, tot seguit, les restes en una espectacular pila funerària. Si seguiu amb mi una mica més amunt el camí, sortirem a la nostra dreta a frec de cinglera, i veureu on es dirigia la comitiva funerària, un cop acabada la combustió del cos. Es dirigien a la cova de Tanca, una cavitat d’uns quinze metres de recorregut que hi ha al peu d’una escletxa, a molts pocs metres d’on hem deixat el camí. El suprem xaman s’hi arrossegava cap a dins amb una punta de torxa encesa, i dipositava, seguint el ritual, les restes del difunt. Feia una pregària i apagava la torxa a dins perquè l’ànima no fos temptada de seguir la llum cap enfora i fugís. Un cop enllestit l’enterrament, la tribu entonava un càntic greu que retrunyia amb eco per tota la  fondalada. L’àguila que tenia el seu niu just a sobre la boca de la tomba, al forat de l’Ocell, ja hi estava acostumada a aquells càntics. Imaginació al poder, encara que no agradi al poder.
 
 

 
 
Encara no tornem al camí. Seguiu cap al nord, sense perdre alçada. Travessarem una canaleta i ens arraparem a la cinglera. Compte, hi ha un ressalt de roca d’un metre i mig d’alçada que cal baixar amb habilitat. Pocs metres més enllà, als vostres peus, hi ha una altra petita obertura, un segon cementiri imaginari: el forat del Balcó. És un incòmode forat d’uns sis metres de profunditat. Som a tocar del balcó de Tanca, un impressionant sortint de roca, on podeu gaudir d’una excel•lent vista de la canal i de Rocamur i més enllà.
Si us plau, aprofiteu per fer un mos, que ja estareu cansats. Si en acabat encara em voleu seguir, no us puc explicar ben bé com ho farem. Sé que hauríem de travessar un parell de xaragalls més, perdent un xic d’alçada. Si estem de sort, toparem amb una pedra de roca vermellosa, dreta com un pal: el Menhir de Tanca. Fita que assenyalava als antics, que aquella zona era un lloc sagrat. No estic segur que la imaginació hagi estat capaç, ella soleta, de dur-vos en un lloc tan recòndit. Poc més enllà hi ha una petita balma, si la memòria no em falla. Es clar que potser us estaria enganyant ...qui sap si més valdria tornar a la canal i seguir aquell camí de la Pedra dels Morts amunt.
 
 

 
 
OPCIÓ 1: COVA DE LA BASSETA I BALMA DE TANCA

Havent retornat al camí de la canal de Tanca, seguirem amunt fins a trobar-nos que el camí trenca decididament cap a l’esquerra (cota 830) travessant la llera. El camí segueix pujant fins a arrambar-se a la paret de la canal. Quan serem a tocar de la pedra, pujarem un ressalt d’un metre i escaig i anirem arranats a la paret en direcció nord, com si retrocedíssim, tot travessant una espesa boixeda. Travessarem i baixarem un petit rocater, passat el qual s’obre a la nostra dreta la cova de la Basseta. .

DESCRIPCIÓ: rera una cascada d’esbarzers i arrels d’heura s’obre el pòrtic de la cova de la Basseta, d’uns tres metres d’amplada. L’espai per a pujar-hi però, tan sols té un metre d’amplada. Pujarem un parell de graons de terra que ens portaran a l’interior de la cavitat fins a trobar-nos un rectangle de 0,7m x 1m x 0,4m de profunditat que forma la basseta, al centre de la cavitat. La bassa sembla alimentar-se pel degoteig de la diàclasi principal que fineix just sobre del toll i, sobretot, per un menut conducte que deu actuar com a sorgència intermitent. El sostre és pràcticament pla a excepció de la mencionada diàclasi N75E al fons de la qual s’aprecien petites formes de reconstrucció. Per un dels costats, la cova assoleix fins a 13,5 metres de llargària.
 

 

Si continuem en direcció nord, el replà transitable fineix en una petita balma, la balma de Tanca, lloc on quedem espectacularment abocats al precipici de la canal de Tanca. La balma té amb prou feines uns sis metres de profunditat. I per avui s'acaba aqui la nostra imaginació. Si voleu fer un recorregut circular podeu acabar de pujar la canal de Tanca i baixar per la canal de la Ravella.
 
 

ITINERARIS RELACIONATS
 
VICENÇ, Albert. CASALS, Miquel. El Vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt. pág. 20. Cap 2: Ruta pels voltants dels Òbits. p.31 Edicions El Farell. 2004.
 
 

  ENLLAÇOS
 
 
 
 
 
 
{audio autostart}flickr.mp3{/audio}
 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza