Diari d'abord

De cara a barraca (76) Era l'Hostal del Llop el nom d'una vinya?


En uns documents de venda a parceria, els teixidors Riera-Rifé de cal Quirze venien un tros de vinya de la Carena de Rifé (actualment Serrat del Cames) que anomenaven OFICINA, probablement perquè en aquell tros hi devien tenir la barraca de vinya. La carena avui dita del Cargol, a la Vall d'Horta, pren el renom dels qui treballaren la vinya en aquell indret a primers del segle vint. El mateix serrat del Cames pren el nom de la vinya que hi tenien els de cal Cames. Són exemples de topònims recents, lligats a la vinya.
No podria ser que el topònim de l'Hostal del Llop* provingués dels Solé dits de cal Llop on a més d'un bon tros de terra hi tinguéssin una barraca enorme? La barraca trobada recentment (no.434) és de pedra seca, però per les grans dimensions i la forma quadrada (aprox 4x4m) segurament era tancada amb bigues i teules (aquest punt no l'hem confirmat encara). Es troba ran mateix del camí i en el lloc que els mapes de l'ICC solen indicar amb aquest nom.

B434 17 Small
                            la recentment trobada barraca no.434 de l'Hostal del Llop


Tenim documentat que l'any 1831 el Francesc Soler àlies Llop (també dit el Llopis) que vivia al carrer de la creu del mig de Sant Llorenç Savall, va aixecar en tres dies la barraca del Dr.Josep Barriga i Sala, aleshores metge del poble. El tal Francesc Solé no ens consta que tingués però, cap tros a l'Ermengol. El seu germà Tomàs tenia vinya a Vilatersana, com a lloc més proper. D'altra banda sí tenim constància que el 1901, passada la fil·loxera, un Salvador Solé i Pladevall causava baixa a l'erm un tros considerable de terra (7,3 quarteres, més de dues hectàrees) dins la propietat de l'Ermengol. Per les prospeccions que hem fet sobre el terreny, aquestes podrien ser les dimensions del tros feixat al voltant de la barraca, atès que no hem trobat cap altra construcció per les proximitats.

st feliu vallcarca small
                                                  St Feliuet de Vallcàrcara, a l'Ermengol

El topònim d'Hostal del Llop apareix en les primeres classificacions fetes de la vinya (primer terç del s.XIX) com un lloc situat clarament entre les propietats de l'Ermengol i el Galí, i era tan concret que el 1835 tan sols registrava dos parcers: en Magí Armengol (vivia al c/Raval) que hi tenia dues peces i en Segimon Armengol (propietari de la casa Ermengol que, curiosament, també tenia vinya plantada a parceria a l'Hostal del Llop i en altres indrets). Vint anys més tard el sector perdrà el nom, i constarà que el Magí Armengol tenia els seus dos trossos, sense més detalls, a l'Ermengol. Aquest fet ens convidaria a pensar que com a sector l'Hostal del Llop havia quedat absorbit per la propietat de l'Ermengol i això ho confirmaria el fet que el 1854 el terratinent Segimon Armengol ja no declarava res com a parcer. Per una banda ens reafirmaria l'emplaçament de la barraca trobada, però per l'altra ens descartaria cap lligam amb el renom 'Llop'.
Per acabar d'embolicar la troca vam trobar una relació de terres encara més antiga (1833) on figurava que els parcers Magí Daví àlies 'el muxi' i el Mariano Rovira tenien tros a l'Hostal del Llop. Però es devia tractar d'algun error, perquè l'amillarament de 1854 situava les seves respectives parcel·les, com a molt aprop, al 'torrent Bo-Ermengol', un indret molt allunyat de la nostra zona d'estudi.

cal llop small
                             la bassa anti-incendis i les ruïnes de cal Llop, avui propietat de Salallassera

 A Sant Llorenç Savall, dins el sector dels Fondos, també existeixen les ruïnes d'un casal que anomenen 'cal Llop' i que en algun moment també s'anomenà cal Calvó. En aquest sentit també tenim constància d'una altra baixa a l'erm de l'Ermengol a nom d'un Llorenç Calvó i Espalté, amb un tros encara més gran, de pràcticament 11 quarteres! però tal i com apunta l'historiador Albert Vicenç, fins a data d'avui no queda provat que el cal Llop de la sufragània tingués cap relació amb els cal Llop del poble i de fet, els Calvó del segle dinou descrits pel Dr. Barriga aleshores ostentaven el renom de 'cal Saleta' i, com ja hem dit, els de cal Llop del poble llavors eren els Solé.
Segons apunta l'Albert Vicens, a casa nostra el topònim Hostal del Llop sol representar un indret escollit per a reunió dels llops, un cau de llops. Aquesta hipòtesi descartaria definitivament cap lligam de l'Hostal amb renoms del poble i encara més amb el període àlgid de la vinya.


hostalllopBG Large
 
                                       el carener de l'Hostal del Llop

* Lluís Vergés i Solà situà (i retratà) les ruïnes de l'Hostal del Llop al 'serral de Traens, termenejant amb Granera' (...) i situades al 'voral del camí Ral, que ve de la ciutat de Vic'. L'autor féu recular l'antigor de l'Hostal fins el 1300 ('allà pels anys 1300', data que curiosament féu coincidir amb la data del 'cal Llop' en els mateixos termes imprecisos 'cap a l'any 1300'...casualitat, o parlava d'indrets completament diferents?)
 
 


BIBLIOGRAFIA

Butlletí LACERA no. 19. Març 2013. El darrer Llop de St. Llorenç. VICENÇ, Albert
Foranies i altres coses de Sant Llorenç Savall. VERGÉS I SOLÀ, Lluís. 1971.
Arxiu Històric Municipal de Sant Llorenç Savall.
Libres d'aconductament del Dr. Josep Barriga i Sala (1802-1834)
ACA. 1854


Escriu un comentari


Codi de seguretat
Actualitza