Diari d'abord

Maquis i emboscats (16) Maquis del PCE i la guàrdia civil s'enfrontaren a Mura

20 de setembre de 1945


De l'arxiu històric de Mura vam trobar un full de registre on es consignava la mort d'un 'guerrillero rojo' anomenat Francisco Espinosa àlies 'Pichín' i la detenció de dos companys seus de nom Rafael Ruiz Rodríguez i Juan Berrocal Padilla. L'enfrontament es produí el dia 20 de setembre de 1945 molt aprop de l'ermita de St Antoni. Dos dels maquis aconseguiren fugir.

mura i st antoni
                                                        l'ermita de Sant Antoni de Mura, lloc dels fets

Amb l'irrupció d'Internet ha estat finalment possible esbrinar les biografies d'aquest grup de maquis del partit comunista espanyol (PCE). El grup s'anomenava II Andalucía i anava de camí cap a la regió que tenien designada Córdoba-Marmolejo-Jaén-Priego de Córdoba. Excepte per un dels que aconseguí escapar, totes les biografies trobades acaben amb un  'enviados por el PCE a España en el último trimestre de 1945'.
 
Francisco Espinosa Bautista era el cap del grup. Va néixer a Escanuela (Jaén) el 16-2-1917 i era pagès. Era membre de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) des de 1931. El 1932 va ingressar al Partido Comunista Español (PCE). Durant la guerra civil va fer de sargent de la 24a Brigada, 16a Divisió. Va exiliar-se a França i participà en la resistència francesa. El febrer de 1944 va ingressar a l'Agrupación de Guerrilleros Españoles (AGE) on fou tinent de l'Estat Major i més tard instructor a la 9ª Brigada.
El grup II Andalucía va ser format a Gincla (Aude, França) d'on van sortir el 29 d'agost de 1945 cap a la base de partida on van arribar-hi a les 20:00 del dia següent. A les 21h van iniciar la primera etapa arribant a les 5:00 de la matinada a Maçanet de Cabrenys on van acampar. A les 21:30 del mateix dia van fer la segona etapa que va acabar a la collada del Fau a les primeres hores del dia 1 de setembre. A la nit van continuar la marxa acabant la tercera etapa el 2 de setembre al nord d'Albanyà on van passar tot el dia. La quarta etapa es va iniciar a les 21:30 assolint a la matinada següent  a la muntanya de la mare de Déu del Mont (Girona). Aquella mateixa nit s'inicià la 5a etapa arribant a la matinada a Besalú. La sisena etapa es va dur a terme la nit del dia 5 arribant el dia 6  'al objetivo marcado' on van passar tot el dia. A la nit van continuar la marxa cap 'el interior'. I no sabem què més va passar del dia 6 fins el 20 quan es produí el tiroteig a Mura, però és evident que el ritme de la marxa es degué estroncar per algun motiu o bé el trajecte traçat era molt més complex i farcit d'objectius.
 

mare de du del mont                                                Santuari de la mare de Déu del Mont (Girona)
 

El Capitán Juez instructor Francisco Hernández consignà que el cos sense vida del maquis era "de una estatura regular (más bien alto), pelo castaño claro, cejas pobladas, frente despejada, con entradas pronunciadas, peinado con raya al lado derecho, nariz aguileña, ojos castaños claros y cuyo individuo fué muerto por disparo de arma de fuego de la guardia civil a las 22 horas del dia de ayer al intentar evadirse en el punto denominado Camino de San Antonio y Huerto del Mata". L'endemà es presentaren al poble dos metges per practicar l'autòpsia del cadàver. Ignorem on va ser finalment enterrat Francisco Espinosa.
 
De Juan Berrocal Padilla sabem que havia nascut el 10-5-1916 i era fill d'Antequera (Málaga). Era membre de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) des de 1934 i durant la guerra civil fou soldat de la 14ª Brigada. Exiliat, també participà a la resistència francesa incorporant-se a l'AGE el 15 d'agost de 1944. Lluità en el front de 'la Poche de Royan' amb la 713ª Brigada. Va ingressar al PCE poc abans d'unir-se al grup II Andalucía. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.
 
 
Royan bombardejada
Per foragitar-ne els alemanys els aliats van bombardejar Royan fins arrasar la ciutat
 
 
Laureano Carranza Vaquero va néixer a Toledo el 27-11-1913. Era cambrer i fou membre de les Juventudes Comunistas des de 1933 i el 1936 en fou de les JSU. A la guerra civil fou sargent de la 10ª Brigada Mixta de la 46ª Divisió de l'exèrcit de la República. Va ingressar a les files del PCE l'abril de 1939 a Barcares (França). El 28 d'agost de 1944 fou tinent de la 31ª Brigada de l'AGE, lluitant al front de 'Pointe de Grave'. Desconeixem què li va passar després de la detenció a Mura.


Pointe de Grave1 Small
                                La Pointe de Grave, un dels darrers reductes dels alemanys a França
 

Els dos maquis que van aconseguir fugir
 

Rafael Ruiz Rodríguez va néixer el 18-8-1913 a Esfiliana (Granada). Era pagès i va ingressar al PCE el març de 1928. Fou regidor del seu poble. Durant la guerra civil fou sargent d'ametralladores a la 101ª Brigada. A França va ingressar a l'AGE el setembre de 1944 sent sargent a la 505 Brigada de la 102ª Divisió. Després dels fets de Mura, no sabem si va sobreviure a la lluita antifranquista.


lluita
                                        Grup d'ametralladora republicà en acció durant la guerra civil

Manuel Morcillo Guerrero va néixer a Granada el 16-9-1922. Era estudiant. Va ingressar a les JSU l'agost de 1936 i al PCE el 1944, ja estant a França. El setembre del mateix any es va incorporar a la 713ª Brigada fent de sargent i, com en Carranza, ell també va combatre a la 'Pointe de Grave' contra els alemanys. Després dels fets de Mura, a finals de 1945 va arribar als Montes de Toledo acompanyat de José Fernández Prieto on va passar a formar part de l'Agrupació Guerrillera de Toledo amb l'Honorio Molina 'comandante Honorio'. El 26 de desembre de 1945 van ser descoberts per la guàrdia civil als 'Montes de Urda', al lloc anomenat El Pozuelo/Los Pozuelos (Toledo). Manuel Morcillo hi va perdre la vida i el seu company José Fernández fou detingut. Els van confiscar dues ametralladores, deu carregadors, quatre bombes de mà, cinc paquets d'explosius i dos estoigs amb detonadors, metxes, una brúixola i altres objectes.

urda Small
  la carretera i els Montes d'Urda (Toledo), on hi va perdre la vida el guerriller Manuel Morcillo Guerrero
 
 
 
BIBLIOGRAFIA

 
 


http://losdelasierra.info


LA RESISTENCIA ARMADA CONTRA FRANCO, TRAGEDIA DEL MAQUIS Y LA GUERRILLA.  MORENO GÓMEZ, Francisco. Ed. Barcelona Crítica, 2001. Manuel Morcillo hi és citat sense més informació addicional.
 
 

 

Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza