De vegades en el pot petit...1.0

avencquim solbas equip  2...hi ha la bona confitura, la de les il·lusions. Avui hem tingut el plaer de confirmar-ho. Es poden comptar amb els dits d'una mà els que cerquem i explorem cavitats a Sant Llorenç i la majoria de vegades en treiem cavitats ínfimes (pots), que són les dimensions majoritàries i que corresponen a les característiques del nostre massís. Si les apleguéssim juntes potser en treuríem un munt de metres, però no es tracta únicament d'això, de comptar metres, sinó de gaudir-les. I això és el que hem fet avui: explorar per primer cop un nou avenc al massís que s'amagava rere una d'aquestes covetes d'aspecte més aviat anèmic: però dins hi havia silenciosa una boca de pou de dimensions espectaculars que ens ha deixat esperant dues setmanes carregades d'il·lusions i expectatives. Expectatives que avui s'han vist confirmades segons les regles de la nostra muntanya: baixat el pou d'uns 15 metres una magnífica sala central (probablement de les més grans del massís, després de l'avenc del Llest) i unes galeries dibuixant una forma de T, i a cada punta una capelleta adornada de concrecions o bé amb les restes d'una cabra gairebé intactes que no sabem encara com hi va poder anar a parar, i al bell mig de la sala un immens òrgan de catedral, fet d'una colada estalagmatíca de vint metres d'altura, gravada pacientment per l'aigua amb un púlpit a dalt de tot per poder adorar el Gran Gaiatu, el nostre tòtem exploratiu. I el so de l'organ avui era el d'una melodia de miríades de gotes caient des d'una volta de 23 metres d'altura i també de cadascuna de les capelletes, en Hi-Fi 5.1. Un concert memorable. Res no podrà espatllar les hores de felicitat passades allà baix. Res. El que hem viscut avui la muntanya ho serveix a comptagotes, potser cada deu anys d'exploracions, però quan arriba el moment es converteix en un regal per a tota la vida i jo dono gràcies per haver estat allà.
Ah! per cert l'avenc, un cop esgotats els topònims del lloc, es dirà Cova-avenc Quim Solbas (terme de Sant Llorenç Savall), en honor al seu descobridor que, a més, avui ha fet el seu primer descens inaugural a un avenc. Ha baixat amb el cor més que amb la raó! Amb la qüestió del nom, ell hauria volgut passar més desaparcebut, però s'ho mereix de totes totes. El seu ingent treball exploratori bé s'ho val, i ens ha servit en safata un pou ple d'il·lusions. Enhorabona a tots els participants!

NOTA - les fotos de l'interior de la cavitat són d'en Ramon Suades.





{audio autostart}giacchino.mp3{/audio}

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza